Veure> Espectacles-Audicions Graner (representacions de teatre líric, Barcelona, 1905-07).
Graner, Espectacles i Audicions *
2 Respostes
Arxiu de la categoria: Cultura i Art
Gràcia, Club Excursionista de
(Barcelona, 13 gener 1922 – )
Societat cultural i esportiva. Fundada amb el nom de Mai Enrera. El 1925 adoptà l’actual denominació. Edità un butlletí de contingut històric, científic i folklòric.
El 1928 la seva Secció de Neu organitzà el primer aplec d’hivern d’esquí. El 1930 aparegué la secció Amics del Càmping (Càmping Club de Gràcia), i posteriorment el GEDE (Grup Especial d’Escalada), que el 1967 dugué a terme una expedició a l’Àfrica equatorial i el 1972 l’expedició Alpamayo (al cim Nevado, 6.120 m alt), als Andes del Perú.
Conjuntament amb el Camping Club de Françe organitza des del 1961 el Rally de l’Amistat.
Enllaç web: Club Excursionista de Gràcia
Gossos
(Manresa, Bages, 1993 – )
Grup de folk-rock en català. Integrat per Natxo Tarrés, Juanjo Muñoz, Oriol Farré i Roger Farré.
A partir del seu primer disc homònim, publicat el 1994, esdevingueren un fenomen social i es consolidaren com a seguidors catalans de figures com Neil Young, de qui heretaren el gust per la instrumentació acústica i per les polifonies vocals.
La dècada dels 1990 es completà amb els àlbums En privat (1996), Mandala (1997) i Directament (1998).
L’any 2000 publicaren el seu primer disc en castellà, De viaje.
Enllaç web: Gossos
glòria d’amor, La
(Catalunya, segle XV)
Poema de Bernat Hug de Rocabertí i d’Erill. De 1.544 versos de diverses mesures i precedit d’un pròleg en recargolada prosa.
És dividit en parts anomenades dantescament Comèdies, i essencialment és un infern d’enamorats amb tramat mitològic i amb recòndites al·lusions que avui semblen enigmàtiques.
En tot el poema hi ha una evident influència d’allò més extern de la Commedia de Dant i de diverses obres de Petrarca i de Boccaccio, a més de literals imitacions de versos d’Ausiàs Marc.
Aquest lleuger i superficial renaixentisme inclou una curiosa barreja d’esments més o menys detallats de grans enamorats, com ara personatges de la mitologia, Tristany i Isolda, Lancelot, Jaufré Rudel, Alain Chartier, el gallec Macias, el portuguès João Lourenço de Cunha, herois de narracions de Boccaccio i d’El siervo libre de amor de Rodríguez del Padrón, i figures històriques, com segurament Frederic, comte de Luna, fill bastard de Martí I de Sicília, i Violant Lluïsa de Mur.
Fou publicada per H. C. Heaton el 1916 a Nova York.
Giravolt de Maig, El
(Catalunya, 1928)
Òpera còmica en un acte amb lletra de Josep Carner i música d’Eduard Toldrà. Estrenada el 1928 al Palau de la Música Catalana de Barcelona, amb figurins de Xavier Nogués.
Una de les expressions més reeixides del noucentisme musical, amb un text, fi i no exempt d’ironia, i la música, que reflecteix l’època amb un llenguatge modern, ple de concisió i de claredat.
Conta els amors que es viuen en un hostal del segle XVIII i que el seny fa fracassar.
Estrenada al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, ha estat enregistrada en disc.
Gelabert/Azzopardi
(Catalunya, 1986 – )
Companyia de dansa i coreografia. Creada per Francesc Gelabert i Lydia Azzopardi, els quals començaren a treballar junts el 1980 i presentaren diverses obres coreogràfiques.
A partir de la seva creació, ha realitzat els espectacles Desfigurat (1986), Rèquiem (1987) i Belmonte (1986), que ha representat a l’estat espanyol i a l’estranger.
També ha realitzat coreografies per a òperes: La Vera Storia (París i Florència, 1986), Salomé (Zuric, 1986), Mefistòfeles (Madrid i Barcelona, 1987) i teatre: El público (Milà, 1986).
Enllaç web: Companyia Gelabert/Azzopardi
gegant -a
(Catalunya)
FOLK Personatge tradicional. Ninot de fusta i cartó de grans proporcions, que duu una persona que hi va a l’interior. Ja apareix documentats a Catalunya des del segle XIV en la processó de Corpus de Barcelona. Inicialment era representat per un home enfilat en xanques i més tard adoptà l’aspecte de guerrer. Fins al segle XVI no aparegué la geganta com a dama abillada a la moda.
Desfilen sobretot en les festes populars, com ara la festa major, celebracions, etc, dels pobles i viles.
Tingué una gran revifalla a Catalunya des del 1980 amb la construcció amb materials més lleugers i la proliferació de trobades de gegants. El 1984 es constituí l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya. L’any 1997 hi havia a Catalunya més de 1.800 gegants.
Gavín, arxiu
(Bellpuig de les Avellanes, Noguera, 1947 – )
Arxiu fotogràfic de cultura popular i religiosa principalment de Catalunya, creat per Josep Maria Gavín, i que també conté material procedent d’altres fonts documentals i col·leccions de particulars i d’entitats.
Aplega unes 243.000 fotografies i es pot considerar el més important del món del seu gènere.
Fins al 2008 la seu de l’arxiu fou Valldoreix (Sant Cugat del Vallès), i a partir d’aleshores es traslladà a la seu actual. Se’l defineix com a Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya.
Enllaç web: Arxiu Gavín
Gata, La
(Barcelona, 1864 – 1866)
Agrupació teatral. Dirigida a un públic obrer i menestral, la seva finalitat era fer una representació diària d’obres de caràcter popular.
L’acceptació que tingueren aquestes representacions afavorí el naixement del teatre català modern, principalment arran de l’èxit obtingut per L’esquella de la torratxa de Frederic Soler.
Va oferir les seves representacions al Teatre Odeon de Barcelona i després es traslladà al Teatre Romea, on prengué el nom de Teatre Català.
Fundada, entre altres, per l’empresari Joaquim Dimas, el dibuixant Tomàs Padró i el primer actor còmic Lleó Fontova, hi va tenir una significativa participació Frederic Soler (Pitarra), que hi va estrenar bona part de les seves primeres produccions.
Gaspar, Sala
(Barcelona, 1907 – 1996 / 2013 – )
Galeria d’art. Dedicada especialment a la pintura contemporània, fou dirigida pels germans Joan, Carme i Miquel Gaspar i per Manuel Feliu.
Hi exposaren grans personalitats de la pintura moderna, entre els quals Picasso, que el 1956 ho féu per primer cop a Espanya després de la guerra civil. També acollí l’obra dels més importants artistes nacionals i estrangers.
Abans del primer tancament, els conflictes entre els hereus de Miquel Gaspar (mort 1989) i el germà d’aquest, Joan, dugueren aquest darrer a fundar una nova Galeria Joan Gaspar, que s’inaugurà el 1993.
L’any 2013 familiars dels fundadors tornaren a obrir l’establiment.
Dades dels Països Catalans 