(València, 1842 – ? , segle XIX)
Periodista i polític. Propugnador de la Renaixença a València.
Publicà els setmanaris festius, en català i castellà, “El Gall” (1868) i “La Bomba” (1870-73), i el diari “Carracuca” (1877).
Col·laborà en altres publicacions, com “Valencia Ilustrada” (1877) i “El Bou Solt” (1877).
(País Valencià, segle XVII – segle XVIII)
Família de pintors, iniciada per Agustí Guilló (País Valencià, segle XVII) Pintor. Treballà en la decoració mural de la capella del Sant Crist de la Llum, al convent de Sant Domènec de València. Fou el pare de:
(Alacant, 5 agost 1897 – Madrid, 27 novembre 1972)
Militar i historiador. Contraalmirall de l’armada. Fou director del Museu Naval i de l’Instituto Histórico de la Marina i secretari de l’Academia de la Historia.
Entre altres obres, publicà Cartografía marítima española (1931), La náutica española del siglo XVII (1935), El primer viaje de Cristóbal Colón (1943) i Els camins dels catalanismes en la parla marinera de Castella (1971).
(Alacant, 12 novembre 1863 – 25 març 1940)
Pintor. Era deixeble, a Madrid, del paisatgista Castro Plasencia.
Sobresortí com a paisatgista i també conreà el quadre de gènere.
Gran part de la seva obra es conserva a Alacant, on fou molt considerat professionalment.
(Catalunya, segle XI – segle XII)
Comtessa de Pallars Sobirà. De filiació desconeguda. Fou muller del comte Artau IV.
El 1119 esdevingué regent de la seva néta la comtessa Guillema I de Pallars Sobirà.
(València, 1853 – 1913)
Metge. Destacà pels seus estudis sobre botànica.
Fou jardiner major del Jardí Botànic de València (1892).
(Catarroja, Horta, 2 juny 1959 – 20 setembre 2024)
Poeta, narrador i assagista. Ha publicat diverses obres de poesia, de narració i infantils, algunes de les quals han guanyat importants premis.
Destaca sobretot en la seva faceta poètica, en què l’ofici de poeta és concebut com un rescat d’ombres en paisatges silenciosos i freds, d’imatgeria mortuòria.
Cal fer-ne ressaltar, també, la contenció metafòrica i estructural, amb una reflexió sobre el fet poètic mateix, en sintonia amb les arrels simbolistes.
(Sicília, Itàlia, segle XIV)
Fill del rei Frederic III el Feble de Sicília. A la mort del seu pare, el 1377, en rebé per testament les illes de Malta i de Gozzo.
(França, segle XV – 1493)
Marquès de Montferrat. Fou aliat d’Alfons IV de Catalunya.
Veure> Guillem de Montcada i de Castellvell (vescomte de Bearn, segle XII-1229)
