(Girona, 1992 – )
Equipament cultural de la ciutat. Dedicat a la cultura jueva, instal·lat en un conjunt de cases entre les quals hi ha una de les antigues sinagogues del call.
A les dependències del centre, s’hi inaugurà l’any 2000 el Museu d’Història dels Jueus de Girona, que explica la presència històrica d’aquesta cultura a la ciutat i a Catalunya.
S’hi exposa la col·lecció de làpides i esteles funeràries trobades a l’antic cementiri jueu de Montjuïc de Girona.
(Girona, 1994 – )
Conjunt de dependències i serveis tècnics, dedicats al patrimoni cultural i situat a l’edifici de l’Antic Hospici de Pedret.
Conté el Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona, el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya i, des del 1996, el primer Servei d’Assistència als Museus (SAM) creat a Catalunya d’acord amb la llei de Museus de 1990, que, a més d’actuar com a dipòsit central de material arqueològic i altres béns culturals, dóna suport tècnic als museus de la seva demarcació.
(Barcelona, 1992 – )
Local construït per l’arquebisbat de Barcelona en uns terrenys de la Vila Olímpica cedits per l’ajuntament, destinat a acollir els serveis religiosos de budistes, catòlics, jueus, protestants i musulmans durant la celebració dels Jocs Olímpics del 1992.
L’edifici, dels arquitectes Josep Benedito i Agustí Mateos, conté un retaule de bronze de l’escultor Riera i Aragó.
Un cop acabats els Jocs, esdevingué la parròquia de Sant Abraham, dedicada al culte catòlic, però oberta a tota mena d’actes ecumènics.
Sigla de la base de dades Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (1996- ).
(Sitges, Garraf, 1894 – )
Museu creat per Santiago Rusiñol. Instal·lat en dues cases de pescadors, refetes per allotjar-hi el museu per Francesc Rogent.
Llegat a la vila a la mort de l’artista (1932) conté les seves col·leccions: dibuixos i quadres, escultures, ceràmica popular i medieval, una magnífica col·lecció de ferros forjats antics, vidres grecs i romans i catalans antics, retaules gòtics, etc.
(Catalunya, 1981/82 – )
Adaptació autoritzada de l’UKMARC, format bibliogràfic britànic, desenvolupada per l’Institut Català de Bibliografia, que l’empra en la redacció de la Bibliografia Nacional de Catalunya i en la catalogació automatitzada de gran part de les biblioteques catalanes.
(Catalunya, 18 juny 1983 – )
Emissora radiofònica. Integrada a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV).
En els seus inicis era una emissora musical, però adoptà un contingut més general després de la creació de Catalunya Música i Catalunya Informació. Emet en FM i té una cobertura a tot Catalunya.
Enllaç: Catalunya Ràdio
(Barcelona, 14 juliol 1895 – 1936)
Agrupació coral. Fundada per Enric Morera, amb cantaires de classe obrera procedents de la societat coral Euterpe i d’altres entitats. El 1896 debutà a l’Ateneu Barcelonès.
De caire nacionalista, provocà polèmiques tant per la seva interpretació musical de les obres de Josep Anselm Clavé com per la seva actitud política i per la seva vinculació al moviment modernista.
Fou dirigida per Morera fins a la fi del 1900, i després, entre altres, per Joan Gay (1901-02) i per Cassià Casademont (1908-17 i 1919-36).
Publicà dues revistes titulades “Catalunya Nova” (1896-1901 i 1900-02).
(Catalunya, 10 maig 1987 – )
Emissora radiofònica especialitzada en música, integrada a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV).
Enllaç: Catalunya Música
(Catalunya, 11 setembre 1992 – )
Emissora radiofònica especialitzada en informació, integrada a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV).
Enllaç: Catalunya Informació
Dades dels Països Catalans 