Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès)

27 Respostes

Municipi del Barcelonès (Catalunya): 7,00 km2, 56 m alt, 117.597 hab (2017)

0barcelonesSituat a la riba esquerra del Besòs, als vessants de la serra de Sant Mateu. Forma una conurbació amb Badalona i Sant Adrià de Besòs, que el separen de la mar.

Hi ha indústria tèxtil, química, del paper, metal·lúrgica i alimentària (cervesera). Ciutat-dormitori de l’àrea industrial de Barcelona, amb un espectacular creixement demogràfic de base immigratòria entre el 1950 i el 1980, any en que la població inicià un retrocés. Àrea comercial de Barcelona.

La ciutat és a l’esquerra del riu; hi ha notables monuments com la torre Pallaresa, palau renaixentista; la torre Baldovina, casal del segle XVIII; can Roig i Torres, torre senyorial i la masia de can Zam. Jaciments ibèrics al puig Castellar.

Dins el municipi hi ha els barris del Fondo de Santa Coloma, del Riu, Santa Rosa, el raval de Sant Adrià, els Italians, de les Oliveres, i Singuerlín.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Santa Coloma de Farners (Selva)

53 Respostes

Municipi i capital de la comarca de la Selva (Catalunya): 70,64 km2, 142 m alt, 12.854 hab (2017)

0selvaSituat al centre de la comarca, al peu d’un escarpament de falla que separa la plana de les muntanyes de la Serralada Pre-litoral, sobre una terrassa fluvial, vora la riera de Santa Coloma que en drena el terme.

L’agricultura es localitza vora el riu, tanmateix no és gaire important; conreus de cereals, lleguminoses i arbres fruiters. Ramaderia bovina, porcina i avicultura. Petites indústries tèxtils, de la fusta i alimentàries (galetes). La veritable funció econòmica de Santa Coloma de Farners radica en la seva condició de centre comercial de la comarca i nucli d’estiueig, amb mercat setmanal (dilluns) i un balneari d’aigües bicarbonatades a les termes d’Orion.

pobl_santa_coloma_farnersLa població es mantingué estacionària des de principi del segle XX fins al 1960, en que començà un increment demogràfic.

La ciutat es formà entorn de l’església parroquial de Santa Coloma (segle XVI). Balneari de les Termes d’Orion. Castell de Farners (segle XII), i santuari marià de Farners.

El municipi comprèn, a més, l’antic terme de Sant Miquel de Cladells i els pobles de Sant Pere Cercada (amb el monestir romànic) i de Castanyet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut – Biblioteca – Centre Excursionista – Ratafia

Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat)

13 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 7,49 km2, 73 m alt, 8.082 hab (2017)

0baix_llobregat(o Santa Coloma de Montpedrós)  Situat a la riba dreta del Llobregat, i accidentat pels contraforts nord-orientals del massís de Garraf (Montpedrós). Boscos de pins.

El sector agrícola és en regressió davant el creixement industrial; s’hi conreen arbres fruiters i vinya. Indústries tèxtils, metal·lúrgiques, mecàniques i químiques. Cal destacar les nombroses urbanitzacions amb funcions de segona residència. Àrea comercial de Barcelona. Constant increment demogràfic.

El poble, que és al peu del sector muntanyós, es formà al voltant de l’església parroquial de Santa Coloma i pertangué a la baronia de Cervelló.

El terme municipal comprèn també l’antiga quadra Salbana, on hi ha la torre Salbana, romànica, l’ermita de Sant Antoni, el lloc de Montpedrós i l’interessant conjunt modernista de la Colònia Güell, iniciada per Gaudí.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Santa Cecília de Voltregà (Osona)

4 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 8,63 km2, 519 m alt, 189 hab (2017)

0osonaSituat al centre de la comarca, entre la plana de Vic i els contraforts de l’altiplà del Lluçanès, a la vall del Sorreigs, afluent del Ter, al nord-oest de Vic.

Agricultura de secà (cereals, patates i farratges). Important ramaderia (bestiar porcí). Àrea comercial de Vic.

La població viu totalment disseminada en pagesies, com Angelats, Puigpelat, Gallissans, Can Barrina, Salaverd i Can Guiu.

Al poble destaca l’antiga església parroquial de Santa Cecília, romànica, consagrada vers el 1093, que fou ampliada i modificada al segle XVIII.

El Gorg Negre és un lloc llegendari relacionat amb la bruixeria, al nord-oest del terme.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Santa Bàrbara (Montsià)

4 Respostes

Municipi del Montsià (Catalunya): 28,15 km2, 79 m alt, 3.797 hab (2017)

0montsiaSituat a la dreta de l’Ebre, prop de la desembocadura, el terme és drenat pels barrancs de Lledó i de la Galera.

Agricultura de secà a gairebé tot el terme. El principal conreu és l’olivera, seguida per la vinya, els garrofers, els cereals i els ametllers. Encara hi ha poc regadiu, tot i que el canal Xerta–Càlig està transformant importants superfícies de secà en regadiu. Cooperativa agropecuària que elabora oli i vi. En la indústria destaca l’alimentària, la del moble i la de botons. Àrea comercial de Tortosa.

La vila es troba a la plana, a llevant del terme; església parroquial de la Mare de Déu de Lledó.

El municipi comprèn també la caseria de Foguet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat)

16 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 9,12 km2, 22 m alt, 27.982 hab (2017)

0baix_llobregatSituat a la dreta del Llobregat, al nord-oest de Sant Feliu de Llobregat i accidentat en part pel massís de Garraf.

Agricultura en recessió; els conreus més estesos són els de fruiters i d’hortalisses. La indústria està molt diversificada; sobresurt la de fabricació de materials per a la construcció, en especial de ciment, la sidero-metal·lúrgica, la tèxtil (cotonera i de gèneres de punt), la d’arts gràfiques i la de la construcció. Àrea comercial de Barcelona. La població es quadruplicà en el període 1960-80.

El poble és format pel nucli més antic i la zona d’expandiment modern. Església parroquial de Sant Vicenç (1717). El poble esdevingué el nucli de població més important de la baronia de Cervelló, fins al punt que hi construïren el castell nou de Cervelló (o castell de Sant Vicenç).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Unió de Botiguers

Sant Vicenç de Torelló (Osona)

5 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 6,56 km2, 555 m alt, 1.998 h (2017)

0osonaSituat al sector nord de la plana de Vic, entre el riu Ter i el seu afluent el Ges, accidentat per la serra de Bellmunt, al límit amb el Ripollès. Els vessants muntanyosos estan coberts de boscos de pins, roures i alzines, i de prats naturals.

Les terres planes es dediquen a l’agricultura. Conreus de secà (cereals i patates). Bestiar boví i porcí. Avicultura. Indústria tèxtil tradicional. Escorxador. Àrea comercial de Vic.

El poble és en un petit serrat a la dreta del riu Ges. L’església parroquial de Sant Vicenç, romànica, és coneguda des del 1059, fou ampliada el 1624 i restaurada el 1974. Restes de l’antic castell de Torelló.

El terme comprèn, a més, les antigues colònies tèxtils de Borgonyà i de Vila-seca.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Vicenç de Montalt (Maresme)

11 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 8,05 km2, 143 m alt, 6.272 hab (2017)

0maresme(o Sant Vicenç de Llavaneres)  Situat al litoral, accidentat per la serra del Corredor, al peu del cim del Montalt (594 m alt).

Alterna l’agricultura de secà amb la de regadiu; els conreus més estesos són els cereals i hortalisses. Indústria del sector terciari (turisme). Creixent funció de lloc de residència i d’estiueig. Àrea comercial de Mataró. Població en ascens.

El poble és a banda i banda de la riera de Sant Vicenç. L’església parroquial de Sant Vicenç, gòtica-renaixentista, fou consagrada el 1601, els notables retaules de l’altar major foren destruïts el 1936. Turisme massificat al barri de les Ànimes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut

Sant Vicenç de Castellet (Bages)

10 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 17,13 km2, 176 m alt, 9.300 hab (2017)

0bages(o Castellet de Bages)  Situat al sud de la comarca, travessat pel Llobregat, prop del seu aiguabarreig amb el Cardener.

Agricultura fonamentalment de secà; s’hi conreen vinya (en recessió), ametllers, cereals i oliveres; el regadiu produeix hortalisses i fruiters. Explotació de pedreres de calcàries i sorrenques. Important indústria tèxtil cotonera i de fibres artificials, de la construcció, derivada de la fusta, sidero-metal·lúrgica i paperera. Àrea comercial de Manresa. La població ha tingut un enorme creixement al llarg del segle XX.

El poble és situat a la riba esquerra del Llobregat, al voltant de l’església parroquial de Sant Vicenç.

El municipi comprèn, a més, l’antic castell de Castellet de Bages (en ruïnes) amb el santuari marià de la Mare de Déu de Castellet, el poble de Vallhonesta (amb església romànica de Sant Pere) i la colònia tèxtil del Barri Nou.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Biblioteca

Sant Salvador de Guardiola (Bages)

8 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 37,15 km2, 334 m alt, 3.127 hab (2017)

0bages(o Guardiola de Bages)  Situat al sector sud-oest de la comarca i de Manresa, a les vores de la riera de Guardiola, afluent del Llobregat.

Agricultura fonamentalment de secà; s’hi conreen vinya (en recessió) i cereals. Indústria alimentària, perfumeria i tèxtil. El terme ha pres caràcter de lloc d’estiueig o de segona residència d’un bon nombre de manresans, amb la construcció de nombrosos xalets i urbanitzacions. Àrea comercial de Manresa. Població dispersa, en ascens.

El poble sorgí al peu de l’antic castell de Guardiola, del qual hi ha restes; capella gòtica de la Mare de Déu de Gràcia. L’església parroquial és del 1640 i és situada al pla.

El municipi comprèn, a més, el poble de Salelles i diversos veïnats o ravals, com el Sellerès, Coll d’Arboç, el Parrot, etc.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Montserrat