(Banyuls de la Marenda, Rosselló, 28 gener 1878 – Niça, França, 5 setembre 1956)
Polític i novel·lista. Prengué com a escriptor el pseudònim de Jean de la Hire.
Fou periodista a París, fundà el diari “Le Catalan” i participà en la vida política del Rosselló. Era republicà socialista.
Escriví Le nyctalope i La roue fulgurante, novel·les d’anticipació, i A l’ombre de lord Byron, evocació novel·lada del poeta.
(Alcoi, Alcoià, 4 maig 1940 – 13 abril 2022)
Historiador de l’art i poeta. Es doctorà en filosofia i lletres a València.
En poesia ha publicat Boira als ossos (1965), Voces de silencio (1966), Poemari festiu (1987) i El fill i la festa (1990).
Cap del seminari d’història de l’art del Centre d’Estudis Universitaris d’Alacant (1968). Té estudis sobre etnologia i folklore, però dins la seva bibliografia, ja nombrosa, sobresurten els treballs sobre pintors valencians del segle XIX, entre els quals Vida y obra del pintor Gisbert (1971).
(Alcoi, Alcoià, 26 desembre 1849 – València, 13 juliol 1905)
Compositor. Estudià a Alcoi i al conservatori de València, on fou deixeble de Salvador Giner. Es dedicà inicialment a la música religiosa i fou organista (1872-vers 1883) del col·legi de jesuïtes de Sant Josep, de València.
Les seves obres principals són un Stabat Mater (1869), la simfonia per a septet La reconquesta de València pel rei En Jaume I (1875), El recluta, basada en una obra de Teodor Llorente, en la doble modalitat de sarsuela (1887) i d’òpera (1895), i l’òpera Aurora (1896). Deixà inèdita l’òpera La promesa.
(València, 1763 – Port-au-Prince, Haití, 1838)
Missioner. Conegut amb el sobrenom de Pare València. Franciscà (1777), fou enviat com a missioner a Mèxic, on fou ordenat sacerdot (1787).
Després d’una estada a Califòrnia (1791-93) tornà a Mèxic. Vers el 1800 es traslladà a Trinitat, on fundà un convent de l’orde, i d’allí, a Port-au-Prince (1811), on fundà i promogué diverses institucions benèfiques i culturals.
(Felanitx, Mallorca, 1612 – 1702)
Pronosticaire. Era teixidor d’ofici. fou molt afeccionat a l’astrologia.
Li és atribuït un Pronóstic perpètuo, imprès el 1859, amb prediccions del 1635 al 1886, segons el qual els seus auguris haurien tingut encerts veritablement extraordinaris.
(Oriola, Baix Segura, segle XV – Nàpols ?, Itàlia, segle XV)
Poeta i literat. Estudià humanitats a València i es doctorà en teologia. Posteriorment passà a viure a Itàlia. El 1453 residia a Nàpols.
És autor d’una Historia de primi Ré delli Regni de Napoli e d’Aragona, obra que dedicà a Alfons, duc de Calàbria (després Alfons II de Nàpols), i de nombroses poesies en llatí.
(Reus, Baix Camp, 1847 – Barcelona, 1892)
Religiós escolapi. Escriví dos llibres d’aritmètica, disciplina que professà a les Escoles Pies
(Dénia, Marina Alta, 9 gener 1914 – 23 març 1980)
Eclesiàstic. Doctor en teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1937), fou, des del 1950, canonge de la catedral de València i ha estat rector (1945-70) del Col·legi Major de Sant Tomàs de Villanueva, institució que renovà tant en l’aspecte material (edificacions, economia, etc) com en el docent.
Delegat diocesà d’ecumenisme, és fundador del Centre Ecumènic Interconfessional de València. Considerat com un dels principals promotors del moviment d’obertura de l’Església valentina arran del Concili Vaticà II.
Ha publicat Falsejaments i (1969), i féu de redactor religiós del setmanari “La Marina”, d’Alacant.
(València, 1842 – 1889)
Escultor. Destacà en la producció de làpides i monuments funeraris.
(València, segle XVII – abans 1660)
Impressor. Fill potser del llibreter i impressor aragonès Martín de Esparsa (veí de València des del 1580) i actiu a València almenys del 1628 al 1657.
Imprimí diversos texts oficials universitaris, romanços i un gran nombre de relacions i plecs solts.
A la seva mort la seva vídua regí la impremta almenys fins al 1663.
