(Alacant, segle XVII – 18 gener 1764)
Compositor. Sacerdot. Succeí Isidre Escorihuela com a mestre de capella de Sant Nicolau d’Alacant (1723-62).
Escriví música religiosa vocal amb acompanyament instrumental: Laetatos sum (1733), Credidi (1737), una missa a quatre veus, dos magnificats, el responsori Domine secundum, a quatre veus alternant amb fragments melòdics (1747), salms i nadales.
(Alberic, Ribera Alta, 16 juliol 1865 – 30 desembre 1934)
Escriptor. Fou periodista i polític d’adscripció liberal.
De la seva producció, escrita en castellà, destaca pel seu interès històric la novel·la El roder Micalet Mar o El honrado sin honra (1930).
(Occitània, segle XV – País Valencià, segle XV)
Dama. Era muller de Joan de Montcada i de Luna.
Fills seus foren Pere III i Guillem Ramon de Montcada i de Vilaragut. El primer consolidà la branca valenciana de la família.
Veure> Cecília de Comenge (comtessa d’Urgell, 1335-84).
(Catalunya Nord, segle IX)
Fundador, ensems amb uns quants companys, i primer abat del monestir de Sant Andreu d’Eixalada (840-841), al qual aportà els seus béns.
La casa monacal, tanmateix, no hauria sobreviscut si no hi hagués ingressat el convers urgellès Protasi, el 854.
(Alaior, Menorca, 23 gener 1900 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 18 gener 1979)
Pedagog i antropòleg. Estudià els monuments megalítics de Menorca. El 1938 fou secretari general del ministre d’Instrucció de la República.
El 1939 s’exilià a Mèxic, on s’especialitzà en etnografia i antropologia. Del 1945 al 1952 dirigí el ‘Boletín Bibliográfico de Antropología Americana”.
Escriví les obres: Cantinas y colonias escolares (1935), Aportaciones al estudio de la prehistoria de Menorca (1936), ¿Existe una raza judía? (1941), Los mitos raciales (1955), Manual de antropología física (1957), Unidad y variedad de la especie humana (1967) i una bibliografia de Pere Bosch i Gimpera.
(Palma de Mallorca, 1952 – 20 octubre 2020)
Periodista. Es llicencià en dret el 1976 i en ciències de la informació el 1981. D’ençà del 1972 es dedicà al periodisme.
Comença col·laborant en el diari “La Última Hora”, del qual passà a ser redactor, escrivint sobretot en les seccions d’informació municipal i d’ensenyament. Poc temps després, ascendí a redactor en cap i, més endavant, a director adjunt. L’any 1984 en fou nomenat director.
Sota la seva direcció, el diari creà diversos suplements, entre els quals el del cap de setmana Brisas, i ha ofert als seus lectors nombroses iniciatives editorials en forma de fascicles, jocs diversos. etc.
(Illes Balears, segle XVI – després 1554)
Funcionari reial. Primer baró d’Algerri (1541-54). Des del 1519 estigué al servei del secretari reial Hugo de Urríes. Del 1529 al 1535 fou lloctinent de protonotari.
A la mort d’Alfonso de Valdés (1532), s’encarregà dels afers napolitans durant quatre anys (1532-36). Acompanyà l’emperador Carles I a Tunis, on fou nomenat secretari.
El 1546 aconseguí el càrrec de secretari per les Balears gràcies a la influència de Francisco de los Cobos. A la mort d’aquest (1547), intentà en va de succeir-lo en el càrrec. Continuà al seu càrrec de secretari almenys fins al 1554.
(Montoliu de Segarra, Segarra, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
Religiós. Deixà un còdex transcrivint episodis bíblics, als quals afegí una Exposició del parenostre.
(Perpinyà, segle XVII – 1723)
Historiador i eclesiàstic. Doctor en teologia, fou rector de la Universitat de Perpinyà des del 1687.
Canonge de Sant Joan de Perpinyà, fou nomenat vicari capitular de la diòcesi d’Elna l’any 1721.
Deixà inèdites unes Notícies de la iglésia insigne, col·legiada de Sant Joan de Perpinyà.
