Nom més popular amb què es coneix l’Escola de Belles Arts de Barcelona (institució, 1775- ).
Arxiu de la categoria: Cultura i Art
Escola de Bibliotecàries de Catalunya
(Barcelona, 1915 – 1982)
Institució creada per la Mancomunitat. Fou dirigida per Eugeni d’Ors, que en projectà l’idea. Hi professaren importants literats i intel·lectuals de l’època.
Fou substituïda durant la dictadura de Primo de Rivera per l’Escola Superior per a la Dona, i restablerta l’any 1930, època en que hi destacaren altres professors i l’escola esdevingué un lloc de formació professional i cultural catalana. El darrer director (fins al 1939), Jordi Rubió, li donà un gran prestigi.
En la postguerra no tingué la brillantor ni l’eficàcia de l’època de d’Ors i de Rubió. L’any 1974 canvià el nom pel d’Escola de Bibliologia, que el 1982 canvià pel d’Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació.
Forma part del patrimoni docent i tècnic de la Universitat de Barcelona.
Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual
(Barcelona, 1960 – 1975)
(EADAG) Escola de teatre. Fundada per Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany, amb l’objectiu de difondre el teatre, especialment els avantguardismes europeus, fou adscrita al Foment de les Arts Decoratives.
A partir de l’estrena de Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu (1965), en sorgí la Companyia Adrià Gual, de caràcter professional.
Escola d’Alts Estudis Comercials
(Barcelona, 1918 – 1936)
Institució, establerta per la Mancomunitat de Catalunya.
S’emmotllà a l’ideari dels grups rectors del capitalisme català, que es podria sintetitzar en: nacionalisme, cooperativisme, reforma de la banca, proteccionisme, etc.
Suprimida el 1924, fou represa amb el nom d’Institució d’Estudis Comercials, i s’adaptà al sistema de les escoles angleses i nord-americanes.
Escola d’Agricultura *
Veure> Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (centre universitari, 1911- ).
Escola d’Administració Pública de Catalunya
(Catalunya, 1914 – 1936 / 1979 – )
(EAPC) Institució autònoma. Fundada per la Diputació de Barcelona i dedicada a la formació de funcionaris, de seguida va passar a dependre de la Mancomunitat de Catalunya.
Suprimida el 1924, va tornar a funcionar del 1930 al 1936 i va ésser novament restablerta per la Generalitat el 1979.
Enllaç web: Escola d’Administració Pública de Catalunya
Escola Catalana d’Art Dramàtic
(Barcelona, 1913 – 1933)
Escola. Fundada per la Mancomunitat de Catalunya i dedicada a la formació d’actors, va ésser dirigida per Adrià Gual.
S’hi formaren, entre altres, Maria Vila, Pius Daví i Mercè Nicolau. Publicà un butlletí i una col·lecció de textos sobre teatre.
Controlada durant la Dictadura de Primo de Rivera, s’hi prohibí el català, es renovà el professorat i canvià el nom pel d’Instituto del Teatro Nacional.
Amb la República passà a dir-se Institució del Teatre.
Escola Apologètica Catalana
(Catalunya, segle XIX)
Grup de pensadors encapçalat per Joaquim Roca i Cornet.
Va publicar la primera revista apologètica de l’Estat espanyol, “La Religión” (1837-41), continuada per “La Civilización” (1841-43).
La influència posterior de Jaume Balmes va ésser decisiva en l’evolució filosòfica i teològica del grup.
Esbart de Vic
(Vic, Osona, 1867 – 1879)
Grup de joves poetes.
Fundat per Jacint Verdaguer i Jaume Collell, entre altres, per tal de donar continuïtat a les sessions de lectura de poemes que tenien lloc a la font del Desmai de Folgueroles.
El 1879 va publicar La garba muntanyesa, recull de poesies de l’Esbart de Vic (antologia poètica del grup).
ESADE *
Sigla de l’Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses (escola privada, 1958- ).
