(Catalunya ?, segle XVI)
Poeta. Fou un dels qui participaren en llengua catalana al certamen poètic del monestir de Sant Joan de Jerusalem de Barcelona el 1580, concurs que guanyà el famós poeta castellà fra Lluís de León.
(Sóller, Mallorca, 1936 – )
Ceramista. Format a Mallorca (Escola d’Arts i Oficis, 1955) i a Barcelona (Escola de Belles Arts, 1956, i Escola Massana, 1960). Deixeble de Josep Llorens i Artigas.
Autor d’atuells de gres, de forma i coloració originals, i de murals aplicats a obres arquitectòniques a Mallorca. La seva obra, inspirada en la tradició popular, és representada a nombrosos museus i col·leccions.
(Canet de Rosselló, Rosselló, 11 setembre 1758 – 22 abril 1843)
Polític, cirurgià i militar. Estudià medicina a Perpinyà. Nomenat batlle de Canet, fou elegit diputat a la Convenció (1792-95), on votà la mort de Lluís XVI.
Quan les forces del general Ricardos envaïren el Rosselló, Danton l’envià com a representant del poble a l’exèrcit dels Pirineus Orientals; col·laborà en la victòria de Parestortes (1793), on fou ferit, i a la presa de Puigcerdà. Fou membre del Consell dels Cinc-cents.
El 1817 fou proscrit per regicida; residí a Suïssa i a l’Escala (Alt Empordà) (1821), on féu de cirurgia-barber.
Escriví unes Memòries (publicades en 1888-90).
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XVII – segle XVIII)
Jesuïta i historiador. Fou examinador sinodal de l’arquebisbat de Tarragona i de les diòcesis d’Urgell i de Solsona.
És autor d’algunes obres religioses.
(Catalunya, segle XVII – Madrid ?, 1750)
Escriptor. Jesuïta, fou qualificador del Sant Ofici, professor de matemàtiques a Madrid i un dels fundadors de l’Academia de la Lengua.
Escriví les vides d’Estanislau de Kostka (1715), de Lluís Gonzaga (1726) i del pare Dionís Rickel (1738), la Historia de la Compañía de Jesús en el Nuevo Reyno de Granada (1741), Los varones ilustres de la Compañía (1734), una Historia de la Academia i diverses obres científiques.
Pseudònim de l’arqueòleg i historiador català Josep Gudiol i Cunill (1872-1931).
(Manresa, Bages, 1735 – Barcelona, 1808)
Notari. Autor de Compendium Artis Notoriae. Formularium diversorum contractium i Arte de notaria forense.
(Lleida, 1906 – Barcelona, 1975)
Pintor. Estudià a Barcelona, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i al Cercle Artístic.
Ha realitzat bon nombre d’exposicions individuals i obtingut alguns premis. Destacà com a paisatgista.
(Tàrrega, Urgell, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Metge. Fou catedràtic de medicina (1726) de la universitat de Cervera.
Deixà manuscrits un Methodus rationalis medendi humani corporis morbos i un Tractatus utilissimus de morborum mulierum curatione (1725).
(Catalunya, segle XVI – Tarragona ?, segle XVI)
Mestre d’obres. Actiu a Tarragona.
Sembla que, el 1583, fou arquitecte de la capella del Santíssim de la seu, mostra primerenca de l’arquitectura renaixentista a Catalunya, traçada possiblement per Jaume Amigó i continuada més tard per Pere Blai.
