Arxiu de la categoria: Biografies

Berguedà i Osona, Maria de les Plagues

(Vic, Osona, segle XVI – 1650)

Religiosa, de nom Maria Osona. Vídua de Francesc Berguedà.

Fundà (1637) un convent de carmelites descalces a Vic, que dugué a terme gràcies al llegat d’Esperança Pradell, del mas Pradell de Gurb.

Fou la mare de Teresa Berga.

Berges, Joan

(Catalunya, segle XVIII)

Metge. Doctorat a Cervera el 1794.

Autor d’investigacions sobre l’ús del mercuri a la terapèutica de certes malalties.

Berga i Osona, Maria de les Plagues *

Veure> Maria de les Plagues Berguedà i Osona (religiosa carmelita catalana, segle XVI-1650).

Berga, Bernat de

(Berga ?, Berguedà, segle XII – Barcelona ?, 1188)

Prelat. Fou bisbe de Barcelona des del 1173, succeint el famós Guillem de Torroja.

El 1174 assistí, a Saragossa, al casament d’Alfons I el Cast amb la princesa Sança de Castella.

Fou succeït pel bisbe Ramon.

Berenguer Renard

(Catalunya, vers 1113 – 1131)

Vescomte de Peralada (1128-31). Fill de Dalmau III de Rocabertí.

Rebé l’ajut de Ramon Berenguer III de Barcelona, quan el 1128 Ponç II d’Empúries intentà de desposseir-lo. Berenguer Renard deixà, en morir, el vescomtat al comte de Barcelona.

Berenguer Dalmau

(Catalunya, segle XI – Girona ?, 1140)

Bisbe de Girona (1114-40). El 1128 excomunicà el comte Ponç II d’Empúries, que havia usurpat les seves possessions, les quals recuperà gràcies al comte Ramon Berenguer III de Barcelona, del qual fou un dels seus marmessors.

Assistí al concili de Tolosa (1119-20) i al sínode de Narbona (1128).

Berenguer, Ramon

(Lleida, segle XVII – Escaladei, Priorat ?, 1675)

Pintor i cartoixà. Fortament influït per l’obra de Vincenzo Carducci, decorà el claustre menor i el refectori de la cartoixa d’Escaladei, del qual fou també prior.

Beremund *

Altre nom amb què és conegut Bermon  (vescomte d’Osona).

Bep de l’Oli *

Sobrenom del guerriller carlí català Josep Pons i Viladas (1803-60).

Bennàsser de Bonnàber i Bisquerra de Gabellí, Rafael

(Campanet, Mallorca, 1753 – Palma de Mallorca, 1827)

Militar. Passà a l’armada el 1777. Actuà de corsari; participà en l’atac a Alger (1784), dirigit per Antoni Barceló, i el 1795 en el setge de Roses (Alt Empordà) com a segon del duc de Gravina durant la Guerra Gran.

Defensà l’illa de la Trinitat contra els anglesos (1797). Ascendí a brigadier el 1811.