(Carcaixent, Ribera Alta, 21 maig 1848 – València, 29 desembre 1885)
Metge i professor. Realitzà una tasca fonamental per difondre a la península les novetats de la medicina europea, especialment els mètodes de Lister.
La seva obra més important , La nueva Cirugía antiséptica, és la primera exposició sistemàtica de la gran revolució listeriana. També publicà Oncología o tratado de los tumores i traduí al castellà diverses obres sobre medicina.
(Catral, Baix Segura, 7 març 1900 – Alacant, 1991)
Escriptor. Col·laborà a la premsa d’Alacant, Múrcia i Madrid. Exercí el magisteri. Dirigí l’emissora de Ràdio Alacant.
És autor de les proses i narracions: Páginas de juventud, Pinceladas (1924) i Monserrat y Cuadros, oriolanos (1925), i de l’assaig Campoamor en la poesía española (1947).
(Manlleu, Osona, 26 juliol 1899 – ? , segle XX)
Pintor que conreà sobretot l’aquarel·la.
(Rosselló, 1775 – 1838)
Escriptor. És autor de diversos reculls poètics.
Fou mantenidor dels Jocs Florals de Tolosa.
(València, segle XVII – 1714)
Dramaturg i poeta. Professà el 1655 al convent dels trinitaris calçats de València.
Publicà un recull de poesies, entre les quals 44 de pròpies, sota el nom Varias hermosas flores del Parnaso (1680). Poesies seves figuren també en diverses impressions valencianes de l’època.
És autor de la comèdia Triunfos de marino y Fortunas de Heliogábalo (representada a València pels anys 1660) i de la tercera part del Teatro de los dioses de la gentilidad (1688) de Baltasar Vitoria, a més d’algunes traduccions d’obres italianes de caràcter històric o filosòfic i d’un tractat polític sobre el príncep Perfecto político retrato de un príncipe perfecto.
(València, 1561 – 1623)
Poeta i autor dramàtic. Fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns i organitzador i cronista de les festivitats que se celebraren a València al tombant dels segles XVI i XVII.
Autor dramàtic (La suerte sin esperanza, La gitana melancólica) influït per l’obra de Guillem de Castro. En poesia destaca les Rimas humanas y divinas.
(València, segle XVI – segle XVII)
Metge. Es formà a la Universitat de València.
Publicà Pro Valentina Medicorum Schola adversus Bernardum Cajanes (València 1594), obra polèmica contra el metge barceloní Bernat Cajanes, que havia atacat els metges de la universitat valenciana perquè considerava que feien sagnies abusives.
(Barcelona, 1871 – 1931)
Pintor que conreà el retrat i el paisatge.
(Oriola, Baix Segura, 24 desembre 1836 – València, 8 gener 1919)
Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València i a Roma. Amic i seguidor de Marià Fortuny. Cultivà les composicions de tema històric, retrats i el quadre de costums.
És representat als museus d’Art Modern de Barcelona i de Madrid i al Museu de Belles Arts de València.
Quadres: Les dues amigues, A la fira, Nu.
(València, 1688 – Madrid, 1738)
Teòleg jesuïta. Professor de gramàtica al col·legi d’Oriola i de filosofia al de Gandia i al de València.
Escriví entre altres obres de tema eucarístic una Allegatio Theologica Physico-Polemica pro unione Eucharistica (1732), tractat que meresqué l’aprovació de Gregori Maians.
