(Illa, Rosselló, segle XVI)
Escriptor. Fou notari d’Illa.
Escriví Il·lustracions dels comtats de Rosselló, Cerdanya i Conflent, publicat en part el 1879 per Jaume Collell. És una descripció d’aquelles comarques i una apologia de la seva catalanitat.
Influí en historiadors com Andreu Bosc i Jeroni Pujades.
(Ceuta, 1927 – ? )
Lingüista català. Es formà a Tolosa amb J. Séguy, i a Coimbra amb A. Lacerda.
S’orientà vers la dialectologia, especialment sobre aspectes fonètics (enquestes per a l’Atlas linguistique de la Gascogne, estudi dels dialectes fronterers entre llenguadocià, català i gascó).
Posteriorment s’ha especialitzat en la lingüística aplicada: Phonétique française à l’usage des hispanophones (sd).
(Ceret, Vallespir, 16 desembre 1781 – Perpinyà, 10 setembre 1871)
Naturalista i metge. Fundà a Perpinyà un Museu d’Història Natural.
Publicà un llibre d’aquesta ciència, on recollia observacions fetes al departament dels Pirineus Orientals.
També és autor de diversos escrits mèdics.
(Penàguila, Alcoià, 3 gener 1732 – València, 13 febrer 1813)
Eclesiàstic. Ingressà en l’orde franciscà, i en fou general. Fou arquebisbe de Saragossa (1797-1800) i de València (1800-13).
Durant la invasió francesa fou vicepresident de la primera Junta Suprema de Govern (1808) i membre de les formades successivament (1810 i 1811). Més endavant es retirà a Gandia, on visqué l’assetjament del general Suchet (novembre 1811).
Un cop ocupada València pels francesos, hi tornà per intercedir a favor dels patriotes captius.
(el Puig de Santa Maria, Horta, 1414 – Aragó, 1479)
Eclesiàstic. Religiós mercenari. El 1442 anà a Tunis, L’any següent, en un naufragi, caigué en poder dels sarraïns, que el retingueren en captiveri durant tretze anys.
Fou general de l’orde. Gaudí de l’estima d’Alfons IV el Magnànim.
Escriví una obra titulada La cautividad.
(Algaida, Mallorca, 1732 – Gènova, Itàlia, 1806)
Jesuïta. Fou un hebraista excel·lent. Passà a residir a Itàlia arran de l’expulsió de la Companyia per Carles III de Borbó.
Publicà una epístola sobre temes hebraics, traduccions del jueu Filon i les obres Rudimenta linguae grecae i Nomina et acta Episcoporum Barcinonensium.
(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Compositor. Se n’han conservat dos motets a cinc veus i sis tonos a tres veus, de gran qualitat.
(Perpinyà, 25 abril 1856 – 15 març 1921)
Impressor i historiador. El seu establiment imprimí la majoria dels llibres en català publicats al Rosselló al principi del segle XX.
Autor de L’imprimerie à Perpignan: Rosembach (1493-1530) (1896) i de L’imprimerie à Perpignan depuix les origines et jusqu’à nos jours (1908).
(València, 1582 ? – 5 gener 1643)
Compositor. Deixeble de Ginés i Pérez i d’Ambrosi Coronat de Cotes. Actuà com a mestre de capella de les seus de Lleida i de València i fou tinent de mestre de capella de la capella reial de Madrid (1618-28).
De retorn a València estigué al col·legi del Corpus Christi i a la seu valenciana a partir de 1632.
La seva producció, exemple de la música barroca catalana, comprèn més de dues-centes obres, de les quals destaquen Lletanies al Santíssim Sacrament, Christus factus i O magnum mysterium.
(Illes Balears, segle XIV – després 1415)
Pintor de l’escola mallorquina. Post l’anomenà Mestre d’Inca. Actiu a Xàtiva el 1382.
Entre les seves obres sobresurt Salvator Mundi (1395) -signat i datat- (església de Santa Eulària de Palma de Mallorca), el retaule de la Mare de Déu de Gràcia i Sant Vicent, procedent de Sant Domènec (museu de la Llotja de Palma), el Sant Jordi d’Inca (Societat Arqueològica Lul·liana), Sant Cristòfor (Santa Creu, Mallorca), La Mare de Déu i àngels músics (ermita del Puig, Pollença) i d’altres.
El 1395 li foren pagats dos retrats -no localitzats- del rei Ricard II d’Anglaterra i d’un cert duc d’Anglaterra.
Dins l’estil gòtic internacional representa, a més tosquedat, a Mallorca, el paper d’un Lluís Borrassà al Principat de Catalunya.
