Veure> Caterina Tomàs i Gallard (religiosa i santa mallorquina, 1531-74).
Caterina Tomàs *
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Caterina de Sicília
(Sicília, Itàlia, segle XIV – Santa Clara, Itàlia, 1341)
Filla de Frederic III de Sicília i d’Elionor d’Anjou. Abraçà l’estat religiós.
Arribà a ser abadessa del monestir de Santa Clara, a Messina, on hi morí en olor de santedat.
Catardi i Arca, Rafael
(l’Alguer, 26 novembre 1892 – 20 juny 1974)
Militar i escriptor. Prengué part en les dues guerres mundials i fou ascendit a general.
Des del 1945 residí a l’Alguer, on impulsà la vida cultural i les relacions amb els altres països catalans. Fundador i president del Centre d’Estudis Algueresos. Col·laborador en revistes italianes i catalanes.
Estudià els arxius relacionats amb l’Alguer: Le antiche fortificazzioni di Alghero (1955), Matteo Luigi Simon e la crisi politica dell’Isola di Sardegna (1793-1796) (1964), L’Ordine de N.S. delle Mercede in Alguero (1970).
Autor de poesia intimista, esmaltada de la llengua popular, en part escrita durant les campanyes militars, ha publicat Meditacions (1957), Cançoner musical de rimes alguereses (1960) i Rimes alguereses (1971).
Catany, Joan
(Llucmajor, Mallorca, 1705 – ? , 1775)
Glosador. Hom l’anomenava Catanyet.
Versificador fàcil, compongué molts epigrames i entre les seves poesies figura un diàleg entre En Planiol i en Catanyet sobre sa dona d’En Cosme, així com un poema extens sobre les desgràcies sofertes per Mallorca entre els anys 1744 i 1750.
Catany, Bartomeu
(Felanitx ?, Mallorca, segle XV – Palma de Mallorca, 1 octubre 1462)
Eclesiàstic. Franciscà, mestre en teologia, se separà dels conventuals i fundà la branca dels observants a les Illes Balears.
Home de confiança dels reis i del papa Pius II, el qual li demana que posés el seu valiment per a la pau a Mallorca en les discòrdies dels forans i ciutadans de mitjan segle XV.
Autoritzat pel rei, fundà l’Hospital General que encara subsisteix i en el qual es reuniren tots els hospitals existents aleshores (1456).
Deixà dos volums de sermons manuscrits, en llatí.
Hom n’intentà la beatificació.
Catalàn i Tomàs, Ramon
(Caudiel, Alt Palància, 25 agost 1922 – Benicàssim, Plana Alta, 17 abril 2006)
Pintor. Estudià pintura i escultura a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Treballà de professor en diversos centres.
Fou especialista en la pintura de murals, els quals es troben, principalment, a Castelló de la Plana.
Català i Tineo, Sigfrid
(València, 11 agost 1906 – 9 setembre 1978)
Dirigent obrer. Residí d’infant a Barcelona i, a València, milità a la CNT i fou secretari de la Federació Local de Sindicats abans del 1936 i del Comitè Regional el 1937.
Governador civil de Conca (1937-39), encapçalà després un Comitè Nacional clandestí i l’Alianza Nacional de Fuerzas Democráticas, tasca que li valgué (1947) una condemna a mort, commutada per onze anys de presidi.
Català i Sitges, Francesc
(Maó, Menorca, 27 desembre 1748 – Manila, Filipines, 25 desembre 1813)
Marí i hidrògraf. Participà en els treballs hidrogràfics de Vicente Tofiño a Mallorca (1786-87) i en 1807-08 en féu les rectificacions relatives a les badies d’Alcúdia i de Pollença.
Fou capità de fragata de la Compañía de Comercio de Filipinas.
Català i Baier, Joaquim
(Castelló de la Plana, 25 març 1744 – monestir de la Valldigna, Safor, novembre 1816)
Hel·lenista. Monjo cistercenc i catedràtic de grec a la universitat de València (1781-1801).
Publicà Exhortación al estudio de las lenguas orientales (1786) i Silabario metódico (1803).
Català de Valeriola i Vives de Canyamars, Bernat
(València, 26 octubre 1568 – Lleó, Castella, 2 novembre 1608)
Poeta. Nét de Guillem Ramon Català de Valeriola. El 1591 fundà a casa seva l’Acadèmia dels Nocturns, de la qual fou president, i adoptà el sobrenom Silencio.
Fou veedor general de la costa marítima del Regne de València, membre de l’orde de Calatrava i corregidor de Lleó (1604).
Organitzà tres justes poètiques a València i publicà les millors poesies participants (1602). Deixà escrita una breu autobiografia, en català, i, en castellà, diverses poesies i discursos pronunciats a l’Acadèmia dels Nocturns.
Foren cosins seus:
Pelegrí Català de Valeriola (València, segle XVI – 1634) Concorregué a l’Acadèmia dels Nocturns amb el sobrenom de Cuidado.
Guillem Ramon Català de Valeriola i de Borja (València, 1574 – segle XVII) Concorregué a l’Acadèmia dels Nocturns amb el sobrenom de Reposo.
