(Barcelona, 1921 – 8 novembre 1992)
Escriptor i jesuïta. Residí molts anys a Madrid. És autor d’alguns llibres de poesia en castellà.
(Barcelona, 1921 – 8 novembre 1992)
Escriptor i jesuïta. Residí molts anys a Madrid. És autor d’alguns llibres de poesia en castellà.
(Terrassa, Vallès Occidental, 5 desembre 1915 – Barcelona, 27 octubre 2014)
Decorador, ebenista i dissenyador. Fill de Daniel Blanxart i Pedrals.
El seu art es caracteritza per una progressiva i racional estilització de les formes del classicisme mediterrani.
Arnau Bellvís (Catalunya, segle XVI) Frare dominicà. Es doctorà a la universitat de París. Escriví obres teològiques i relatives a les Sagrades Escriptures.
Bartomeu de Bellvís (Catalunya, segle XIII – Aragó ?, segle XIV) Cavaller templer. Fou comanador de Montsó. El 1308, quan el Temple fou dissolt, tractà per un temps de defensar la fortalesa que tenia assignada.
Jaume de Bellvís (Catalunya, segle XIII) Jurista. Escriví algunes obres avui perdudes, de les quals resten els títols: De usu feudorum, Disputationes variae i Additiones in Novellis.
Pere de Bellvís (Urgell, segle XII) Cavaller. Participà a la conquesta de Lleida (1149). En 1167 seguí el comte Ermengol VII d’Urgell a Lleó, i lluità al costat d’ell a la conquesta d’Extremadura. El 1181 donà els seus drets sobre Llorenç de Vallbona i Maldanell al monestir de monges cistercenques de Vallbona.
(Reus, Baix Camp, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Escultor. Amb Lluís Bonifaç i Massó, esculpí les cadires del cor de la catedral nova de Lleida.
(Catalunya, segle XIX)
Metge. Presentà a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona remarcables memòries de caràcter professional.
(Catalunya, s XIII)
Noble. Participà a les campanyes contra els sarraïns valencians.
El 1249, amb Guillem de Bell-lloc, rebé en donació reial terres a Alboraia i a Algemesí.
Pseudònim de l’escriptora catalana Maria del Pilar Maspons i Labrós (1841-1907).
(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
Militar. Destacà a la guerra contra la invasió napoleònica. Per mèrits adquirits fou nomenat capità a l’atac contra Puigcerdà.
A la fi de la guerra era tinent coronel. Guanyà diverses condecoracions.
(Camprodon, Ripollès, 26 juliol 1921 – 21 setembre 2016)
Escriptor, historiador i industrial. És autor del llibre de divulgació La Vall de Camprodon, aparegut el 1962, així com de diversos articles sobre la comarca.
Durant molts anys va regentar el negoci familiar de galetes Birba.
(Barcelona, 10 febrer 1881 – 28 setembre 1932)
Pintor i dibuixant. Autodidacte. Relacionat inicialment amb el grup Els Negres, rebé més endavant la influència de Nonell.
Des del 1906 exposà regularment a Barcelona. També ho féu a Madrid i a París.
Es dedicà principalment als retrats i paisatges.