Llaés

(Ripoll, Ripollès)

(ant: Llaiés)  Poble, situat entre muntanyes, en una vall enlairada que davalla de la serra de Milany i que vessa les aigües al Ter, a través de les rieres de Vallfogona i de Tavèrnoles (o riera de Llaés).

L’antic castell de Llaés, ara rectoria, és en un pintoresc turonet, a llevant de la vall, prop de la gran masia de la Vila. Consta des del 919 en relació amb el monestir de Sant Joan de les Abadesses, el qual hi tenia l’alt domini, que conservà sempre.

L’església parroquial de Sant Bartomeu, situada al clos del castell, fou renovada per l’abadessa Ranlo i consagrada el 960; el bisbe i abat Oliba la tornà a consagrar el 1025; l’actual fou refeta al segle XVI.

Als segles XI i XII el castell formava part del comtat de Besalú, i el posseïen els vescomtes de Bas, senyors de Milany. El 1342 l’abat comprà al rei tot el domini del castell.