(Catalunya, 2 febrer 1999 – 2006)
Emissora radiofònica especialitzada en temes d’àmbit cultural, integrada a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV).
Degut a les baixes audiències i a crítiques d’una part de la indústria cultural, l’any 2006 canvià de nom i de programació i passà de denominar-se iCat FM, emissora exclusivament musical.
(Catalunya, febrer 1926)
Imatge ideal de la unitat entre els intel·lectuals de les comarques del Principat i de Barcelona, d’inspiració noucentista.
La fórmula fou encunyada per Gabriel Alomar a “El Poble Català”, i després fou explanada i completada mitjançant una llarga enquesta entre intel·lectuals no barcelonins, que inicià la “Revista de Catalunya”.
(Edimburg, Anglaterra, 16 setembre 1811)
Poema anònim en anglès, de 75 quartetes, amb notes explicatives, imprès per James Ballantyne i dedicat a Walter Scott.
Fou escrit a bord del vaixell de guerra “Caledònia” quan navegava per la Mediterrània, i datat el 16 setembre 1811.
Descriu la campanya de Catalunya durant la Guerra del Francès, amb al·lusions al setge de Barcelona del 1714 i al recobrament de les llibertats de Catalunya.
(Catalunya, 1996 – )
(CCUC) Base de dades multidisciplinària. Conté més d’un milió de notícies bibliogràfiques dels documents que integren les biblioteques de les entitats que composen el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya.
Es format per la Biblioteca de Catalunya i les biblioteques de les universitats públiques catalanes.
La seva consulta remota facilita el coneixement i el préstec dels fons inclosos i possibilita l’estalvi de recursos en catalogació per mitjà de la còpia de registres.
(Catalunya, 1978)
Film català. Dirigit per Antoni Ribas i Piera i destinat a l’exhibició televisiva.
Consisteix en un recull d’entrevistes filmades en ambients característics de noms tan il·lustres de la cultura catalana com Antoni Tàpies, Joan Miró, Montserrat Caballé, Joan Oró, Charlie Rivel, Pau Casals, etc.
Correcte en la seva realització i útil en la projecció externa de Catalunya, arrossega, però, les limitacions imposades pel medi a què és destinat.
Ballet popular de sis parelles, tradicional de la vila, de caire cerimoniós i elegant. Les balladores duen una gran mantellina blanca, i els balladors, un vestit negre i un barret de copa.
Hom la inicia amb una passejada de sortida pausada, al ritme de la tonada de la cobla, sostenint cada ballador, amb la mà dreta, l’esquerra de la balladora. Després, giravoltant, les noies passen al costat esquerre i són saludades pels nois.
Encarada cada parella i deixada anar de les mans, comença la part dita dansa, en la qual hom forma un rotllo que s’eixampla i s’estreny i realitza encreuaments que creen l’efecte d’una estrella de dotze raigs, igual que la del ball del ciri. Aquesta figura té la duració de dues tonades.
Després d’un volt per la plaça comença novament la dansa, una part de ball rodó dita sardana, i tres pavanes, ballades també en forma d’estrella tot efectuant l’evolució dita cadena.
L’any 1985 fou declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional.
Enllaç: Dansa de Castellterçol
(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 1968 – )
Entitat. Fundada per Antoni Parera.
Atorga beques a artistes joves (música, pintura, escultura, arts aplicades, teatre i mitjans àudio-visuals), patrocina concursos de pintura i escultura, i concerts, i treballa per a l’educació estètica infantil.
(Rubí, Vallès Occidental, 1996 – )
Equipament patrimonial. Creat amb l’objectiu de conservar i difondre el patrimoni local, i reflectir les diverses realitats culturals de la ciutat.
És situat al castell de Rubí, rehabilitat per l’ajuntament a partir del 1987.
Inclou una exposició permanent amb el títol “Rubí, riera d’identitats, un passeig per la història de la ciutat” i que, seguint el fil conductor de la riera de Rubí, mostra l’evolució geogràfica, històrica, social i cultural del municipi.
(Barcelona, 1860 – 1872)
Entitat recreativa i cultural (o Casino Barcelonès). Instal·lada al Teatre Principal.
El 1872 es fusionà amb l’Ateneu Català i constituí l’Ateneu Barcelonès.
(Buenos Aires, Argentina, 1886 – )
Entitat. fundada per aplegar els catalans residents a la ciutat.
El 1890, el financer Lluís Castells li donà l’actual estatge social, edifici construït expresament, amb sala d’actes, restaurant, biblioteca i teatre.
Antigament es deia Centre Català de Buenos Aires.
Dades dels Països Catalans 