Sigla de l’Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses (escola privada, 1958- ).
ESADE *
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Cultura i Art
ESAB *
Sigla de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (centre universitari, 1911- ).
Entesa Judeocristiana de Catalunya
(Catalunya, 1961 – )
Entitat que promou les bones relacions entre els jueus i els cristians.
Després de la Segona Guerra Mundial, a Catalunya, intel·lectuals, polítics i cristians compromesos començaren a interessar-se pels jueus i per Israel. En nasqueren unes esporàdiques manifestacions públiques que feren que la gent preocupada pels estralls de l’antisemitisme, però més encara pel seu possible reviscolament, es conegués.
Aquests, jueus i cristians, ajudats per unes monges de Nostra Senyora de Sió, s’agruparen vers l’any 1961, i el 1967 es constituïren en filial, però amb vida independent, de l’Amistad Judeo-Cristiana, de Madrid, autoritzada l’any anterior. El 1969, el grup català pogué estructurar-se oficialment.
El seu objectiu se centra a fomentar el coneixement i el respecte mutus, superant tots els prejudicis, entre jueus i cristians, mitjançant una acció cultural, no proselitista, de profunditat i continuada, basada, de preferència, en l’estudi del patrimoni comú: Déu, la Bíblia, la història compartida, etc.
Encontre, processó de l’
(Països Catalans, segle XVI)
Nom donat, a diverses poblacions, a la processó pròpia del matí del dia de Pasqua en la qual es trobaven dos seguicis, l’un acompanyant la imatge de Jesús, i l’altra la de la Mare de Déu.
L’encontre era en un lloc ampli, hom entonava himnes litúrgics i la Mare de Déu acostumava a fer unes salutacions molt cerimonioses (per això era anomenada també a Mallorca processó de sa capadeta, entre mostres d’alegria. Al Rosselló i al Vallespir rebia el nom de processó del Ressuscitat.
Sembla que sorgí a la fi del segle XVI substituint les representacions medievals de Pasqua, malvistes pel sever esperit tridentí, i s’estengueren molt durant el Barroc.
Enciclopèdia Catalunya
(Barcelona, 1926)
Sèrie de manuals, per a l’estudi dels Països Catalans iniciada per Editorial Barcino.
Dedicada preferentment a ciutats i comarques, hi ha inclosos temes d’economia, marina, escultura i folklore.
Encants, fira dels *
(Barcelona, Barcelonès)
Nom popular de la fira de Bellcaire.
Empordà, L’ -sardana-
(Catalunya, 1908)
Sardana amb text de Joan Maragall i música d’Enric Morera. Per a cor masculí.
La música acompanya amb ritme enèrgic el text escrit prèviament, cas insòlit en les lletres per a sardana de Maragall.
Empar Rosselló, Companyia
(Barcelona, 1979 – )
Companyia de dansa. Fundada per la ballarina i coreògrafa Empar Rosselló.
Ha fet els següents muntatges: Solstici, Sol de dansa amb so, Madonna, Antra (1979), Montserrat, dotze meditacions sobre l’acte de viure (1983), Collage (molècula) (1984), Figures (1985), Més cèntric impossible (1986), Tu ets jo i jo sóc tu (1987), Es pot arribar tard (1990), Amor, amor, amor (1991), No et fiïs de les aparences, tu també pots guanyar (1992), Coloratures per a cinta magnètica (1993), Vien’s on se’n va (1993-94), Traviata (1994), L’era de l’ensalada -pensaments ocults- (1995), El somni de la nit de Sant Joan (1996).
emigrant, L’
(Catalunya, 1891)
Obra coral, amb text de Jacint Verdaguer i música d’Amadeu Vives.
Símbol de l’enyorança de la pàtria, assolí ràpidament una gran popularitat, especialment entre exiliats i emigrants.
Elisava -escola de disseny-
(Barcelona, 1961 – )
(Escola Superior de Disseny i Enginyeria de Barcelona) Escola de disseny. Pionera en el seu àmbit a l’estat espanyol.
Es fundà amb el suport de l’església, i es desenvolupà durant el creixement econòmic dels anys 1970.
Adscrita a la Universitat Pompeu Fabra el 1995, ofereix el títol de graduat en disseny.
Enllaç web: Elisava
