Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà)

14 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 31,84 km2, 173 m alt, 251 hab (2017)

0alt_empordaSituat a la vall alta de la Muga, al sector occidental de la comarca.

Economia agrícola de secà (cereals, vinya, farratges i olivera). Boscos d’alzines sureres. Ramadera de cria de bestiar. Àrea comercial de Figueres. Població en descens.

La vila és a l’esquerra de la Muga. L’església parroquial de Sant Llorenç és d’origen romànic; restes de les muralles (conserva 4 grans torres i els tres portals) i de l’antic castell de Sant Llorenç (a fora del poble); pont Vell medieval, de tres arcades, sobre la Muga.

Durant la Guerra Gran (1794) tingueren lloc les batalles de Sant Llorenç de la Muga. Fou el centre de la baronia de Sant Llorenç de la Muga.

El municipi comprèn, a més, la farga de Sant Sebastià, l’església i veïnat de Palau i els veïnats de Calmatges, l’Encontrella, Riberada d’Amunt i Riberada d’Avall.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Just Desvern (Baix Llobregat)

20 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 7,81 km2, 122 m alt, 17.201 hab (2017)

0baix_llobregatSituat al vessant sud-oest de la serra de Collserola.

L’agricultura és en regressió. Les activitats industrials són la base econòmica del municipi. Indústria de la construcció, sidero-metal·lúrgica, química (laboratoris farmacèutics) i alimentària. Urbanitzacions. Àrea comercial de Barcelona.

Increment demogràfic continuat (944 h el 1860; 1.101 h el 1900 i 2.931 h el 1950), especialment sensible a partir de les dècades de 1940-50 i 1970-80 a causa d’un fort corrent immigratori procedent de diverses regions d’Espanya, atret per la indústria i la proximitat de Barcelona.

A la part més antiga del poble hi ha l’església parroquial de Sant Just i Sant Pastor (segle XVI); conserva torres modernistes, com can Solanes, can Madolell, etc, i cases pairals, com can Coscoll, ca N’Oliveres, can Mèlic, etc (la majoria dels segles XIV al XVI). Bloc d’habitatges Walden 7.

Dins el terme hi ha el barri de la Torreblanca i l’antic monestir de Sant Joan de l’Erm; també s’han trobat restes d’un poblat ibèric a la Penya del Moro i vestigis romans a diversos indrets.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio – Institut – Atlètic Futbol Club – Club Bàsquet

Sant Julià del Llor i Bonmatí (Selva)

3 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 9,73 km2, 160 m alt, 1.321 hab (2017)

0selvaSituat a la riba esquerra del Ter, davant d’Anglès, al límit amb el Gironès, en una plana regada per la sèquia de Sant Julià. Se segregà del municipi d’Amer el 1983.

Agricultura de regadiu (hortalisses, farratges i fruiters), que aprofita l’aigua de la sèquia de Sant Julià. Ramaderia bovina i porcina. Indústria de fusteria i ebenisteria, construcció, alimentària i plantes. Antigament s’hi explotaven mines de galena. Àrea comercial de Girona.

L’antiga colònia tèxtil de Bonmatí és el cap del municipi i la parròquia de Sant Julià del Llor (que existia des d’abans del 1086) està format per masies i cases de poblament dispers.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Julià de Vilatorta (Osona)

22 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 15,94 km2, 600 m alt, 3.101 hab (2017)

0osonaSituat a la plana de Vic, a la riba esquerra d’un afluent del Gurri, accidentat a l’est per les Guilleries. Aquesta part muntanyosa, a l’est del terme, és ocupada per boscs de pins i alguns claps d’alzinar, i s’hi troben algunes antigues masies.

L’agricultura de secà, amb conreus de cereals, patates i farratges, es concentra a la part baixa de la població. Té importància també la ramaderia bovina i porcina. L’activitat tradicional ha estat la terrisseria, actualment molt reduïda. Hi ha indústria tèxtil. El terme ha esdevingut lloc d’estiueig des del començament del segle XX. Àrea comercial de Vic.

El poble es troba prop de l’antic casal fortificat de Bellpuig, a l’esquerra de la riera de Sant Julià (que desemboca al Gurri al terme de Vic); conserva moltes cases antigues amb llindes de pedra (Casal Núria); església de Sant Julià, d’origen romànic, ampliada i modificada diverses vegades.

El municipi comprèn, a més, l’antic terme de Vilalleons (unit el 1941), el santuari de Puig-l’agulla i l’antic monestir de Sant Llorenç del Munt.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club de Futbol – Escola Bellpuig – Club de Tennis

Sant Julià de Ramis (Gironès)

14 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 18,80 km2, 128 m alt, 3.447 hab (2017)

0gironesSituat al centre de la comarca, a la confluència del Terri i el Ter, al nord de Girona. Una sèrie d’elevacions, com la muntanya de Sant Julià (200 m alt), on hi ha restes d’un poblat ibèric, formen el congost del Ter.

L’agricultura és bàsicament de secà, amb conreus de cereals (blat, moresc) i farratges; el regadiu produeix hortalisses. Indústria paperera, de ciment, química i de materials per a la construcció. Àrea comercial de Girona. Població en ascens.

El poble és a la muntanya del seu nom, a l’esquerra del Ter, centrat per l’església parroquial (actual santuari) de Sant Julià, romànica (segle XI).

El municipi comprèn, a més, el grup d’hostals del collet de Costa-roja, el veïnat de Sarrià (nucli principal de població), el veïnat i antic castell de Montagut, el veïnat i antic poble d’Olivars i l’antic terme de Medinyà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà)

6 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 11,79 km2, 954 m alt, 242 hab (2017)

0berguedaSituat a la vall de la riera de Cerdanyola, a la confluència d’aquest amb el Bastareny. Més de les dues terceres parts del territori són dominats per bosc, erms, matolls i bardisses.

Minsos conreus de secà i de regadiu, amb horts per a consum propi. La principal activitat econòmica del municipi era l’extracció de carbó de les mines de la zona, les quals varen tancar a principis de la dècada del 1990. Àrea comercial de Berga.

Fins el 1942 fou cap d’un municipi que comprenia tres entitats de població: Sant Climent de la Torre de Foix, Sant Llorenç prop Bagà i Guardiola de Berguedà, i es constituí de nou en municipi independent el 1993, segregant-se de Guardiola de Berguedà.

El poble és l’únic nucli habitat del municipi, és situat just després de l’aiguabarreig de les dues rieres. L’església parroquial de Sant Julià fou, possiblement, un antic monestir que degué tenir una comunitat clerical vers el 984, però que, havent decaigut, fou unida al monestir de Sant Llorenç prop Bagà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Jordi Desvalls (Gironès)

10 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 11,72 km2, 57 m alt, 732 hab (2017)

0gironesSituat a l’esquerra del Ter, al nord-est de la comarca, al límit amb el Baix Empordà. Desemboca dins el terme la riera de Cinyana, que drena el sector del sud-oest. Part del territori és ocupat per boscs de pins i alzines; tenen importància els arbres de ribera (pollancres), a la vora del Ter.

Agricultura de secà, amb conreus de cereals, vinya i oliveres; al regadiu, hi ha hortalisses i patates. Hi és important la ramaderia (bestiar boví i porcí) i aviram. Àrea comercial de Girona.

El poble és a l’esquerra de la riera de Cinyana; l’església parroquial és dedicada a sant Jordi (segle XVIII); hi ha restes d’una fortificació medieval.

El municipi comprèn, a més, el poble de Sobrànigues i els veïnats de Mas Masó, l’Estació, Diana i de Sant Mateu.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola

Sant Joan les Fonts (Garrotxa)

30 Respostes

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 31,94 km2, 342 m alt, 2.931 hab (2017)

0garrotxaSituat a la vall del Fluvià, prop de la seva confluència amb la riera de Bianya, al nord-est d’Olot. El terme és força accidentat, amb boscos d’alzines, roures i faigs.

Els conreus més estesos són els de cereals (blat i moresc), farratges i patates. El regadiu és poc important; se’n conreen hortalisses. Ramaderia (bestiar boví i porcí). Indústria tèxtil cotonera i llanera, paperera, metal·lúrgica, de la construcció i alimentària. Àrea comercial d’Olot.

El poble és a la dreta del Fluvià. L’església parroquial és moderna (primer quart del segle XX), edifici neogòtic desproporcionat. Conserva l’església romànica del monestir de Sant Joan les Fonts.

El municipi comprèn, a més, el poble de Begudà, el santuari de Mont-ros, els veïnats de Pocafarina, Aiguanegra, Sant Cosme, Rossinyol, la Canya, la casa forta de Juvinyà, l’antic terme de les Illes de Sant Joan les Fonts i l’antic veïnat de l’Esparc.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Club Poliesportiu – Escola Castanyer

Sant Joan Despí (Baix Llobregat)

21 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 6,17 km2, 10 m alt, 33.873 hab (2017)

0baix_llobregatSituat al pla del Llobregat, a la riba esquerra del riu.

L’agricultura és en regressió, i predomina la de regadiu sobre la de secà. Els conreus més estesos són els de fruiters (pomeres, pereres i presseguers), productes d’horta i llegums als sectors de regadiu. Indústries alimentària, sidero-metal·lúrgica, química i paperera. Àrea comercial de Barcelona. Àrea comercial de Barcelona. Espectacular creixement demogràfic en el període 1960-80.

A la part més antiga del poble hi ha l’església parroquial de Sant Joan Baptista (refeta de nou el 1852) i la capella romànica del Bonviatge; edificis modernistes de Josep Maria Jujol, com la Torre dels Ous o casa Gibert i la Maria Negre (1915).

El municipi comprèn, a més, diversos barris, com el de les Planes, el veïnat del Pla del Vent, el polígon industrial de la Fontsanta i les instal·lacions de Televisió de Catalunya. També han estat trobades sepultures de fossa de l’època neolítica. El 1723 Jaume Salvador i Pedrol hi creà un jardí botànic.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Geganters – Bàsquet Club

Sant Joan de Vilatorrada (Bages)

8 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 16,42 km2, 277 m alt, 10.802 hab (2017)

0bagesSituat al centre de la comarca, a banda i banda del Cardener i a la vora del seu afluent, la riera de Fonollosa. Boscs de pins i matolls.

L’agricultura és fonamentalment de secà, amb conreus de cereals i vinya; el regadiu no és gaire important. Indústria tèxtil, de materials per a la construcció, del vidre i de pells, afavorida per la proximitat de Manresa, de l’àrea comercial de la qual depèn. Població en ascens.

El poble és a la dreta del Cardener i constitueix pràcticament un barri de Manresa. Església parroquial de Sant Joan (romànica, esmentada ja el 1020).

El municipi comprèn, a més, el poble de Sant Martí de Torroella, antic cap municipal, el poble i santuari de Joncadella i l’església de Sant Daniel de Palou.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques