Hug d’Anglesola (Catalunya, segle XIII) Noble. Assistí a les Corts catalanes de 1251. Hi prestà homenatge a l’infant Pere, el futur Pere II el Gran, com a hereu proclamat de Catalunya.
Hug d’Anglesola (Catalunya, segle XIII) Noble. En 1269 devia ser bastant jove, ja que era anomenat Huguet. Aquell any fou un dels acompanyants de l’infant Pere, el futur Pere II el Gran, per a l’entrevista que aquest tingué amb Alfons X de Castella.
Guillem d’Anglesola (Catalunya, segle XI – segle XII) Senyor de Bellpuig. Es distingí a la defensa del comtat de Barcelona en 1114, contra la gran invasió dels sarraïns de Saragossa, que serien derrotats completament. En aquella ocasió Ramon Berenguer III es trobava en expedició a Mallorca, i Guillem d’Anglesola havia restat com un dels lloctinents responsables. Era pare de Berenguer Arnau, un dels conqueridors de Lleida, i de Ramon, el fundador del monestir de Vallbona.
Guillem d’Anglesola (Catalunya, segle XII) Noble. Serví Alfons I el Cast. Figurà a vegades al seguici i consell del monarca. Col·laborà a la seva obra repobladora. Fou un dels signants de la carta de població de Vilagrassa, en 1185.
Guillem d’Anglesola (Catalunya, segle XIII) Baró de Bellpuig. Fill de Guillem II d’Anglesola. Continuà la línia de Bellpuig.
Guillem d’Anglesola (Catalunya, segle XIII) Noble. Fou testimoni del testament del comte Ermengol VIII d’Urgell. Formà al bàndol dels Cardona contra el dels Montcada, a les lluites civils desfermades durant la minoritat de Jaume I el Conqueridor. Pel setembre de 1226, fou membre de la comissió reial que preparà la pau definitiva entre les altres bandositats, signada a Alcalà (1227). En 1229 fou un dels signants de les esposalles entre Aurembiaix d’Urgell i Pere I d’Urgell, i assistí al seu casament, celebrat poc després a Valls.
Guillem d’Anglesola (Catalunya, segle XIII) Noble. Devia ser molt jove encara quan, amb el seu pare, es relacionà amb els bàndols de Cardona i del comte Nunyo Sanç I. Pels convenis de 1226 ell fou un dels ostatges donats en garantia per la facció de Cardona. Per aquesta raó d’acceptar la darrera decisió d’heretatge anunciada pel monarca. En 1258 ajudà Jaume I el Conqueridor a la campanya que aquest hagué d’emprendre a València per reprimir la revolta del capitost sarraí al-Azraq.
Guillem d’Anglesola (Catalunya, segle XIV) Noble. Serví Pere III el Cerimoniós. Figurà a vegades al seu seguici durant el darrer terç del regnat d’aquest monarca.
Guerau d’Anglesola (Catalunya, segle XIV) Noble. De filiació imprecisa. En 1392 participà a l’expedició per sotmetre Sicília a l’obediència de la reina Maria I i del marit d’aquesta, Martí I el Jove.
Guerau d’Anglesola (Catalunya, segle XIV) Noble. En 1327, essent jove, assistí a l’assemblea davant la qual Jaume III de Mallorca reconegué, a Barcelona, el seu vassallatge a la corona Catalano-aragonesa.
Gueraua d’Anglesola (Catalunya, segle XIII) Filla de Guillem II d’Anglesola. Muller de Simó de Palau, vescomte de Bas.
Galvany d’Anglesola (Catalunya, segle XIV – Epila, Aragó, 1348) Noble. Pertanyia a la branca dels Anglesola que tenia possessions a Aragó. En 1343 era un dels caps destacats de l’expedició de Pere III el Cerimoniós a Mallorca per desposseir Jaume III. Comandava una galera del comboi d’invasió. El mateix any participà a la primera campanya del Rosselló, i l’any següent a la segona, que consumaria la despossessió del rei Jaume. En 1347, havent esclatat la pugna entre Pere III i la Unió aragonesa, formà amb aquesta. Morí lluitant a la batalla d’Epila, on els unionistes aragonesos foren batuts.
Galvany d’Anglesola (Catalunya, segle XIV) Noble. En 1354 acompanyà Pere III de Catalunya a l’expedició a Sardenya, durant la qual seria presa definitivament la plaça de l’Alguer.
Galceran d’Anglesola (Catalunya, segle XIII) Noble. En 1283 fou un dels cent cavallers que havien de combatre a Bordeus al costat de Pere II el Gran. En 1290 fou un dels ostatges cedits al prior de Sant Gil per assegurar les persones de Jaume II de Mallorca i de Carles d’Anjou, per l’entrevista celebrada amb Alfons II el Franc entre la Jonquera i Panissars. En 1296 participà a la campanya de Jaume II de Catalunya contra Castella, per terres d’Alacant. Convinguda llavors una treva, en fou un dels garantidors.
Galceran d’Anglesola (Catalunya, segle XIII – 1315) Senyor de Montaspre. Germà de Ramon I d’Anglesola. Sostingué diverses lluites contra els comtes d’Urgell (1287 i 1292) i acompanyà Jaume II de Catalunya en la campanya de Múrcia.
Galceran d’Anglesola (Catalunya, segle XIV) Senyor de Bellpuig. Era majordom del rei Pere III de Catalunya. Fou un servidor fidelíssim del monarca durant la gran crisi produïda per les Unions d’Aragó i de València (1347-48). En 1349 fou ambaixador del rei a Sicília. Era un dels personatges destacats a la mobilització de l’any 1350, de cara a protegir les fronteres de València d’una eventual invasió des de Castella.
(Catalunya, segle XIII)
Noble. Intervingué molt a les lluites civils de l’Urgell, sobretot en 1259-60.
Tot i que bona part del primer origen d’aquelles lluites fou el casament del comte Àlvar I d’Urgell amb Cecília de Foix (1256), després d’haver abandonat a l’església de Menàrguens a Sibil·la d’Anglesola, Bertran i els altres Anglesola feren costat al comte quan aquest fou atacat per Jaume I, que es posà al costat dels Montcada, agreujats per no haver-se consumat el compromís anterior d’Àlvar i de Constança de Montcada.
Bernat I d’Anglesola (Catalunya, segle XII – 1182) Fill d’Arnau d’Anglesola. Acompanyà el comte d’Urgell a ajudar el comte Berenguer Ramon de Provença contra Ramon dels Baus (1144); formà part del seguici d’Alfons I de Catalunya i participà en les expedicions del comte-rei contra Tolosa (1175) i contra el regne de València. Fou el pare de Pere I d’Anglesola.
Bernat d’Anglesola (Catalunya, segle XIII – 1334) Nét de Pere II d’Anglesola. Fou un dels capitans que combateren contra la invasió francesa a la muntanya de Girona. Fou el besavi d’Hug d’Anglesola.
Bernat d’Anglesola (Catalunya ?, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XV) Noble. D’identificació imprecisa. És citat entre les forces que passaren de Sicília a Sardenya, en 1408, amb Martí I el Jove, com a primer cos de l’expedició combinada que obtindria, l’any següent, la gran victòria de Sanluri.
Berenguer Arnau d’Anglesola (Catalunya, segle XII) Senyor de Verdú. Fundador de la línia de Bellpuig, germà d’Arnau, fundador de la línia d’Anglesola. Era possessor de terres i de drets a Anglesola, Barbens i altres llocs del pla d’Urgell; prengué part, probablement, en la reconquesta de Lleida, car signà, el 1150, la carta de població de la ciutat. El 1139 rebé del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona el castell i la baronia de Bellpuig. Pare de Berenguera d’Anglesola (Catalunya, segle XII – 1225) Heretà la senyoria de Verdú en casar-se (1164) amb Guillem (III) de Cervera i, ja vídua, entrà a la comunitat de Vallbona.
Berenguer Arnau d’Anglesola (Catalunya, segle XIII) Noble. En 1256, amb Berenguer II, fou un dels garantidors de la pau entre l’Urgell i el comte de Foix. En 1274 figurava entre els nobles que es confederaren a Solsona enfront de l’autoritat del rei Jaume I. També signà els pactes d’Àger, confirmació dels anteriors. El mateix any havia participat als acords del bàndol de Cardona amb el de Ferran Sanxis de Castre, de cara a ampliar el gran front d’oposició format al nord del país. Tot i aquesta intervenció molt activa als inicis del conflicte, el seu paper fou esborradís durant el desenvolupament d’aquell.
Berenguer Arnau I d’Anglesola (Catalunya, segle XIII – vers 1283) Senyor de Butsènit i d’Utxafava. Fill de Guillem II. Tronc de la branca dels senyors d’aquests llocs, la qual s’extingí amb els seus fills Berenguer Arnau II i Ramon.
Berenguer Arnau II d’Anglesola (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Fill de Berenguer Arnau I i germà de Ramon, últims titulars de la línia de Bellpuig.
Arnau Berenguer d’Anglesola (Catalunya, segle XI – segle XII) Fill de Berenguer Gombau. El comte Ramon Berenguer III de Barcelona li cedí dos terços dels castells de Corbins i d’Alcoletge (Segrià) i probablement rebé del vescomte de Cabrera la Suda o castell de Balaguer (1105).
Arnau Berenguer d’Anglesola (Catalunya, segle XII) Noble. Probablement fill de Berenguer I. Pel gener de 1150 fou un dels signants de la carta de població de la ciutat de Lleida, que havia estat conquerida tres mesos abans, per atorgament dels comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell. Arnau Berenguer havia contribuït segurament a la conquesta.
Arnau d’Anglesola (Catalunya, segle XII) Tercer senyor de la baronia d’Anglesola. Iniciador de la línia d’Anglesola. Nét de Berenguer Gombau. Pare de Bernat I d’Anglesola.
Arnau d’Anglesola (Catalunya, segle XIII) Noble. Fou servidor del comte Àlvar I d’Urgell. En 1256 actuà de testimoni al casament d’aquell amb Cecília de Foix.
Arnau III d’Anglesola (Catalunya, segle XIV ?) Rebesnét de Ramon Arnau. Darrer titular de la línia de Vallbona.
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Nissaga de titellaires iniciada per Jaume Anglès i Pallejà.
