Arxiu de la categoria: Biografies

Albalat, Pere d’

4 Respostes

(Aragó, segle XII – Tarragona, 2 juliol 1251)

Eclesiàstic. Bisbe de Lleida (1236-37) i arquebisbe de Tarragona (1237-51). El 1231 fou visitador dels monestirs benedictins de la Tarraconense.

Com a bisbe de Lleida féu consagrar Ramon de Torroella com a primer bisbe de Mallorca després de la conquesta, també va intervenir entre Jaume I el Conqueridor i el comte Ponç I d’Urgell en la concòrdia de Tàrrega (1236).

Fou arquebisbe de Tarragona després de la renúncia de Guillem de Montgrí; va assistir a Jaume I durant la conquesta de València (1238). Va celebrar un gran nombre de concilis provincials. El 1243 va comprar al monestir de Bonrepós la llavors important baronia d’Alforja, i fixà la seva residència al castell.

Està enterrat al monestir de Poblet.

Albalat, Andreu d’ -dominic, s. XIV-

2 Respostes

(País Valencià ?, segle XIII – segle XIV)

Frare dominicà. Es desconegut el seu probable parentiu amb un prelat homònim, que potser fou oncle seu.

Era confessor de la reina Blanca d’Anjou, primera muller de Jaume II el Just. Inclinà Blanca a seguir les doctrines espiritualistes concebudes pel famós metge i moralista Arnau de Vilanova.

Aquestes doctrines arribaren a exercir gran influència a la Cort, per bé que, absent Vilanova i morta Blanca, el rei se n’apartaria poc abans de que fossin declarades herètiques.

Alarcón, Francisco Antonio de

Deixa un comentari

(Valladolid, Castella, 1589 – Còrdova, Andalusia, 1669)

Bisbe de Ciudad Real. El comte-duc d’Olivares l’envià el 1640 a Catalunya per supervisar les operacions de les tropes castellanes.

Alagó -varis/es bio-

1 Resposta

Antònia d’Alagó  (Aragó, segle XIV – Catalunya, segle XIV) Noble dama. Filla d’Artau d’Alagó. Fou la primera muller del famós vescomte Felip Dalmau I de Rocabertí. No li donà fills. Morí jove. El seu marit contragué segones núpcies amb Esclarmunda de Fenollet.

Bartomeu Alagó  (Barcelona, segle XV – ?, segle XV)  Pintor, fou deixeble de Jaume Huguet.

Lucina d’Alagó  (Aragó, segle XIII – Sicília ?, Itàlia, segle XIV)  Muller de Guillem Ramon de Montcada. Segurament nascuda a Sicília però pertanyent a noble llinatge aragonès. El seu marit fou el primer d’aquesta família que s’instal·là també a Sicília. Fill seu fou un altre Guillem Ramon de Montcada i d’Alagó, comte d’Agosta.

Aladern, Josep *

Deixa un comentari

Pseudònim de l’escriptor català Cosme Vidal i Rosich (1869-1918).

Alabern, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIX)

Gravador. Destacà durant el primer quart del segle XIX. Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts des del 1821.

Fou el pare de Pau i de Ramon Alabern i Moles.

Aimeric -eclesiàstic, s. X-

1 Resposta

(França, segle X)

Arquebisbe de Narbona (vers 927-977).

Durant els seus cinquanta anys de govern, i com a metropolità de fet dels bisbats catalans, tingué ocasió d’oposar-se a les pretensions de l’abat Cesari de Santa Cecília de Montserrat, que s’havia fet proclamar arquebisbe de Tarragona el 956.

Ailo -dama, s. IX-

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle IX)

Tia paterna de Guifré I el Pilós, el qual li llegà el lloc de Borredà junt amb el llibert Sarraí.

Hom l’havia confosa amb una filla del comte d’Urgell, Asnar Galí, aragonesa, de nom Eilo o Ailo.

Aiguaviva, Ramon d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Xerta, Baix Ebre, 1640)

Cavaller. Fou el primer dels caps catalans de noble llinatge que moriren a la guerra dels Segadors.

Era lloctinent de Ramon de Guimerà, cap del terç de la vegueria de Tortosa.

Morí heroicament en un enfrontament a Xerta amb les tropes castellanes del marquès de Los Vélez.

Aiguaviva, Alemany d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII – Girona, 15 desembre 1227)

Bisbe de Girona (1214-27), successor d’Arnau de Creixell i antecessor de Ramon de Palafolls.

El 1225 donà mostres de conciliació tolerant quan alçà l’excomunió que requeia sobre els templers de Sant Llorenç de les Arenes, perquè hi sepultaven gent suspecta d’heretgia, entre els quals hi havia Dalmau de Creixell, heroi de Las Navas de Tolosa.