Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Santa Maria de Besora (Osona)

11 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 24,73 km2, 866 m alt, 147 hab (2017)

0osonaSituat al sector septentrional de la comarca, en un terreny muntanyós, accidentat pels darrers contraforts occidentals de la serra de Santa Magdalena, al nord de la serra de Bellmunt, al límit amb el Ripollès. Gran part del terme municipal és ocupat per boscos de pins, roures i faigs.

Agricultura de secà: cereals i farratges. Bestiar boví, oví i porcí; aviram. Petita indústria. Formà part de l’àrea comercial de Vic.

Al poble destaquen les restes del castell de Besora (conegut des del 875) i l’església parroquial de Santa Maria (originàriament romànica i desmantellada el 1838 pels reialistes i reconstruïda posteriorment).

Al terme s’hi troben el poble del Pla de Teià (cap del municipi), els veïnats dels Bevís i del Mir i notables masies, com el mas i l’església pre-romànica de Sant Moi o Sant Mus.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola

Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès)

15 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 17,16 km2, 161 m alt, 7.480 hab (2017)

0alt_penedesSituat a la vall del Foix, al sud de la comarca, al límit amb el Garraf i el Baix Penedès.

L’agricultura és bàsicament de secà (cereals, vinya i oliveres); el regadiu, que aprofita aigua de pous, és molt localitzat i produeix hortalisses. Avicultura i cria de porcs. Indústria paperera, de materials per a la construcció i metal·lúrgica. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. Població en ascens.

El cap municipal és el poble dels Monjos. Casal medieval fortificat de Penyafort, amb església barroca.

El municipi comprèn, a més, els barris del Pla de l’Estació, Santa Margarida del Penedès, la Ràpita i la Bleda, els veïnats de Cal Rubió, Cal Salines, Cerdanyola, Mosqueroles, l’antic poble d’Espitlles, la caseria de la Sanabra, l’antic castell i monestir de Penyafort i el santuari de Penafel.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Biblioteca – Fira RemeiArt

Santa Margarida de Montbui (Anoia)

10 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 27,59 km2, 316 m alt, 9.748 hab (2017)

0anoiaSituat a la conca d’Òdena, en un terreny accidentat per petits turons modelats en els margues, a la riba dreta del riu Anoia, al sud-est d’Igualada. Des del 1981 el cap municipal és Sant Maure.

La principal activitat econòmica era l’agricultura, totalment de secà, però la proximitat de la ciutat d’Igualada ha afavorit el teixit industrial; els principals conreus són els de cereals, vinya, olivera i ametllers. Ramaderia porcina i avicultura. Indústria tèxtil i metal·lúrgica. Àrea comercial d’Igualada.

Notable ascens demogràfic a partir del 1950, any en que començà a integrar-se a l’aglomeració d’Igualada; els decennis posteriors el creixement fou espectacular.

El poble és troba al sector oriental del terme; l’església de Santa Margarida fou bastida el 1614.

El municipi comprèn, a més, l’antiga quadra i poble del Saió, els veïnats del Colldelguix, can Vila-seca i can Vidal i el santuari marià (segle X) de Santa Maria de la Tossa, el millor exemplar preromànic de tres naus que resta a Catalunya.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Santa Llogaia d’Àlguema (Alt Empordà)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 1,94 km2, 42 m alt, 353 hab (2017)

0alt_empordaSituat al centre de la depressió empordanesa, a la dreta del riu Manol (en part límit septentrional del terme) i del seu afluent, la riera d’Àlguema, al sud de Figueres.

El territori és pla i l’agricultura ocupa pràcticament tot el petit terme, els conreus són fonamentalment de secà: s’hi conreen cereals (blat, moresc, civada i ordi) i vinya. El regadiu aprofita aigües derivades de l’Àlguema i produeix hortalisses. La cria de bestiar boví i porcí i l’avicultura complementen l’economia. Indústria de materials de la construcció. Àrea comercial de Figueres.

El poble és a l’esquerra de la riera d’Àlguema; destaca l’església parroquial de Santa Llogaia, que fou possessió del monestir de Ripoll.

Comprèn el veïnat del Pont del Príncep.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Santa Fe del Penedès (Alt Penedès)

5 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 3,40 km2, 240 m alt, 380 hab (2017)

0alt_penedesSituat en un terreny pla, al nord de Vilafranca del Penedès, a la dreta de la riera de Lavernó. El terme, de petita extensió, formà en la pràctica una unitat administrativa amb el terme de la Granada.

Agricultura de secà; els conreus més estesos són els de cereals (blat, principalment), arbres fruiters, lleguminoses, patates i vinya. Avicultura. Hi ha un cooperativa agrícola i un escorxador avícola. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. La població s’ha mantingut estacionària gràcies a la immigració.

El poble és al nord del nucli de la Granada. El lloc consta com un alou de la catedral de Barcelona el 1142. Al segle XIV el castell de Santa Fe, amb l’església de Santa Maria, era de la mitra de Tarragona. L’estació del ferrocarril de Barcelona a Tarragona es troba a la Granada.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental)

11 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 14,23 km2, 242 m alt, 7.124 hab (2017)

0valles_orientalSituat a la vall de la riera de Tenes, accidentat pels primers contraforts de la Serralada Pre-litoral, al límit amb el Vallès Occidental. El sector forestal és cobert de bosc de pins i alzines i de garrigar.

Agricultura de secà: s’hi conreen cereals (blat i ordi), vinya, ametllers i avellaners. Ramaderia bovina estabulada i aviram. Indústria de fabricació de materials per a la construcció i tèxtil. Centre residencial (urbanitzacions). Àrea comercial de Granollers, dependent de Barcelona. Increment demogràfic durant el segle XX.

El poble és centrat per l’església parroquial, romànica, dedicada a santa Eulàlia de Mèrida.

El terme comprèn a més el poble de Sant Cristòfol de Pallars, les caseries de Bonaire, la Serra Granada, la Sagrera, el Rieral, la Vall, el Serrat i nombroses masies.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola La Sagrera

Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona)

9 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 13,82 km2, 568 m alt, 1.289 hab (2017)

0osonaSituat a la plana de Vic, a l’oest de la ciutat, al peu de la serralada de Ponent, al límit amb el Bages. És drenat per la riera de Santa Eulàlia i per la de Muntanyola, que juntes formen el riu Mèder. Els boscs i els pasturatges ocupen bona part del terme.

L’agricultura és tota de secà, els principals conreus són els cereals (blat, ordi i civada), farratges i patates. Ramaderia (bestiar boví, porcí i oví) i aviram. Indústria tèxtil, de mobles i de la construcció. Àrea comercial de Vic.

Modernament, la població ha experimentat un notable augment gràcies a la indústria, que ha contribuït a la modernització i expansió de la població.

El poble és a la vora de la riera de Santa Eulàlia. Església parroquial de Santa Eulàlia, esmentada ja el 946 i modificada i ampliada el 1805. Antic castell de Torroella, convertit actualment en masia.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola

Santa Eugènia de Berga (Osona)

5 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 7,01 km2, 538 m alt, 2.259 hab (2017)

0osonaSituat al centre de la plana de Vic, a la dreta del riu Gurri, al sud-est de Vic.

Agricultura amb conreus de cereals (blat, ordi, civada i blat de moro), patates i algunes hortalisses. Ramaderia de bestiar porcí i aviram. Petita indústria (afavorida per la proximitat de Vic) de materials per a la construcció i tèxtil, que ha afavorit el creixement de la població. Àrea comercial de Vic.

El poble és aturonat, al límit amb el veí terme de Taradell, dins el qual hi ha el raval de Santa Eugènia. Destaca l’església parroquial de Santa Eugènia, que fou erigida a mitjan segle XI i restaurada el 1955 i el 1975, temple romànic de creu llatina i tres absis semicirculars amb un robust campanar de torre de tres nivells, és un dels millors exemplars romànics de la comarca.

Té importants masies, com la casa fortificada de Sala-d’Heures.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Màgic Món del Tren – Escola

Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà)

19 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 67,55 km2, 30 m alt, 5.194 hab (2017)

0baix_empordaSituat a la vall d’Aro, accidentat al nord pels vessants de les Gavarres, a les vores del Ridaura, al sud de la comarca, tocant al Gironès.

Agricultura, amb conreus de cereals, farratges, vinya i hortalisses. Ramaderia (bestiar de llana) i aviram. Petita indústria surera i de materials per a la construcció. Desenvolupament del sector terciari (turisme), que ha afavorit la recuperació demogràfica. Àrea comercial de Girona.

El poble es troba a l’esquerra del Ridaura; l’església parroquial havia estat possessió del monestir de Sant Feliu de Guíxols.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Bell-lloc d’Aro, Solius i Romanyà de la Selva (dolmen de la cova d’en Daina), els veïnats de Canyet, la Teulera, Bufaganyes, Salom, Malvet i el Vilar, el santuari de Sant Baldiri i bon nombre de monuments megalítics.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà)

61 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 33,85 km2, 674 m alt, 2.695 hab (2017)

0concaSituat al nord-est de la comarca, al límit amb la Segarra i l’Anoia. El terme és accidentat per la serra de Queralt i drenat per la capçalera del Gaià (altiplà de Santa Coloma).

L’agricultura és gairebé tota de secà: cereals, ametllers i vinyes. Ramaderia porcina i avicultura. Indústria de la construcció (formigó) i tèxtil (cotonera i de fibres artificials). Pedreres.

pobl_santa_coloma_queraltLa vila és a la capçalera del Gaià; estigué emmurallada i conserva diversos portals; l’església arxiprestal de Santa Coloma és un notable edifici gòtic (segle XIV), amb un robust campanar (segle XVII) i conté un magnífic retaule d’alabastre, obra de Jordi Joan (1387); el palau dels comtes de Santa Coloma, edifici massís i fortificat, està en bastant bon estat i s’hi realitzen diversos actes culturals. Als afores hi ha l’antic convent de Santa Maria de Bell-lloc, on hi han els sepulcres dels senyors de Santa Coloma.

L’origen de la població es troba en el castell de Queralt que fou el centre de la baronia de Queralt i, a partir del 1599, del comtat de Santa Coloma.

El municipi comprèn, a més, els pobles d’Aguiló, les Roques d’Aguiló, la Pobla de Carivenys, la caseria i antigua quadra del Codony, l’antic terme de la Torre d’En Bord i la masia i antic poble d’Almenara.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Associació Cultural – Escola Cor de Roure – Club Atlètic