(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Féu la guerra contra Castella en temps de Pere III el Cerimoniós.
El 1365 era capità de la guarnició d’Alzira.
Fenollar, Humbert de
1 Resposta
Arxiu de la categoria: Biografies
Feliu i Centeno, Antoni
(Barcelona, 1728 – Santiago, Cuba, 1791)
Prelat. Fou arquebisbe de Santiago de Cuba entre 1789 i 1791.
Feliu -varis bio-
Bonaventura Feliu (Catalunya, segle XVIII) Compositor. Fou mestre de capella a l’església de Tàrrega.
Francesc Feliu (Camprodon, Ripollès, segle XIV – Cervera, Segarra, segle XV) Pintor i escultor. Realitzà un gran nombre d’obres, especialment pictòriques de caràcter religiós, sobretot per a temples de Cervera i de Manresa.
Gaspar Feliu (Illes Balears, segle XVIII) Jurista. És autor de notables al·legacions i d’un Tractatus varii juridici.
Josep Feliu (Catalunya, segle XVII – Nàpols ?, Itàlia, segle XVII) Jurista. Era oïdor del consell de Salern. Més tard fou jutge del civil a Nàpols. Gaudí de gran prestigi.
Nadal Feliu (Alcúdia, Mallorca, 1623 – Palma de Mallorca, 1681) Franciscà. És autor d’escrits religiosos en castellà i en llatí. El titulat Examen calificatorum fou condemnat per la Inquisició. Excel·lí com a orador i dialèctic.
Ramon Feliu (Catalunya ?, segle XVIII – Madrid ?, segle XIX) Polític. Fou diputat suplent pel Perú a les corts de Cadis (1810-13). El 1821 fou ministre d’ultramar, del govern constitucional de Ferran VII de Borbó; aviat, però, passà al de governació. Intentà, sense èxit, de consolidar el govern liberal moderat davant els exaltats.
Felícia d’Urgell
(Catalunya, segle XI)
Filla del comte Ermengol III d’Urgell i de la primera muller d’aquest, Clemència.
Es casà amb Sanç Ramir d’Aragó.
Fedanci
(Catalunya, segle IX – segle X)
Vicari del comte Guifré I de Barcelona, a qui ajudà en la conquesta i el repoblament de la plana de Vic. El comte li encomanà el castell de Llaés, amb el seu terme (Ripollès).
Juntament amb el prevere Fruià, restaurà l’església de Manlleu, que féu consagrar el 906 pel bisbe de Vic, Idalguer.
Febrer i d’Armenteres, Francesc
(Vic, Osona, 1851 – 1890)
Escriptor i numismàtic. Escriví una monografia sobre les monedes encunyades a la seva ciutat natal.
Febrer -varis bio-
Isidre Febrer (Catalunya, segle XVIII) Frare franciscà. Guardià del monestir d’Escornalbou. Escriví Mina riquíssima de tresors de la Divina Gràcia (1763, 1766, i en castellà 1840), que tingué una gran divulgació.
Joan Febrer (Catalunya, segle XIV – segle XV) Diplomàtic. El 1415, en companyia de Felip de Malla, anà a Anglaterra com a ambaixador de Ferran I d’Antequera prop d’Enric V. Fou demanat que aquest recolzés Benet XIII com a papa. El monarca anglès s’hi negà.
Tomàs Febrer (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1772) Frare dominicà. És autor de dos extensos tractats inèdits, un dels quals és la història del famós convent de Sant Domènec de Palma.
Fava, Guillem
(Perpinyà, segle XIII – Tunis ?, Tunísia, vers 1307)
Comerciant. Es distingí per la seva fidelitat a la corona catalana durant l’ocupació francesa (1285), Alfons II de Catalunya el nomenà cònsol a Tunis (1291-94).
Posteriorment realitzà operacions comercials per a Jaume II de Catalunya, i el 1300 novament fou cònsol a Tunis. La seva intervenció suavitzà sovint les relacions entre els catalans i els musulmans.
Fastenrath, Johannes
(Remscheid, Alemanya, 1839 – Colònia, Alemanya, 1908)
Hispanista. Estudià lleis, però dos viatges a Espanya (1864 i 1889) el decantaren cap a l’estudi de les literatures castellana i catalana. El 1889 organitzà uns jocs florals a Colònia.
En morir deixà instituïts els premis que, amb el seu nom, atorguen anualment l’Academia Española i els Jocs Florals de Barcelona.
Escriví obres en alemany, castellà, català i francès: Katalanische Troubadoure der Gegenwart (Poetes catalans d’avui, 1890).
Farró i Llorella, Pere
(Sarrià de Ter, Gironès, 25 novembre 1894 – Barcelona, 22 gener 1920)
Pintor. Autodidacte. Amb altres fundà l’Agrupació d’Artistes Catalans, de la qual fou teòric i l’home fort.
Visqué, a Girona, amb la pintora polonesa Mela Muttermilch. Morí tuberculós.
