(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Participà a la lluita contra la invasió francesa de 1285. Fou reunit en consell de guerra, a Peralada, per Pere II el Gran.
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Participà a la lluita contra la invasió francesa de 1285. Fou reunit en consell de guerra, a Peralada, per Pere II el Gran.
Arnau de Puigverd (Catalunya, segle XII) Noble. Figura al seguici i consell d’Alfons I el Cast. El 1180 fou un dels signants de la carta de poblament de Mont-roig.
Berenguer de Puigverd (Catalunya, segle XIV) Cavaller. El 1323 anà a Sardenya amb l’expedició de conquesta que dirigia l’infant Alfons. Aquest o un homònim intervingueren a favor de Bernat de Solcina a les bandositats de Vila-seca (1340).
Berenguer de Puigverd (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. El 1357 era amb les forces agrupades al regne de València a les ordres de l’infant Pere I d’Empúries, oncle del monarca.
Catalana de Puigverd (Catalunya, segle XV) Dama. A la mort de Catalana de Llança, es féu càrrec de la majordomia dels petits infants Joan i Martí, futurs reis i fills de Pere III el Cerimoniós.
Galceran de Puigverd (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Participà a l’expedició que dirigí l’infant Alfons per sotmetre Sardenya el 1323-24.
Guerau de Puigverd (Catalunya, segle XIII) Noble. Serví a Sicília contra els angevins. S’hi destacà molt. El 1291, regnant Jaume II el Just i governant Sicília l’infant Frederic II de Sicília, era un dels quatre capitans principals del front de Calàbria.
Miró Guillem de Puigverd (Catalunya, segle XII) Magnat. Fou un dels defensors de Pere de Puigverd al procés de Lleida de 1157.
Pere Puigverd (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Serví a Sardenya. El 1362 era un dels caps principals de les forces catalanes que tenien per base el castell de Càller.
Ramon de Puigverd (Urgell, segle XIII – Catalunya, segle XIV) Noble. El 1314, a Lleida, assistí al casament de l’infant Alfons, el futur rei Benigne, amb Teresa d’Entença. Per aquesta unió passava als contraents el comtat d’Urgell.
Nom literari amb el qual és conegut el poeta i novel·lista català Antoni Puigvert i Romaguera (1954- ).
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Vidrier. És autor d’algunes vidrieres per a la catedral de Vic (1700).
(Perpinyà, segle XVII)
Advocat i polític. Fou el promotor principal del projecte d’expulsar de Perpinyà els francesos el 1674. El fracàs del complot determinà el seu empresonament.
Malgrat les tortures sofertes, no revelà els noms dels qui el secundaren en el propòsit. Finalment fou executat.
El seu fill i la seva muller aconseguiren de fugir de les autoritats franceses.
(Perafita, Osona, abril 1661 – Berga, Berguedà, 29 juny 1713)
Polític i militar. Fill de Jaume Puig i de Perafita i germà d’Antoni i de Ramon. Fou un dels signants per poders per al pacte anglo-català de Gènova (1705).
Participà en l’alçament català de la plana de Vic a favor del rei-arxiduc Carles III de Catalunya, del qual rebé estímuls a través de Jordi de Hessen-Darmstadt.
Lluità al setge de Barcelona i a Aragó, on destacà a la presa de Mallén. Més tard fou cap militar a Berga, on intentà de mantenir la plaça per als austriacistes. Morí assassinat.
Forma amb què és conegut sovint el bisbe d’Urgell i de Lleida, Miquel Despuig i Vacarte (segle XVI-1559).
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Era un dels cent cavallers que havien d’assistir, el 1283, al desafiament de Bordeus entre Pere II el Gran i Carles d’Anjou.
Col·laborà amb l’infant Alfons, el futur Alfons II el Franc, als preparatius per a aquell esdeveniment.