Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental)

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 34,72 km2, 305 m alt, 4.313 hab (2017)

0valles_orientalSituat als vessants meridionals del massís del Montseny.

Agricultura (blat, patates, farratges, hortalisses i vinya). Ramaderia de cria de bestiar i avicultura. Indústria derivada de l’agricultura (pinsos). Segones residències. Àrea comercial de Granollers. Població en ascens.

El poble és a la dreta de la riera de Vilamajor. El nucli antic, dit la Força, és centrat per l’església parroquial de Sant Pere, gòtico-tardana, amb interessant campanar romànic, separat, dit la Torre Roja, i que formà part possiblement de l’antic castell de Vilamajor.

El municipi comprèn, a més, el poble de Santa Susanna de Vilamajor, l’antic lloc de Brugueres, l’ermita de Sant Elies i la partida de Vallserena.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesInstitut

Sant Pere de Torelló (Osona)

Municipi d’Osona (Catalunya): 55,13 km2, 621 m alt, 2.437 hab (2017)

0osonaSituat a l’extrem nord de la plana de Vic, entre els cursos dels rius Ges i Fornés, accidentat per serres pre-pirinenques, com la de Bellmunt, al límit amb el Ripollès.

Agricultura de secà (cereals, patates, farratges i alguns fruiters); hi predominen les explotacions agràries de petita i mitjana extensió. Ramaderia important (bestiar de llana, vaquí i porcí) i aviram. La indústria de derivats de la fusta i treballs de banya és una activitat tradicional; en l’actualitat aquesta última ha desaparegut de manera quasi total. Indústria tèxtil, del metall, forneria. Àrea comercial de Vic.

La vila és a la dreta del riu Ges, i es formà al voltant de l’església parroquial de Sant Pere, notable exemplar barroc.

El municipi comprèn, a més, la quadra de Curull, el santuari de Bellmunt, prop de les restes de l’antic castell de Sarreganyada, i el de Sant Nazari de la Vola, el balneari de la Fontsanta, l’antic terme del bosc de les Fages, el veïnat i masia del Serrat i l’antiga masia d’Espaulella.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès)

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 5,38 km2, 246 m alt, 2.343 hab (2017)

0alt_penedesSituat a la dreta del riu de Bitlles, al nord de la comarca, al límit amb l’Anoia.

Alterna l’agricultura de secà amb la de regadiu. Els conreus més estesos són els de cereals, olivera i vinya, al secà, i les d’hortalisses i fruiters, al regadiu. Indústria paperera, tèxtil, metal·lúrgica, alimentària i de materials per a la construcció. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

La vila és a la dreta de la riera de Mediona. L’església parroquial romànica de Sant Pere correspon a la de l’antic monestir de Sant Pere de Riudebitlles, al voltant del qual es formà la població; palau gòtic dels marquesos de Llo (segles XIII-XIV), adquirit el 1994 per l’ajuntament.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesEscola Sant Jeroni

Sant Pere de Ribes (Garraf)

Municipi del Garraf (Catalunya): 40,80 km2, 44 m alt, 30.142 hab (2017)

0garrafSituat al vessant sud del massís de Garraf.

L’agricultura és de secà; s’hi conreen cereals, llegums, tubercles, farratges, hortalisses i fruiters. Cria de bestiar i avicultura. Pedreres de calcàries. Indústries derivades de l’agricultura, de la construcció, de la fusta, alimentària, paperera, de les arts gràfiques i química. Economia influïda per la proximitat de Sitges (turisme, urbanitzacions, casino) i Vilanova i la Geltrú (barris de les Roquetes del Garraf i Vilanoveta). Àrea comercial de Barcelona. A partir del 1960 la població s’ha quintuplicat.

El poble és a l’esquerra de la riera de Ribes. El nucli primitiu de Sota-ribes sorgí al voltant del castell de Ribes i de l’antiga església parroquial. El 1910 fou bastida la nova església parroquial, d’estil neogòtic.

El municipi comprèn, a més, l’antic lloc de Puigmoltó i les antigues quadres del Cortei, les Torres, etc.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesInstitut

Sant Pau de Segúries (Ripollès)

Municipi del Ripollès (Catalunya): 8,74 km2, 867 m alt, 672 hab (2017)

0ripollesSituat en un terreny muntanyós, accidentat pels vessants septentrionals de la serra de Capsacosta, i pel puig de Miralles, contraforts meridionals de la serra Cavallera, a la vall del Ter, al límit amb la Garrotxa. Els boscs de pins i faigs i el pasturatge ocupen gran part del territori.

Agricultura de secà (blat i patates). Ramaderia (bestiar porcí i boví). Indústria tèxtil cotonera, elèctrica, alimentària i de derivats de la fusta. Posseeix una certa infraestructura turística. Àrea comercial d’Olot.

El poble és a l’esquerra del Ter; església de Sant Pau, d’origen romànic, però reedificada el 1693 amb estil barroc i campanar massís; el 1971 hom hi bastí una nova església.

Comprèn el poble de la Ral i diverses grans masies i cortals. Hi ha restes d’una via romana amb trams en bon estat.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Sant Mori (Alt Empordà)

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 7,53 km2, 51 m alt, 175 hab (2017)

0alt_empordaSituat al sud de la comarca, al límit amb el Baix Empordà, a la dreta del Fluvià i drenat, a més, per la riera de Saus. Part del territori és poblada per boscs de pins i alzines; tenen importància també les plantacions d’arbres de ribera vora el Fluvià.

Agricultura bàsicament de secà (blat, ordi, olivera, vinya i farratges); el regadiu produeix hortalisses. Ramaderia (bestiar porcí i boví) i aviram. Hi ha una petita central elèctrica. Àrea comercial de Girona.

El poble és prop de la riba dreta del Fluvià; hi ha un nucli antic, que estigué emmurallat, on hi ha l’església parroquial de Sant Maurici i el castell de Sant Morí, notable casa senyorial gòtica-renaixentista, probablement edificada els segles XV-XVI i refeta al començament del segle XX.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Sant Miquel de Fluvià (Alt Empordà)

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 3,51 km2, 28 m alt, 746 hab (2017)

0alt_empordaSituat a la vall baixa i a l’esquerra del Fluvià, que forma el límit meridional del terme, al sector sud de la comarca. El municipi, de petites dimensions, és cobert en part per boscs de pins i alzines i matollar.

L’agricultura de secà és destinada als conreus de cereals, blat de moro i farratges, principalment. Té una certa importància la ramaderia (bestiar porcí i boví) i avicultura. Indústries derivades de l’agricultura i de la ramaderia. Àrea comercial de Figueres.

El poble és prop de la riba esquerra del Fluvià. L’església parroquial és la del monestir de Sant Miquel de Fluvià, romànica, monument històrico-artístic restaurat modernament.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany)

Municipi del Pla de l’Estany (Catalunya): 33,22 km2, 217 m alt, 226 hab (2017)

0pla_estanySituat en part als vessants septentrionals de la serra de Rocacorba fins al Ser, comprèn tota la vall de la riera de Campmajor, a la capçalera de la qual hi ha els estanyols de Sant Miquel de Campmajor, al nord-oest de la comarca, al límit amb la Garrotxa. Boscos de pins i alzines.

Agricultura de secà (cereals, farratge i patates). Ramaderia ovina i porcina. Àrea comercial de Banyoles. Població disseminada.

El poble és a ambdós costats de la riera de Campmajor, centrat per l’església parroquial romànica de Sant Miquel, reformada, de la qual se’n fa esment el 1144.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Sant Martí de Campmajor, Ventajol, Falgons (amb el seu antic castell) i Brió i la masia de Rouregròs.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Sant Mateu de Bages (Bages)

Municipi del Bages (Catalunya): 102,92 km2, 569 m alt, 611 hab (2017)

0bages(o Sant Mateu de Mirabages)  Situat al sector oest de la comarca, a la riba dreta del riu Cardener i accidentat per la serra de Castelltallat. El terme és molt muntanyós i la meitat és coberta per la vegetació natural (pins, alzines i matolls).

Els conreus més estesos són els de cereals. Indústria tèxtil (cotó i teixits de llana). Àrea comercial de Manresa. Població disseminada.

El poble sorgí a redós de l’església parroquial de Sant Mateu, d’origen pre-romànic (documentada des del segle X), al nord-est de la qual hi ha les ruïnes del castell de Sant Mateu de Bages, del qual resta la capella romànica de Sant Miquel.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Castelltallat (amb un dolmen), Salo, Coaner i Claret dels Cavallers, l’antiga quadra de Mejà, el santuari i masia de la Sala, i les esglésies de Sant Cristòfol de Figuera, de Sant Pere de Vilalta i de Bonveí.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Sant Martí Vell (Gironès)

Municipi del Gironès (Catalunya): 17,52 km2, 65 m alt, 245 hab (2017)

0gironesSituat al sector oriental de la comarca, al nord del massís de les Gavarres, al nord-est de Girona, al límit amb el Baix Empordà. És drenat per la capçalera del Rissec i per la riera de Sant Martí, afluent del Ter per la dreta. Terreny força muntanyós.

L’agricultura és totalment de secà, amb conreus de cereals, farratge i petites extensions d’olivera i vinya. Ramaderia i avicultura. Àrea comercial de Girona.

El poble és a l’esquerra de la riera de Sant Martí. L’església parroquial de Sant Martí, amb campanar gòtic tardà, és de la fi del segle XVI.

El municipi comprèn, a més, els veïnats del Puig, la Vilosa i el barri del Mercadal.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques