(Arnes, Terra Alta, segle XVII – ? , segle XVII)
Prelat. El seu traspàs li impedí de prendre possessió del bisbat de Tortosa, per al qual havia estat nomenat, en plena guerra de Separació.
Aguiló i Sentís, Francesc
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Aguiló i Romeu de Codinats, Joan
(País Valencià, segle XVI)
Militar i poeta. Senyor de Petrés (Camp de Morvedre), estigué al servei de Carles I de Catalunya. Fou governador de Castelló de la Plana, i Felip II el nomenà batlle general de València (1556).
Es dedicà també a les lletres, és autor d’un poema històric en català, avui perdut; conservem d’ell, però, un sonet, en castellà, publicat a l’edició castellana de l’Orlando Furioso d’Ariosto (1556).
Poc considerat per Zurita, Gil i Polo, en canvi, l’inclogué entre els poetes elogiats al seu Canto del Turia (1564).
Aguiló i Pinya, Joan
(Palma de Mallorca, 1860 – Manacor, Mallorca, 1924)
Eclesiàstic i escriptor. Fou estimable la seva activitat com a arqueòleg.
És autor d’un recull de poesies d’inspiració religiosa titulat L’àngel de Natzaret (1910) i d’un Llibre de la vida de N.S. Jesucrist (1914).
Aguiló i Forteza, Tomàs
(Palma de Mallorca, 31 maig 1812 – 30 novembre 1884)
Escriptor. Fill de Tomàs Aguiló i Cortès, i cosí de Marià Aguiló i Fuster. Començà en castellà, però un cop iniciat el moviment literari de la Renaixença, va intervenir-hi com un dels seus propagadors a les Illes Balears.
Es donà a conèixer en publicar l’oda castellana A la conquista de Mallorca (1832). Inicià la seva obra catalana amb el llibre Poesies fantàstiques en mallorquí (1852). La seva obra poètica mostra dos aspectes diferents: un de to popular i humorístic en Rimas varias (1846-50) i un altre procedent del romanticisme alemany, tant d’estil com de contingut, en les Baladas escritas en mallorquín (1858), narracions en forma de romanç d’ambient fúnebre i misteriós. També publicà A la sombra del ciprés (1863).
Les seves Obras en prosa y en verso (vuit volums) es van publicar a Palma de Mallorca (1882-85). En castellà fou notable poeta religiós en Poesías Sagradas (1851).
Fou un dels fundadors de la revista “La Palma” i col·laborà a les revistes “La Fe” i “La Unidad Católica”. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Fou el pare d’Estanislau de Kostka Aguiló i Aguiló.
Aguiló i Cortès, Tomàs
(Palma de Mallorca, 1775 – 1856)
Escriptor. Estudià humanitats i filosofia. Es dedicà també a les matemàtiques, a la pintura i a la música.
Autor en llengua dialectal mallorquina, les seves obres tenen un interès folklòric més que literari: Rondaia de rondaies (1815), Faules mallorquines (1846) i Més perd l’avariciós que l’abundós (1851).
Fou el pare de Tomàs Aguiló i Forteza i l’oncle de Marià Aguiló i Fuster.
Aguiló i Aloi, Maria Rosa
(Catalunya ? , segle XIX – Barcelona, 17 octubre 1876)
Abadessa del convent de clarisses de Santa Clara de Barcelona.
Destacà pel seu saber i escriví alguns treballs literaris.
Aguiló i Aguiló, Estanislau de Kostka
(Palma de Mallorca, 13 novembre 1859 – 9 gener 1917)
Erudit i bibliòfil. Fill de Tomàs Aguiló i Forteza. Estudià dret a València, i exercí d’arxiver en diverses institucions mallorquines.
Col·laborador de Josep Maria Quadrado i director del “Bolletí” de la Societat Arqueològica Lul·liana, entitat de la qual fou president (1899-1917).
Publicà textos històrics relatius a l’illa, que han romàs dispersos en revistes i en alguns opuscles.
Aguilera i Cerni, Vicent
(València, 1920 – 1 gener 2005)
Crític d’art. Promotor de l’avantguardisme a València (Grup Parpalló, Nou realisme), ha contribuït a la introducció del mètode sociològic en l’estudi de l’art.
Col·labora en diverses revistes, fundà la “Suma y Sigue del Arte Contemporáneo” i ha publicat nombrosos llibres entre els quals destaca Panorama del arte nuevo español (1966).
Premi de la Crítica a la XXIX Biennal de Venècia.
Aguilar i Mendoza, Enric
(València, 1838 – 1882)
Advocat i polític. Fou regidor de l’ajuntament de València a l’època de la Restauració i secretari general de la Societat d’Amics del País de València.
Aguilar i Lara, Pasqual
(Carcaixent, Ribera Alta, 1836 – València, 1895)
Llibreter i editor. Nascut en una família de teixidors, aconseguí d’obrir una llibreria a València que li serví de base per a encetar una important activitat com a editor.
Aconseguiren notorietat les seves edicions de temes mèdics i, sobretot, les seves col·leccions populars. Va fer imprimir el Diccionari valencià-castellà de Josep Escrig, en edició preparada per Constantí Llombart.
