Arxiu de la categoria: Biografies

Guitard, Gerard

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1925 – 23 març 2009)

Geòleg. És autor d’importants contribucions al coneixement de la tectònica i de la petrologia dels terrenys paleozoics dels Pirineus catalans. Fou professor de la universitat Pierre et Marie Curie, París VI, fins el 1993.

Les seves idees foren publicades en el llibre Le métamorphisme hercynien mésozonal et les gneiss oeillés du massif du Canigou (Pyrénées Orientales) (1970). Les seves investigacions l’han conduït a proposar una nova síntesi litostratigràfica dels terrenys metamòrfics dels Pirineus catalans.

Guisset, Pere

1 Resposta

(Ceret, Vallespir, 17 gener 1920 – 31 desembre 2000)

Escriptor teatral. Començà molt jove com a actor d’Els Artistes Amateurs Ceretans. Fou influït per l’obra d’Un Tal i pel grup perpinyanès Les Trétaux i encoratjat per Gustau Violet i la seva companyia Els Ferriolets.

És autor de nombroses obres de caràcter popular i costumista, moltes de les quals representades per grups d’afeccionats de Ceret i de pobles dels Vallespir.

Ha escrit els sainets Les calces d’en Joan, Les estàtues, L’amo del temps, En Ventura fa el “tiercé”, El revell embruixat i Quim l’americà.

La seva primera comèdia en tres actes, Hem de casar en Baptista, fou estrenada el 1974, ha obtingut un èxit enorme i ha marcat una fita en la història del teatre català al Rosselló.

Guissart, Pere Joan

Deixa un comentari

(Bohèmia, Alemanya, vers 1743 – València ?, 1803)

Escultor. Resident d’infant a València, es formà amb Ignasi Vergara.

Autor de les estàtues de la façana de l’església parroquial de Xest, d’una Pietat de l’església de Teulada, d’un retaule de Sant Nicolau de València i d’unes estàtues de l’antic convent del Carme de València. Féu, a Múrcia, uns relleus a l’església de San Juan.

Fou acadèmic de Sant Carles (1772) i de San Fernando.

Guiraud i Rotger, Joan

Deixa un comentari

(Pollença, Mallorca, 1862 – 1887)

Escriptor. La seva breu activitat poètica revela una forta influència de Miquel Costa i Llobera.

El 1888 fou publicada, amb pròleg de Costa, una edició pòstuma de les Poesies de Guiraud.

Guiraud, Antoni

Deixa un comentari

(Rosselló, 1800 – Perpinyà, 1879)

Pintor. Conreà el retrat i els temes històrics, dins una línia eminentment acadèmica.

Guiot, Dionís

Deixa un comentari

(València, segle XV)

Poeta. Notari. El Cançoner de París conté una poesia seva, a honor del rei Alfons IV el Magnànim, coneguda també per altres reculls.

Guioret, Castellana

1 Resposta

(València, segle XV – 1501)

Conversa judaïtzant. Muller del mercader Salvador Vives i Valeriola i tia de l’humanista Lluís Vives.

Quan la Inquisició descobrí (1500) a casa seva una sinagoga clandestina, fou processada juntament amb el seu fill Miquel Vives i Guioret, rabí, i cremats vius, i al solar de llur casa, destruïda, fou erigida una església.

Guinot i Vilar, Salvador

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 31 desembre 1866 – 30 juny 1944)

Polític i escriptor. Es llicencià en lletres a Madrid i milità en el partit conservador. Fou diputat a corts, alcalde de Castelló i president de la diputació.

Fundà a la seva ciutat el Sindicat Catòlic i el Cercle Artístic i figurà entre els fundadors de la Societat Castellonenca de Cultura, al butlletí de la qual col·laborà assíduament.

Publicà, a part diversos treballs sobre Joan Roís de Corella, Joanot Martorell i Jaume Roig, les narracions costumistes Capolls mustigats (1899), refoses sota el títol d’Escenes Castellonenques (1902); Fuentes lierarias de la lengua valenciana (1922) i El poeta Jaime Gazull (1924).

Guinart, Roc *

Deixa un comentari

Veure> Perot Rocaguinarda  (bandoler català, 1582-després 1635).

Guimerà, Felip

Deixa un comentari

(València, segle XVI – 1617)

Eclesiàstic i historiador. Mercenari, fou mestre general de l’orde en els anys 1609-17. Intervingué en l’expulsió dels moriscs de València l’any 1610.

Consagrat bisbe de Jaca (1616), morí abans de prendre possessió de la diòcesi.

Com a historiador escriví Historia de la orden de la Merced (1591) i Vida y muerte de Pedro Nolasco (1610).