Arxiu de la categoria: Biografies

Aierbe i de Cervera, Pere d’

4 Respostes

(Aragó, segle XIII – segle XIV)

Noble. Fill de Pere d’Ayerbe i d’Aldonça de Cervera. Nét de Jaume I el Conqueridor. En 1287 figurà entre els ostatges posats per la Unió aragonesa en poder del rei Alfons II el Franc, cosí seu, com a garantia de concòrdia.

Jaume II el Just, també cosí seu, el féu majordom d’Aragó, i el casà amb Violant de Pallars, filla del difunt comte Arnau Roger I de Pallars i de la princesa grega Irene Làscaris. El matrimoni fou desgraciat i no trigaria a separar-se.

En 1302 acompanyà Jaume II a la frontera de Castella. En 1311 assistí a les Corts de Saragossa. Tingué dues filles:

Constança d’Aierbe  (Catalunya, segle XIV)  Filla gran. Morí soltera.

Maria Peris d’Aierbe  (Catalunya, segle XIV – ? , segle XIV)  Filla petita. Es casà amb el noble aragonès Pere Cornel. Com que, per la mort de la seva germana, era hereva de la senyoria d’Aierbe, constituïda pel seu besavi Jaume I el Conqueridor, les seves pertinences restaven incorporades a les de la família Cornel. Hi hagué un altre llinatge d’Aierbe que no és d’origen reial.

Ahonés, Pero

2 Respostes

(Aragó, segle XII – Burbáguena, Terol, Aragó, 1226)

Noble i cavaller. Fou criat a la cort de Pere I de Catalunya, al qual acompanyà a la batalla de les Navas de Tolosa.

Va negociar prop d’Innocent III l’alliberament de Jaume I el Conqueridor, que es trobava en poder de Simó de Montfort (1213-14) i fou membre del Consell reial durant la minoria de Jaume I.

Malgrat els pactes del rei amb Abu Zeid de València (1225), va emprendre una expedició a terres sarraïnes. El rei mirà d’impedir-ho, Ahones s’enfrontà cos a cos amb ell, pogué escapar, però perseguit pels homes del rei, fou mort, fet que es transformà en senyal d’aixecament de nobles, ciutats i viles aragoneses contra Jaume I.

Agustí i Albanell, Jeroni

4 Respostes

(Catalunya, segle XVI)

Militar i funcionari reial. Fill d’Antoni Agustí i de Siscar i germà d’Antoni.

Batlle general de Catalunya, sota el regnat de Carles I de Catalunya. A Barcelona, freqüentà la tertúlia literària de Joan Boscà.

Agustí, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Girona ?, segle XV)

Arquitecte. Treballà a la catedral de Girona, dirigint-ne les obres, de 1471 a 1479, on succeí al seu gendre, el mestre Julià.

Hi construí també el rellotge, imitació del de la catedral de Barcelona.

Agulló i Salvador, Guillem

Deixa un comentari

(Burjassot, Horta, 1974 – Montanejos, Alt Millars, 11 abril 1993)

Militant independentista d’esquerres. Membre de l’organització juvenil Maulets i del moviment antiracista i antifeixista SHARP.

Fou assassinat per un grup de militants d’extrema dreta. L’any 1995 tingué lloc el judici pels fets, el qual fou molt controvertit i polèmic.

Diversos actes s’organitzen regularment per no oblidar els fets, així com cantants i grups de música han fet cançons per homenatjar-lo.

Agulló, Jeroni

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – Barcelona ? , segle XVI)

Monjo de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, prop de Barcelona.

Fou teòleg competent i deixà diverses obres escrites en llatí.

Agullana, Enric d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – després 1569)

Noble. Era Diputat Militar de la Generalitat, quan la institució decidí oposar-se a la percepció, per part del rei Felip II de Catalunya, de l’impost extraordinari dit de l’“excusat”.

La Inquisició, obrant d’acord amb el pontífex i amb el rei, denuncià els Diputats i Oïdors de Comptes de la Generalitat com a simpatitzants de l’heretgia, i per això, Enric d’Agullana i els seus companys foren empresonats pel virrei, Diego Hurtado de Mendoza, el 19 de juliol de 1569.

Agullana, Antoni d’

Deixa un comentari

(Girona, segle XVI – Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, segle XVI)

Jurista. Fou abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

És autor del tractat De rebus feudalibus.

Aguirre, Antoni

Deixa un comentari

(Roses, Alt Empordà, 1716 – Saragossa, 1779)

Metge. Exercí a diferents pobles d’Aragó i a Tarragona.

És conegut per l’obra que va escriure sobre un aeròlit caigut el 17 de novembre de 1773 prop del Monestir de Sixena, a Barbastre.

Aguiló i Fuster, Rafael

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 10 octubre 1923 – Barcelona, 17 novembre 1995)

Matemàtic. Professor de la Universitat de Barcelona.

Autor de diverses memòries sobre teoria de funcions i anàlisi funcional.