(València, 29 setembre 1898 – Artana, Plana Baixa, 1 febrer 1924)

Polític. Residí a Barcelona i fou assidu dels cercles literaris de Pompeu Gener. Es llicencià en medicina. Fou un dels promotors de l’Agrupació Nacionalista Escolar (1919) i fundà la Lliga de Solitaris Nacionalistes (1919), que realitzà una interessant tasca expansiva entre el 1920 i el 1923 (basava la seva actuació, especialment important a comarques, en la reivindicació idiomàtica i en la denúncia dels problemes agraris).

Amb Adolf Pizcueta, promogué una dissidència en la Joventut Valencianista (1923), arran de la instauració de la Dictadura de Primo de Rivera. Plenament conscient de la catalanitat del País Valencià, palesà una inequívoca simpatia per les idees socialistes.

Col·laborà a diversos periòdics; també publicà dues narracions curtes, Flor de drap i Campanes de la meva terra (1920) i la traducció d’alguns contes d’E.A. Poe.