Nom donat a la branca mallorquina de la família Espanyol, i dels seus partidaris.
Espanyols -Mallorca-
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Espanyol, Esperandeu
(Palma de Mallorca, segle XV – 1505)
Doctor en drets i teologia, i canonge de la seu de Mallorca. Nebot d’Agnés de Pacs, aquesta en el seu testament (1485) el nomenà marmessor encarregat de la càtedra lul·liana creada per ella el 1481.
El 1502 fou elegit síndic per tal que defensés els drets de l’esmentada càtedra davant la cort pontifícia. Des de Roma mantingué correspondència amb Arnau Descós.
És autor de poesies en llatí.
Espanyol, Benet
(Illes Balears, 1482 – 1553)
Escriptor dominic. És autor del poema de caire religiós Devota contemplació (1541) i de la resposta en vers a l’obra de Francesc d’Olesa Menyspreu del món (1540).
És conserva inèdit un manuscrit sobre Palma de Mallorca, amb especial referència als jueus.
Espanya, comte d’ *
Veure> Charles d’Espagnac (militar carlí, 1775-1839).
España i Taberner, Enric d’
(Palma de Mallorca, 23 març 1801 – Madrid, 31 juliol 1878)
Militar i polític. Prengué part en la guerra del Francès i, posteriorment, milità en el bàndol absolutista. Tanmateix, en esclatar la primera guerra carlina, milità al costat dels partidaris d’Isabel II de Borbó.
Mariscal de camp des del 1847, fou posteriorment capità general de Puerto Rico (1850) i governador de Cuba (1854).
Espagnac, Henri d’
(castell de Ramefòrt, Foix, Llenguadoc, 1736 – Palma de Mallorca, 1811)
(o d’Espagne) Militar. Oferí els seus serveis a Carles IV de Borbó i s’establí (1793) a Mallorca.
En la Guerra Gran participà en la campanya del Rosselló.
Esmir, Esteve
(Graus, Ribagorça, s XVI – Osca, Aragó, 1654)
Eclesiàstic. Consultor de la inquisició d’Aragó, catedràtic de cànons de la universitat de Lleida, de la qual fou rector més tard, i bisbe de Castoria (1639-41) i d’Osca (1641-54).
Publicà escrits jurídics.
Escuder i Roca, Joan Baptista
(Castelló de la Plana, Plana Alta, 1644 – 1706)
Frare dominicà. Ocupà alts càrrecs dins de l’orde.
Els seus escrits teològics li donaren molta fama. També és autor de poesies en llatí.
Escuder, Josep Maria
(País Valencià, segle XIX – Madrid, segle XX)
Metge i polític. Es traslladà a Madrid essent molt jove. Fou un excel·lent especialista de malalties nervioses.
Actuà en política dins el partit republicà.
És autor d’obres professionals i d’alguns escrits sobre la política del moment.
Escuder, Joan
(Cocentaina, Comtat, segle XIV – País Valencià, 1435)
Ermità. És autor d’unes Profecias referentes a los moriscos de este reino y mahometanos antes y después de su expulsión; Cartas en respuesta a las que la enviaron de orden de la reina Doña María.
Li són atribuïdes encara profecies molt diverses.
