(Maçanet de la Selva, Selva, 1 gener 1918 – Andorra la Vella, 9 desembre 1998)
Escriptor. És autor de diversos escrits periodístics, narratius o de divulgació històrica.
El 1962 va publicat el seu llibre Vint-i-cinc anys a Llívia.
Nom amb que fou coneguda l’escriptora i dibuixant catalana Dolors Anglada i Sarriera (1892-1984).
(Catalunya Nord, segle XVII)
Polític. Era primer cònsol de Prats de Molló (Vallespir) en 1670.
Destacà aleshores a la insurrecció contra l’ocupació francesa del Rosselló i les comarques veïnes. Els francesos el condemnaren a mort l’any esmentat. Aconseguí de fugir. Li foren confiscats tots els béns.
(Llívia, Baixa Cerdanya, 1594 – Barcelona, 1672)
Religiós carmelità descalç.
Deixà manuscrita una notable Teología moral, en tres volums.
(Foggia, Itàlia, 5 juny 1871 – Bergara, País Basc, 20 agost 1897)
Anarquista.
Com a protesta per les tortures de què van ésser objecte els anarquistes espanyols empresonats a causa de l’atemptat de Canvis Nous (Barcelona, 1896), assassinà Antonio Cánovas del Castillo al balneari de Santa Àgueda (8 agost 1897).
Morí executat.
Pseudònim del cantant d’òpera català Jaume Bachs i Rosés (1862-1909).
Nom artístic de la soprano catalana Victòria dels Àngels López i Garcia (1923-2005).
Veure> Àngela Margarida Prat (fundadora caputxina catalana, 1543-1608).
(Catalunya, segle XV)
Pintor. És autor del retaule de Sant Cugat per al monestir de Sant Cugat del Vallès, obra del 1473.
(Nicea, Grècia, 25 març 1259 – Constantinoble, Turquia, 13 febrer 1332)
Emperador de Bizanci (1282-1328). El seu pare Miquel VIII l’associà a l’imperi el 1273. Per fer front a les escomeses dels turcs a l’Àsia Menor, prengué al seu servei la companyia catalana de Roger de Flor.
La victoriosa campanya asiàtica dels almogàvers no tingué resultats estables a causa de l’assassinat del seu cap; els turcs prosseguiren llur expansió. D’altra part, la companyia provocà pertorbacions mentre restà en territori de l’imperi.
Concedí privilegis als mercaders catalans a Bizanci, que amplià després de la dura repressió (la Venjança Catalana) que seguí a la mort de Roger de Flor.
