Veure> Pere d’Ayerbe (fill natural de Jaume I el Conqueridor).
(València, 1760 – ? , segle XVIII)
Escriptor i eclesiàstic. Escriví poesies i treballs diversos, entre els quals destaca un Diccionario de la rima.
Ahmad ibn Abdal·la ibn Hafs (Dénia, Marina Alta, segle XIII – 1248) Metge i escriptor àrab.
Ahmad ibn Arun ibn Jafar ibn At al-Nafsi (País Valencià, segle XII – Àsia, segle XIII) Escriptor àrab. Prengué part a la batalla de Las Navas de Tolosa (1212). Passà després a Orient, on es dedicà a l’ensenyament i publicà algunes obres de mèrit.
Ahmad ibn Maad ibn Isa ibn Guaquis Abtogili (Dénia, Marina Alta, segle XII – ?, segle XII) Escriptor àrab. Deixà almenys tres obres conegudes. Visqué dos anys a la Meca.
Ahmad ibn Muhammad al-Maisumi (illa del Xúquer, segle XII – ?, segle. XII) Escriptor àrab. Excel·lí com a poeta. Fou governador de València en temps dels almohades.
(la Llosa de Ranes, Costera, 24 maig 1849 – Oriola, Baix Segura, 27 setembre 1915)
Jesuïta. Professor de retòrica i de literatura clàssica a Veruela (Saragossa).
Col·laborà a Monumenta Historia Societatis Iesu, on preparà els volums I-II de Monumenta Borgiana (Madrid, 1894-1904) i el volum VI del Chronicon Polanci (Madrid 1897-98).
(Fraga, Baix Cinca, segle XV – ?, 1523)
Jurista. Vice-canceller de la corona catalano-aragonesa. Regent del consell suprem d’Aragó, el 1507 anà a Roma com a ambaixador reial i el 1508 fou nomenat vice-canceller.
Serví Ferran II el Catòlic, però caigué en desgràcia (1515) i fou empresonat; el nou rei Carles I, però, el confirmà en el càrrec.
Els seus fills, Antoni i Jeroni Agustí i Albanell, exerciren una gran influència en la vida catalana del segle XVI.
(Catalunya, segle XVIII)
Religiós agustí. És autor de diversos escrits.
(Xàtiva, Costera, 1536 – València, 9 desembre 1600)
Religiosa del tercer orde de Sant Francesc.
Sostingué durant més de vint-i-cinc anys, una relació espiritual molt intensa amb l’arquebisbe de València Juan de Ribera, per encàrrec del qual escriví, en castellà, alguns tractats ascètics basats en la seva experiència personal, que foren incorporats, el 1607, pel seu antic confessor Jaume Sanxis a la Relación breve de la vida, virtudes y milagros de Sor Margarita Agulló.
(Vilanova del Grau, València, 15 agost 1842 – València, 30 setembre 1920)
Comerciant i poeta. Un dels fundadors de Lo Rat Penat.
La seva poesia s’inspira bàsicament en la vida marinera, com en Lo peixcador, que obtingué la flor natural als Jocs Florals del 1883, i Caseta Blanca.
Com a comerciant, impulsà l’exportació de taronges i hortalisses a la Gran Bretanya i hi introduí modificacions importants, com l’embalatge en caixes, l’embolicat amb paper ceba, etc.
(Barcelona, 1912 – segle XX)
Pintor. En 1943 féu la seva primera exposició individual.
Destacà també com a dibuixant i decorador.
(Barcelona, 1895 – ? , segle XX )
Pintor que destacà com a paisatgista.
