Arxiu de la categoria: Cultura i Art

Garí, Joan

1 Resposta

(Montserrat, Bages, segle IX)

Protagonista d’una llegenda.

Segons la tradició, fou eremita a Montserrat i va viure vers el 900. Temptat pel diable, violà i matà Riquilda, filla del comte Guifré el Pilós de Barcelona. Confessà aquest crim al papa i li fou imposada la penitència de caminar de quatre grapes i viure com una bestiola fins que el càstig li fos llevat per un nen de pit. Fou capturat pel comte de Valldaura, i el fill del noble, mentre el batejaven, li revelà públicament el perdó.

Riquilda fou trobada viva a la tomba i ingressà al monestir de Sant Pere de les Puel·les, on fou abadessa; la comunitat d’aquest monestir passà després al de Montserrat, construït per Guifré. Fra Garí continuà fent vida d’anacoreta.

Notícies clares d’aquesta llegenda daten del segle. XV. Cristòfor de Virués, Jacint Verdaguer i Josep M. de Sagarra van compondre poemes sobre aquest tema, en el qual es basa també l’argument de l’òpera Garín de Tomás Bretón.

García del Cid

1 Resposta

(Tarragona, 1977)

Vaixell oceanogràfic. Construït per l’Institut d’Investigacions Pesqueres de Barcelona. Actualment està gestionat per l’Institut de Ciències del Mar.

Porta el nom del científic especialitzat en biologia marina, Francisco García del Cid Arias.

Disposa d’un laboratori i diferent instrumentació científica. Té una capacitat per a 12 científics i tècnics.

Gabinet Numismàtic de Catalunya

2 Respostes

(Barcelona, 1931 – 1986)

Museu monogràfic, creat per la Junta de Museus. Agrupà les col·leccions numismàtiques municipals i d’altres organismes oficials.

Fou organitzat i dirigit per Josep Vicenç Amorós (1931-57) que el dotà de sis sales d’exposició i d’instal·lacions per a investigació. L’any 1948, el Gabinet era instal·lat a l’ala de llevant del pis superior del Palau de la Ciutadella i era considerat entre els més ben equipats d’Europa.

Entre el 1957 i el 1980 en decaigué l’activitat; el 1980 hom en desmantellà les sales d’exposició i de treball i fou traslladat al Palau de la Virreina.

El 1986 passà a ésser un departament del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, i posteriorment passà a dependre del Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Gàbia Teatre, La

1 Resposta

(Vic, Osona, 1961 – 1994)

Grup teatral. El seu primer espectacle fou Poemes (1973), de Miquel Bauçà. Des d’aleshores, sota la direcció de Lluís Solà, Joan Anguera i Jordi Mesalles, entre altres, ha estrenat més d’una quarantena d’obres de diversos autors.

Ha realitzat també dues coproduccions: El bagul (1994), amb Sitges Teatre Internacional, i L’art de la comèdia (1992), amb P i Q Teatre.

Fura dels Baus, La

2 Respostes

(Barcelona, 1979 – )

Grup de teatre. Dedicat a la creació d’espectacles basats sobretot en la improvisació i en la provocació de l’espectador mitjançant espectaculars efectes de gran plasticitat, sovint situats fora de l’àmbit escènic tradicional.

Se’n destaquen Accions (1984), Suz/o/Suz (1984), Tier Mon (1988), Noun (1990), M.T.M. (1994), Manes (1996) i Ombra (1998), amb els quals han participat en festivals internacionals i aconseguit diversos premis.

També va participar en la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, i el 1993 rebé el premi Nacional de Teatre, entre d’altres importants premis.

Han realitzat també alguns enregistraments musicals: Ajoe (1986), Suz (1987) i l’exposició Automàtics (1988).

Enllaç web: La Fura dels Baus

Fundació Vila Casas

1 Resposta

(Baix Empordà, 1986 – )

Fundació privada. Dedicada a temes sociosanitaris i a partir de l’any 2000 treballà també en projectes de promoció d’artistes contemporanis.

Al juny de 2000 endegà un projecte artístic anomenat Museu Art 2000 amb la creació de tres nous centres museístics d’art contemporani a l’Empordà, emplaçats a Pals (Ca la Tona, destacat edifici situat a l’interior de l’antiga muralla), Torroella de Montgrí (Palau Solterra) i Palafrugell.

El seu objectiu és el d’obrir-se a totes les disciplines dels artistes catalans vius l’any 2000.

Enllaç web: Fundació Vila Casas

Fundació Salvador Vives i Casajuana

Deixa un comentari

(Barcelona, 1968 – )

Institució. Fundada pels hereus de confiança del doctor Salvador Vives i Casajuana.

Es dedica al foment de la cultura dins els Països Catalans i convoca premis d’història, científics, de lingüística i d’estudis comarcals, i concedeix beques d’estudi.

Ha publicat un centenar de llibres en català, que en una bona part s’ofrenen.

Fundació Roca i Galès

1 Resposta

(Barcelona, 6 juliol 1976 – )

Institució. Creada amb el sobrant de la liquidació del patrimoni de la Cooperativa de Crèdit i Estalvi de Barcelona.

Ha pres el nom de l’obrer cooperativista Josep Roca i Galès i promou el cooperativisme i l’estudi sobre el benestar social a Catalunya.

Entre les seves realitzacions, cal fer esment d’un centre i d’una biblioteca de documentació cooperativa i d’una biblioteca i un arxiu de premsa sobre el medi. Ajuda algunes institucions socials.

Enllaç web: Fundació Roca i Galés

Fundació Rafael Campalans

1 Resposta

(Barcelona, març 1979 – )

Entitat creada per a l’estudi i la difusió del pensament socialista.

Disposa d’un arxiu històric i d’una biblioteca hemeroteca on s’apleguen materials procedents bàsicament dels fons dels diversos grups socialistes catalans del 1939 ençà.

Publica els texts breus “Papers de la fundació” i les col·leccions “Debat”, “Monografies” i “Federalisme”.

El primer director fou l’historiador Josep Lluís Martín.

Enllaç web: Fundació Rafael Campalans

Fundació Pau Casals

Deixa un comentari

(Puerto Rico, 1972 – )

Fundació creada per Pau Casals i Defilló amb la finalitat de conservar la Casa-Museu Pau Casals de Sant Salvador del Vendrell i de promoure, protegir i difondre entre el poble l’estudi i el coneixement de la música clàssica.

Presidida per l’abat de Montserrat, ha creat el Museu Pau Casals (1976) i ha gestionat la construcció de l’Auditori Pau Casals, a part de l’organització de concerts i els ajuts concedits a estudiants.

Enllaç web: Fundació Pau Casals