Arxiu de la categoria: Cultura i Art

Escola de Mestres -1906/10-

(Barcelona, 1906 – 1910)

Institució. Fundada per Joan Bardina, que intentava solucionar, en part, les deficiències de l’ensenyament normal oficial.

Ha estat considerada com el primer centre de Catalunya que s’inspirà en els mètodes de la pedagogia activa.

El 1908 es creà el Col·legi del Remei, annex a l’Escola, per a les pràctiques de l’alumnat.

Les dificultats econòmiques i legals en determinaren la clausura.

Escola de Llotja *

Nom més popular amb què es coneix l’Escola de Belles Arts de Barcelona (institució, 1775- ).

Escola de Bibliotecàries de Catalunya

(Barcelona, 1915 – 1982)

Institució creada per la Mancomunitat. Fou dirigida per Eugeni d’Ors, que en projectà l’idea. Hi professaren importants literats i intel·lectuals de l’època.

Fou substituïda durant la dictadura de Primo de Rivera per l’Escola Superior per a la Dona, i restablerta l’any 1930, època en que hi destacaren altres professors i l’escola esdevingué un lloc de formació professional i cultural catalana. El darrer director (fins al 1939), Jordi Rubió, li donà un gran prestigi.

En la postguerra no tingué la brillantor ni l’eficàcia de l’època de d’Ors i de Rubió. L’any 1974 canvià el nom pel d’Escola de Bibliologia, que el 1982 canvià pel d’Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació.

Forma part del patrimoni docent i tècnic de la Universitat de Barcelona.

Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual

(Barcelona, 1960 – 1975)

(EADAG)  Escola de teatre. Fundada per Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany, amb l’objectiu de difondre el teatre, especialment els avantguardismes europeus, fou adscrita al Foment de les Arts Decoratives.

A partir de l’estrena de Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu (1965), en sorgí la Companyia Adrià Gual, de caràcter professional.

Escola d’Alts Estudis Comercials

(Barcelona, 1918 – 1936)

Institució, establerta per la Mancomunitat de Catalunya.

S’emmotllà a l’ideari dels grups rectors del capitalisme català, que es podria sintetitzar en: nacionalisme, cooperativisme, reforma de la banca, proteccionisme, etc.

Suprimida el 1924, fou represa amb el nom d’Institució d’Estudis Comercials, i s’adaptà al sistema de les escoles angleses i nord-americanes.

Escola d’Agricultura *

Veure> Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (centre universitari, 1911- ).

Escola d’Administració Pública de Catalunya

(Catalunya, 1914 – 1936 / 1979 – )

(EAPC)  Institució autònoma. Fundada per la Diputació de Barcelona i dedicada a la formació de funcionaris, de seguida va passar a dependre de la Mancomunitat de Catalunya.

Suprimida el 1924, va tornar a funcionar del 1930 al 1936 i va ésser novament restablerta per la Generalitat el 1979.

Enllaç web: Escola d’Administració Pública de Catalunya

Escola Catalana d’Art Dramàtic

(Barcelona, 1913 – 1933)

Escola. Fundada per la Mancomunitat de Catalunya i dedicada a la formació d’actors, va ésser dirigida per Adrià Gual.

S’hi formaren, entre altres, Maria Vila, Pius Daví i Mercè Nicolau. Publicà un butlletí i una col·lecció de textos sobre teatre.

Controlada durant la Dictadura de Primo de Rivera, s’hi prohibí el català, es renovà el professorat i canvià el nom pel d’Instituto del Teatro Nacional.

Amb la República passà a dir-se Institució del Teatre.

Escola Apologètica Catalana

(Catalunya, segle XIX)

Grup de pensadors encapçalat per Joaquim Roca i Cornet.

Va publicar la primera revista apologètica de l’Estat espanyol, “La Religión” (1837-41), continuada per “La Civilización” (1841-43).

La influència posterior de Jaume Balmes va ésser decisiva en l’evolució filosòfica i teològica del grup.

Esbart de Vic

(Vic, Osona, 1867 – 1879)

Grup de joves poetes.

Fundat per Jacint Verdaguer i Jaume Collell, entre altres, per tal de donar continuïtat a les sessions de lectura de poemes que tenien lloc a la font del Desmai de Folgueroles.

El 1879 va publicar La garba muntanyesa, recull de poesies de l’Esbart de Vic (antologia poètica del grup).