Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Sant Sadurní d’Osormort (Osona)

5 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 30,60 km2, 531 m alt, 79 hab (2017)

0osonaAccidentat pel massís de les Guilleries, a la dreta de la riera Major. El sector forestal ocupa una bona part del terme; hi ha boscs de pins, alzines, roures i també castanyers, faigs i pasturatges.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura; s’hi conreen cereals, farratges, llegums i patates. Ramaderia porcina i bovina. Àrea comercial de Vic. Població disseminada.

El poble és a la dreta de la riera Major, centrada per l’església parroquial de Sant Sadurní, romànica (segle X), reedificada al segle XI i restaurada recentment.

El municipi comprèn, a més, importants masies com la Verneda de Sant Ponç i la Verneda de Sant Feliu (amb l’antiga església de Sant Feliu de Planeses), el mas de Masferrer i la urbanització dels Bonjons. Restes ibèriques al puig Castellar.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès)

36 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 18,96 km2, 162 m alt, 12.749 hab (2017)

0alt_penedesSituat prop de l’aiguabarreig de la riera de Lavernó amb el riu Anoia, al nord-est de la plana del Penedès, al límit amb l’Anoia.

L’agricultura, totalment de secà, es basava fins al segle XIX en la trilogia mediterrània (blat, vinya i olivera), que fou substituïda pel monoconreu de la vinya, necessària per a la indústria vinícola, la qual és molt important i especialitzada en la producció de cava, que fou iniciada a la masia Codorniu l’any 1872 i que s’expansionà fortament a partir del 1940. Altres indústries subsidiàries són la de derivats de la fusta, la paperera, la construcció i la sidero-metal·lúrgica. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. Població en ascens.

La vila és a l’esquerra de la riera de Lavernó. L’església parroquial de Sant Sadurní és d’origen gòtic, però molt reformada posteriorment.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Monistrol d’Anoia, la Prua i Espiells, les caseries de can Codorniu (conjunt arquitectònic), Can Catassús i d’altres veïnats.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Biblioteca – Foment Sardanista

Sant Ramon (Segarra)

8 Respostes

Municipi de la Segarra (Catalunya): 18,53 km2, 641 m alt, 507 hab (2017)

mapa segarraSituat a l’oest de l’altiplà de Calaf, al sector més alt de la comarca, damunt els altiplans del pla de Sant Ramon i pla de Viver, que separen les riberes de Sió i del Llobregós, al límit amb l’Anoia. Drenen el terme diversos barrancs tributaris del Sió.

Es formà com a resultat de la fusió (1940) del poble de Portell i el barri de la Manresana.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, totalment de seca; els conreus més estesos són els de cereals (blat, civada i ordi), veces, patates, ametllers i oliveres. Ramaderia (bestiar oví i porcí). Àrea comercial de Cervera.

El poble sorgí al llarg de la carretera de Cervera a Calaf, a l’indret de l’antic monestir de Sant Ramon de Portell, dit l’Escorial de la Segarra.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Gospí i Viver de Segarra, l’antic poble de Mont-ros i l’antiga quadra de Jurats.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Quirze Safaja (Moianès)

13 Respostes

Municipi del Moianès (Catalunya): 26,21 km2, 627 m alt, 627 hab (2017)

0moianesSituat en un terreny muntanyós accidentat per la serra de Bertí, no lluny de la riera de Tenes (o riera de Sant Quirze), al nord-oest de la comarca, en contacte amb l’altiplà del Moianès i al límit amb Osona. A l’àrea forestal hi ha boscs de pins, alzines i roures.

L’agricultura, quasi íntegrament de secà, ocupen els escassos sectors plans del terme; els conreus més estesos són els de cereals (blat, moresc, ordi), patates i farratges. Ramaderia. Fabricació de materials per a la construcció. Centre d’estiueig amb urbanitzacions i masies. Àrea comercial de Granollers.

El poble és a l’esquerra de la riera de Tenes. Església parroquial de Sant Quirze, d’origen romànic, ampliada al segle XVII.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental)

10 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 14,07 km2, 188 m alt, 19.867 hab (2017)

0valles_occidental(o Sant Quirze de la Serra, o Sant Quirze de Galliners, o Sant Quirze de Terrassa)  Situat a l’interfluvi de la riera de les Arenes i del Ripoll, al sud-oest de Sabadell.

Ha estat tradicionalment un terme agrícola de secà (cereals, patates, vinyes i farratges) i també residencial (barri de les Fonts), però la proximitat de Sabadell i de Terrassa ha motivat un canvi important cap a la indústria (química, del metall, maquinària tèxtil, cartó i embalatges). Hi ha una mica de ramaderia (cria de bestiar porcí) i d’avicultura. Aprofitament d’una faixa calcària per a la fabricació de materials per a la construcció. Àrea comercial de Sabadell i Terrassa.

La població es duplicà en 1900-50 i s’ha quasi triplicat des d’aleshores, això ha comportat una sèrie de problemes d’habitatge i d’infraestructures.

El poble és al sector nord-oriental del terme, prop de Sabadell. L’església parroquial actual és dedicada a sant Quirze.

El municipi comprèn, a més, el veïnat de la Serra de Galliners, l’antiga església pre-romànica de Sant Feliuet de Vilamilans i l’antiga església de Sant Pere dels Torrents. S’ha trobat un jaciment neolític i un altre de romà a l’indret anomenat bòbila Madurell.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club Excursionista – Institut – Actualitat – Diari

Sant Quirze de Besora (Osona)

13 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 8,10 km2, 587 m alt, 2.092 hab (2017)

0osonaSituat al sector meridional de la comarca, a la confluència del Ter amb el torrent de Clavella, afluent seu per l’esquerra, i al límit amb el Ripollès, comarca a la qual pertanyé fins el 1989. Boscos de pins i roures.

Compta amb un total de 168 explotacions agràries. El secà produeix fonamentalment cereals (blat, blat de moro, ordi i civada) i patates) i el regadiu (que aprofita aigües derivades del riu), hortalisses. Ramaderia bovina i porcina. Pedreres. Indústria tèxtil (cotonera i llanera), sidero-metal·lúrgica, destil·leries, de la construcció i de derivats de la fusta. Àrea comercial de Vic.

El poble és a la vora del Ter. Església parroquial de Sant Quirze (1771), barroca neoclassicista. Pont gòtic sobre el Ter. Restes ibèriques i romanes. El lloc fou de la jurisdicció del castell de Besora.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club Tennis

Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès)

10 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 13,84 km2, 326 m alt, 2.170 hab (2017)

0alt_penedesSituat a la vall del riu de Bitlles, a la vall mitjana del riu de Mediona (a les fonts de les Deus brollen les aigües d’ambdós rius), accidentat per la serra de Mediona, al sector nord-oest de la comarca. Boscs de pins i matollar.

L’agricultura és la base de l’economia del municipi, amb conreus de secà (cereals, vinya, oliveres, farratges i arbres fruiters) i de regadiu (hortalisses). Ramaderia de cria de bestiar i avicultura. Indústria tèxtil, minera i paperera (paper de fumar). Estiueig. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

La vila és a l’esquerra del riu de Mediona, continuada pel raval de la Bòria, sota un turó que dominen les restes de l’antic castell de Sant Quintí de Mediona. L’església parroquial de Sant Quintí és la de l’antic monestir de Sant Quintí de Mediona.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ball de Diables

Sant Pol de Mar (Maresme)

7 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 7,53 km2, 15 m alt, 5.062 hab (2017)

0maresme(o Sant Pol de la Marina)  Situat al litoral, tocant a la riera de la Vallalta o riera de Sant Pol, que desguassa a ponent de la població. El territori és accidentat al nord-est pels contraforts de la serra del Montnegre, on hi ha boscs de pins i d’alzines i matollar.

L’activitat turística i la funció del municipi com a centre d’estiueig han fet disminuir considerablement l’agricultura; al secà s’hi cultiva vinya, llegums i cereals, i el regadiu es destinat a horta (tenen gran anomenada els maduixots), patates, farratges i arbres fruiters. Indústria tèxtil i de la construcció. Pesca en recessió. Àrea comercial de Calella.

pobl_sant_polDes de finals del segle XIX i inicis del XX fou lloc d’estiueig dels barcelonins i s’hi bastiren algunes torres; la funció residencial ha continuat i s’ha incrementat amb el turisme.

La vila és a la costa, entre la desembocadura de la riera del seu nom i els vessants de la muntanyeta de Sant Pau, presidida per l’església de l’antic monestir i cartoixa de Sant Pol del Maresme, al voltant del qual s’anà formant la població. L’església parroquial de Sant Jaume és d’estil gòtico-tardana. Ermita romànica de Sant Pau; cases modernistes.

Durant la Guerra de Successió la població fou incendiada (1713) per les tropes borbòniques i durant la Guerra del Francès fou incendiada l’antiga església del monestir.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Fira Alternativa – Escola Hoteleria i Turisme – Club Nàutic

Sant Pere Sallavinera (Anoia)

12 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 22,02 km2, 588 m alt, 156 hab (2017)

0anoia(o Sallavinera)  Situat als altiplans de Calaf, que comprèn la capçalera de la riera de Rajadell, formada per diversos torrents, a l’extrem nord-est de la comarca, al límit amb el Bages. Els bosc de pins i els pasturatges ocupen una bona part del terme.

Agricultura amb tots el conreus de secà, destinats principalment a cereals i també a llegums, farratge i patates; havia tingut importància la vinya. La ramaderia porcina i l’aviram complementen l’economia. Hi ha mines de lignit i aigües minerals. Àrea comercial de Manresa.

El poble és a la dreta de la riera de Sant Pere, afluent de capçalera de la de Rajadell, al sud-est del terme; església parroquial de Sant Pere, de base romànica.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Boixadors (ruïnes de l’antic castell), la Fortesa i la Llavinera.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Nits Culturals

Sant Pere Pescador (Alt Empordà)

11 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 18,45 km2, 5 m alt, 2.040 hab (2017)

0alt_empordaSituat al sud-est de la comarca, al centre de la badia de Roses, a la desembocadura del Fluvià; en zona d’aiguamolls convertida en parc natural (Aiguamolls de l’Empordà).

Agricultura de secà i de regadiu; els conreus principals són cereals, fruiters, farratges, vinya i hortalisses. Cria de bestiar i avicultura. Indústria derivada de l’agricultura. El turisme ha anat adquirint importància en les darreres dècades, especialment el sector del càmping i en el d’apartaments. Àrea comercial de Figueres.

La vila és a l’esquerra del Fluvià. L’església parroquial de Sant Pere (independent des del 1686) havia estat des del segle X possessió del monestir de Sant Pere de Rodes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques