Arxiu de la categoria: Biografies

Maisonnave i Cutayar, Eleuteri

2 Respostes

(Alacant, 6 setembre 1840 – Madrid, 5 maig 1890)

Polític, advocat i periodista. Membre del partit republicà, fou tres vegades alcalde d’Alacant.

Durant la I República (1873) fou diputat a corts i ministre d’Estat i de Governació sota la presidència de Castelar, la política del qual secundà després del cop d’estat de Pavía (1874). Tornà a ésser diputat entre el 1879 i el 1881, i el 1886.

Dirigí el diari madrileny “El Globo” d’ençà del 1886, i fundà “El Derecho y el Deber” (1869) i “La República Española” (1870), en que sostenia campanyes sobre les idees republicanes.

És autor d’alguns estudis sobre dret mercantil.

Mairenys, Francesc

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Frare franciscà. És autor d’un tractat de teologia editat a Lleida el 1485.

Maiol, Martí *

Deixa un comentari

Veure> Martí Mayol (pintor de les Balears del segle XIV).

Maimó i Ribes, Josep

Deixa un comentari

(Vilanova d’Alcolea, Plana Alta, 1712 – Madrid, 1775)

Filòsof il·lustrat i jurista. Doctor en dret i teologia, exercí d’advocat a la cort. Seguidor del pensament de Locke i Condillac, s’oposà al del pare Isla.

Autor de la traducció del Verdadero método de estudiar para ser útil a la República y a la Iglesia (1760), del portuguès Barbadinho. És autor també d’alguns tractats de dret.

Mailly-d’Haucourt, Joseph-Augustin de

1 Resposta

(Vilaines-sous-Lucé, França, 1707 – París, França, 1794)

Militar. Lloctinent general i comandant en cap militar al Rosselló (1749-53). Director general dels exèrcits i campaments dels Pirineus, del Mediterrani i dels Alps (1771).

Al Rosselló construí la carretera anomenada d’Espanya, l’escola militar de Perpinyà (1753) i el primer teatre públic de la ciutat. També fomentà i amplià les zones de regadiu i el conreu de la vinya al Rosselló.

Morí guillotinat.

Maillol, Aristides

18 Respostes

(Banyuls de la Marenda, Rosselló, 8 desembre 1861 – 27 setembre 1944)

Escultor, gravador i pintor. Estudià pintura i escultura a l’Escola de Belles Arts de París. L’any 1886 muntà a Banyuls un taller de tapissos. En els tapissos, com en els dibuixos i les pintures de la primera època, mostrà la influència dels nabís (La dona de l’ombrel·la, 1896).

Es dedicà a l’escultura quan ja tenia quaranta anys i la seva aportació, des del principi, s’oposà marcadament a l’impressionisme distorsionat de Rodin amb una objectivitat quasi arquitectònica. La seva escultura és un cant al cos femení (Eva, 1900; La nit, 1904).

Un viatge a Grècia (1901) refermà la seva adhesió al classicisme hel·lènic, si bé la incorporació de l’harmonia clàssica en la seva obra no el dugué mai a l’academicisme. Al costat d’escultures despullades de tota mena d’expressionisme líric, com el Monument a Cézanne (1912-25) i el Monument a Debussy (1935), n’hi ha d’altres que es caracteritzen pel seu dinamisme (Acció encadenada, 1905; Monument a Blanqui).

L’obra de Maillol influí de manera fonamental en el desenvolupament del noucentisme català.

Fou el pare de Llucià Maillol (Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1896 – 1972)  Pintor. Exposà a París el 1924, a Berlín el 1928 i a Zuric el 1929. Feia nus, escenes d’esports, balladores i retrats. Era secretari del Salon d’Automne.

Maians i Siscar, Joan Antoni

2 Respostes

(Oliva, Safor, 23 març 1718 – València, 29 març 1801)

(o Mayans) Erudit i eclesiàstic. Estudià arts a la universitat de València. Degué gran part de la seva formació al seu germà Gregori, molt més gran que ell. Hi col·laborà estretament durant anys, mentre tots dos vivien a Oliva.

En certa manera, ocupant-se sobretot d’aspectes històrics i arqueològics, fou un excel·lent auxiliar de Gregori, mantenint-se ell en un modest segon terme que no li féu signar sinó obres secundàries, com Illici, hoy la villa de Elche (1771) i traduí el Catecismo (1771) de F. FitzJames, encara que la més important de les seves obres és Notas y observaciones a la división de los obispados atribuïda al rey Wamba.

Fou ardiaca de Cullera (Ribera Baixa) i canonge dels capítols de Tortosa i de València (1774), d’on fou rector de la universitat el 1775.

A la mort del seu germà continua l’obra empresa, especialment l’edició de les Opera omnia de Joan Lluís Vives.

Maians i Siscar, Gregori

32 Respostes

(Oliva, Safor, 9 maig 1699 – València, 21 desembre 1781)

(o Mayans)  Filòleg, escriptor i erudit. Germà de Joan Antoni. Va seguir l’escola humanística representada per Joan Lluís Vives, una edició de les obres del qual va preparar.

Com a erudit, a més a més, va ésser el primer a editar el Diálogo de la lengua, de Juan Valdés, els Refranes, de Santillana, i l’Arte de trovar, de Villena. Va exposar les seves teories lingüístiques a Orígenes de la lengua española, va publicar una Gramática Latina, un Diccionario de la Lengua castellana i una Retórica, que és considerada com una de les primeres antologies de prosistes castellans.

Com a filòsof, seguint la pauta del pensament de Vives, ens presenta una línia filosòfica de sentit jurídic que entronca dins el cos doctrinal propi de l’escola catalana, que donava un valor substantiu als costums i a l’equilibri en contraposició als criteris dels qui reconeixien més categoria a la llei escrita que no a la llei viva.

És a Comentarios on es posa de manifest el seu pensament. Aquesta obra fou considerada en l’ordre del pensament jurídic com una de les millors de la seva època a Europa.

Mahzumï, Abü-l-Mutarrif ibn ‘Amira al-

Deixa un comentari

(València, 1184 – Tunísia, 1258)

Historiador, jurista i poeta andalusí. D’una família originària d’Alzira, fou cadí de Xàtiva i de Palma de Mallorca (1229-30).

També fou testimoni de l’entrada de Jaume I a València, després de la qual emigrà al Magreb, on fou secretari d’estat i cadí (Salé, Meknès). S’acollí finalment a la cort hàfsida de Tunis, on exercí de cadí, a Lorbens i Gadès.

És autor d’una història de Mallorca (Kitäb ‘ankä’inat Mayyürqa), utilitzada per al-Maqqarï.

Magraner de Serra, Margarida

Deixa un comentari

(Illes Balears, 1935 – )

Escriptora. És autora dels notables reculls poètics Poemes en quatre temps (1958) i Quatre poesies.