Arxiu de la categoria: Cultura i Art

Museu Pau Casals

3 Respostes

(el Vendrell, Baix Penedès, 1998 – )

Museu dedicat a Pau Casals. Instal·lat en la seva casa d’estiueig, a la platja de Sant Salvador.

Inaugurada la rehabilitació de l’edifici el 1998, el museu conserva l’ambient d’una casa de família humil del final del segle XIX. A la planta baixa es poden veure fotografies de la infantessa del músic i alguns dels seus primers instruments musicals. Al primer pis el pare de Pau Casals feia classes de música, i al segon, només amb dues habitacions, vivia la família.

Gairebé davant el museu hi ha l’auditori (1981), també dedicat a Pau Casals, on s’organitza, entre altres actes, el Festival Internacional de Música Pau Casals.

Enllaç web:  Museu Pau Casals

Cantonigròs, Festival Internacional de Música

3 Respostes

(Cantonigròs, Osona, 1983 – )

Festival de música tradicional d’arreu del món que se celebra com a derivació de les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra.

Cantonigròs, Concurs de Poesia de

5 Respostes

(Cantonigròs, Osona, 1944 – 1968)

Festa literària anual (Concurs de Poesia de Sant Roc de Cantonigròs i Festa Literària de Collsacabra).

Se celebrà gràcies a l’empara del bisbe de Vic, Ramon Masnou, i de l’abat de Montserrat, Aureli M. Escarré, Joan Triadú en fou el principal promotor.

A més del premi de Poesia, se concediren d’altres: de narració, d’assaig, de teatre infantil. Hi prengueren part destacats catalanòfils estrangers.

Fou el precedent de les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra.

cant dels ocells, El

2 Respostes

(Catalunya, 1705)

Cançó popular catalana. En la qual els diferents ocells celebren el naixement de Jesús.

La melodia, de caràcter melangiós, és escrita en tonalitat menor i té una extensió insòlita.

Una versió paròdica de caire polític fou impresa en fulls solts amb motiu de l’entrada a Barcelona del rei-arxiduc Carles III (1705).

Interpretada per Pau Casals per començar o acabar els concerts donats des de l’exili; ha estat considerada un símbol nacional.

cant de la senyera, El

3 Respostes

(Montserrat, Bages, 1896)

Composició musical popular.

Himne de l’Orfeó Català, amb música de Lluís Millet i Pagès i lletra de Joan Maragall.

Ha suplert en moltes ocasions l’himne de Catalunya, Els Segadors. Fou prohibit després de la guerra civil fins als anys 1960.

Candela, festes decennals de la

2 Respostes

(Valls, Alt Camp, 1791 – )

Festes solemnes de caràcter religiós i popular que se celebren a la ciutat el dia 2 de febrer de cada deu anys, des del 1791.

Fou instituïda per iniciativa de Pau Baldric, amb intenció votiva, a la fi d’una pesta, en honor de la Mare de Déu de la Candela, imatge molt venerada, patrona de la ciutat (fou coronada canònicament el 1911).

Cançons i danses

Deixa un comentari

(Catalunya, 1921 – 1962)

Obra de Frederic Mompou. Conjunt de dotze cançons i danses escrites en diverses èpoques.

Sovint la dansa contrasta pel seu ritme viu amb el caràcter contemplatiu de la cançó. L’element musical estilitzat, emprat en la majoria dels números, dóna unitat a l’obra.

Cançó d’amor i de guerra

2 Respostes

(Barcelona, 16 abril 1926)

Opereta catalana, en dos actes, amb text de Lluís Capdevila i de Víctor Móra, musicada per Rafael Martínez i Valls, estrenada al Teatre Nou del Paral·lel de Barcelona la nit del 16 d’abril de 1926.

L’acció se situa al Vallespir, a la fi del segle XVIII, durant la Revolució Francesa. Els personatges principals són Francina, Eloi i l’Avi Castellet; musicalment, destaquen els duos i els cors.

Ha estat l’obra més popular del teatre líric català, representada, sovint, i enregistrada en disc el 1961.

Canal 33

3 Respostes

(Catalunya, 10 setembre 1988 – )

Canal de televisió. Creat per Televisió de Catalunya SA i integrat a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV), juntament amb TV3 i TVC Satèli·lit.

Creat com a complement de la programació de TV3.

Campdevànol, dansa de

2 Respostes

(Campdevànol, Ripollès)

Dansa típica que és balla a la població, dita també gala de Campdevànol, de caràcter cerimoniós, probablement d’origen senyorial, ballada per la festa major, amb melodia pròpia, una de les més belles del folklore català.

Dirigeix la dansa el capdanser, vestit de festa amb barret de copa i proveït d’una almorratxa amb aigua d’olor amb la qual ruixa les balladores; inicia el ball galejant la batllessa (passeig a la plaça i ball puntejat), després les quatre pabordesses (encarregades de l’altar del Roser) i les balladores restants; és retira i les parelles prossegueixen soles la dansa fins a la corranda final.

Mentre Campdevànol no tingué la plaça urbanitzada, intervenia al ball la campesa, propietària del camp on es feia la festa.