Arxiu de la categoria: Biografies

Castellbisbal -varis bio-

Berenguer de Castellbisbal  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Fou un dels qui acompanyaren Pere I el Catòlic a la desastrosa batalla de Muret (1213), que costà la vida del monarca.

Bernat de Castellbisbal  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Cavaller. Figurà al seguici i consell de Pere I el Catòlic.

Bernat de Castellbisbal  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Cooperà amb Jaume I a les campanyes valencianes i a la conquesta de la ciutat de València, el 1238. El mateix any rebé, en premi, l’alqueria d’Alborxec.

Dalmau de Castellbisbal  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Noble. Fou un dels més fidels a Jaume I el Conqueridor durant la difícil minoritat del monarca.

Dalmau de Castellbisbal  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Cavaller. Figurava com a “donzell” al Braç Militar del Principat. El 1413 fou un dels prohoms que convocà Ferran I d’Antequera per decidir en consulta la lluita armada contra la rebel·lió de Jaume II d’Urgell.

Joan de Castellbisbal  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Donzell. Actuà com Dalmau de Castellbisbal, el 1413, a les deliberacions que precediren l’acció armada contra Jaume II el Dissortat. Més tard serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia. El 1426 era governador del castell de Porto Veneris.

Ramon Bremond de Castellbisbal  (Catalunya, segle XII)  Magnat. Destacà com a personatge influent a la darrera part del període comtal de Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Castellarnau i de Lleopart, Lluís de

(Tarragona, 1846 – Barcelona, 1917)

Metge. Germà de Joaquim Maria. S’establí a Barcelona, on destacà pels seus estudis d’hidroteràpia.

El 1883 fundà l’Institut Hidroteràpic de Barcelona. Dos anys després publicà un “Boletín de Hidroterapia”.

És autor de notables escrits professionals.

Castellarnau i de Camps, Josep Antoni de

(Tarragona, 1794 – 1874)

Noble i militar. Fill i hereu de Josep Antoni de Castellarnau i de Magrinyà.

Participà en la Guerra del Francès com a capità de la primera companyia de tiradors de Tarragona, i es destacà en la defensa de la ciutat.

Fou comandant del terç de voluntaris reialistes el 1831, i diputat a corts.

Castellar i de Lledó, Josep de

(Barcelona, 1776 – 1836)

Brigadier. Originari d’una família de Pineda de Mar. En iniciar-se el Trienni Constitucional (1820) fou elegit cap polític de Barcelona (1820-22) per pressió popular.

Prengué part en la Primera Guerra Carlina. El 1835 era comandant general accidental.

Castellar -varis bio-

Jaume Castellar (Catalunya, segle XIII – Gerba, Tunísia, 1310) Corsari. Propietari de quatre galeres aparellades per anar a Orient. Fou cridat per Frederic II de Sicília perquè ajudés a sufocar una revolta dels sarraïns de Gerba, senyoria de Rogeró de Lloria, nét de l’almirall Roger de Lloria. Castellar hi desembarcà, però fou vençut i mort amb cinc-cents combatents més.

Jaume de Castellar  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Fou servidor de Joan I de Catalunya des de la primeria del regnat d’aquest.

Joan de Castellar  (Catalunya ?, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XV)  Cavaller. En 1409 serví a la campanya de Sardenya. Fou membre del seguici de Martí I el Jove durant les operacions. Actuà de testimoni del testament d’aquell rei, fet a Càller pel juliol de 1409.

Ponç de Castellar  (Catalunya ?, segle XIII – Sicília ?, Itàlia, segle XIV)  Cavaller. Combaté a Sicília. Hi serví el rei Frederic III. Destacà lluitant contra els angevins al costat de Bernat de Sarrià i de Dalmau (III) de Castellnou.

Castellar, Damas de

(Catalunya, segle XVI – Parma, Itàlia, 1625)

Frare caputxí. Havia estat cartoixà a Montalegre. Vestí l’hàbit caputxí el 1588. Ocupà diversos càrrecs dins el seu nou orde.

Fou tres vegades ministre provincial. Enderrocà gairebé tots els ermitoris caputxins i els substituí per convents.

Morí quan es traslladava a Roma, a peu i descalç, per assistir a un capítol general.

Castellanas i Escolà, Miquel

(Gràcia, Barcelona, 1849 – Barcelona, 1924)

Imatger. Deixeble de Jeroni Suñol.

Instal·là a Barcelona el taller La Milagrosa, que omplí Catalunya d’imatges religioses, que també exportava a la resta de la Península, Amèrica Llatina i Filipines.

Castellà i Roger, Josep Maria

(la Selva del Camp, Baix Camp, 11 novembre 1883 – Perpinyà, 1948)

Poeta i sacerdot claretià. Exercí el seu ministeri al Rosselló.

Autor de l’obra teatral El pare blanc (1919) i de Font Romeu (1926), recull de poesies publicat gràcies al bisbe Carsalade du Pont.

Castellà, Bonaventura

(Mataró, Maresme, 1830 – 1902)

Eclesiàstic. Realitzà una tasca molt meritòria a Mataró.

Entre les diverses institucions que fundà mereix especial esment la de les escoles nocturnes per a joves obrers.

Castell, Antoni -farmacèutic-

(Catalunya, 1536 – Montserrat ?, Bages, 1640)

Farmacèutic. El 1571 ingressà com a germà llec al monestir de Montserrat, on fou encarregat de la farmàcia.

El 1592 publicà Teórica y práctica de boticarios.

Morí als 104 anys.