Cognom amb que són coneguts el caricaturista català Alfred Pascual i Benigani (1902-95) i la lacadora catalana Enriqueta Pascual i Benigani (1905-69).
Benigani *
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Bertran i Tintorer, Pau Maria
(Barcelona, 1868 – 16 desembre 1909)
Pintor. Fill d’Eduard Bertran i Rubio, i germà de Marc Jesús.
Conreà els temes religiosos dins d’un academicisme molt rigorós.
Bertran i Quintana, Jordi
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 18 maig 1928 – )
Eclesiàstic. Consiliari de la Joventut Obrera Catòlica (JOC) per a Catalunya i Balears (1960-67).
Ha escrit Pels difícils camins de la missió obrera (1968; premi Carles Cardó 1967).
Benessat i Folch, Francesc de Paula
(Sabadell, Vallès Occidental, 1836 – Barcelona, 1910)
Farmacèutic i naturalista. Es distingí com un dels primers animadors de les societats excursionistes.
Publicà diversos treballs. Fou diputat provincial.
Benavent i Rocamora, Enric
(Reus, Baix Camp, 1837 – Madrid, 1901)
Pedagog i escriptor. Des del 1865 residí a Madrid, on es dedicà a l’ensenyament.
És autor de diverses obres didàctiques i d’una novel·la en castellà.
Benàsser, Agustí
(Catalunya, segle XVI – Tarragona, 1615)
Escultor. Documentat a Tarragona el primer quart del segle XVII.
Treballà a la seu d’aquesta ciutat, on enriquí amb escultures el sepulcre de l’arquebisbe i virrei Joan Terrés (1613).
Benaiach, Ramon
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Mestre possiblement hebreu.
Jaume II de Catalunya li confià l’educació, a la primeria del segle XIV, dels seus fills barons majors: Jaume, el primogènit, que havia de renunciar a la corona, i Alfons, que seria Alfons III i guanyaria el sobrenom de Benigne.
Benach, Antoni
(Vilafranca de Conflent, Conflent, segle XVI – Montserrat, Bages, 1555)
Frare benedictí. Professà al monestir de Sant Martí del Canigó, del qual passà al de Montserrat (1527).
Fou notable poeta en llatí.
Beltrú, Joan
(Reus, Baix Camp, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)
XC Abat de Poblet, el XXXVI dels quadriennals. Fou elegit en 1768, substituint Josep Baldrich.
Cessà en 1772, i fou succeït per Josep Fibla.
Blanc i Benet, Josep
(Barcelona, 1856 – la Canonja, Tarragonès, 6 març 1923)
Metge. Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà a Madrid.
Molt interessat per l’higienisme, és autor de notables escrits mèdics i de divulgació a la premsa barcelonina, especialment a “La Veu de Catalunya”.
Participà activament en diversos Congressos de Metges de Llengua Catalana.
