(Illes Balears, segle XIV)
Escriptor. Fou tingut per heterodox. Les seves obres no són conegudes.
Mallorca, Roderic de
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Mallorca, Pagà de *
Veure> Pagà de Mallorca (fill natural de l’infant Ferran de Mallorca, segle XIV-1349).
Mallorca, Mercader de *
Altre nom amb que era conegut el trobador mallorquí Bernat de Palaol (segle XIV).
Mallorca, Manuel Maria de
(Palma de Mallorca, 1761 – 1793)
Frare caputxí. Prengué l’hàbit el 1777. Tingué prestigi com a predicador.
Deixà escrits sermons i poesies.
Mallorca, Gaietà de *
Veure> Gaietà de Mallorca (teòleg i historiador caputxí, 1707-67).
Mallorca, Bernadí de
(Palma de Mallorca, segle XVIII)
Frare caputxí. Fou lector de filosofia i teologia al convent de Palma.
Escriví en castellà i en llatí obres religioses, dins una línia lul·lista molt estricta. És autor també de la comèdia en vers El ángel del Oriente i de diverses poesies.
Mallorca, Alícia de *
Veure> Alisa de Mallorca (única filla de Ferran de Mallorca i d’Ibelin).
Malgaulí d’Empúries -cavaller-
(Sardenya, Itàlia, segle XIV)
Cavaller. Pertanyia a la branca bastarda del casal emporità, després legitimada, establerta a Sardenya. Hi posseïa les senyories d’Orroholi i San Mossai.
Contribuïa als serveis de defensa de l’illa amb un cavall armat i un d’alforrat.
Malferit i de Muntanyans, Pere de
(Inca, Mallorca, segle XVI – Palma de Mallorca, 1566)
Jurista. Fill de Tomàs de Malferit. Jurat en cap de Mallorca (1536, 1543, 1558).
Prengué posició en la controvèrsia sobre la licitud de la reducció per la força dels indis americans, en contra de Las Casas, en el tractat Apologeticum iuris responsum pro iustitia Regum Catholicorum in occupatione Indiarum, publicat posteriorment, i un altre, Del derecho que tiene el rey de España sobre el ducado de Milán.
Es conserva la seva correspondència amb l’inquisidor Nicolau Montanyans.
Maldonado i Almenar, Joaquim
(València, 7 setembre 1907 – 31 gener 2009)
Advocat i promotor cívic i cultural. Estudià dret a la Universitat de València i comerç a l’escola d’aquesta especialitat. Exercí l’advocacia de 1929 a 1935, i aquest any fou nomenat corredor de comerç.
Els anys 1930 fou membre de la Dreta Regional Valenciana, però la confrontació creixent entre dretes i esquerres durant la Segona República, l’empresonament a què fou sotmès durant tres mesos a l’inici de la Guerra Civil juntament amb el seu germà i el seu pare, i l’hostilitat dels milicians, que l’obligaren a ocultar-se, el portaren a fer costat al bàndol franquista, a l’exèrcit del qual s’incorporà el 1937, i en el qual arribà a ocupar el grau de tinent provisional auxiliar de l’estat major.
El 1939, disconforme amb els dictats de la Falange, abandonà l’exèrcit. Posteriorment, reprengué l’advocacia i se situà com un dels personatges més influents de la ciutat de València, i s’acostà a l’oposició democràtica de centre, enfrontant-se també al règim, com quan l’any 1958 promogué i participà en una protesta des del diari “Las Provincias” i l’alcaldia de València contra la inhibició del govern espanyol davant les destrosses causades per les inundacions a la ciutat aquest any.
President de l’Ateneu Mercantil de València (1955), dóna impuls a aquesta institució, a la qual dotà d’una directiva plural i hi difongué el moviment europeista. Fou també president de la Societat Econòmica d’Amics del País, i a través d’aquesta fou bàsica la seva contribució a projectes com el Pla Sud de la ciutat o la fundació del borsí i, més tard de la Borsa de València (1981).
Fou també president del Consell per al Foment de la Llengua i Cultura Valenciana, destacat dirigent d’Unió Democràtica del País Valencià i president de la Fundació Ausiàs Marc i de la junta de fundadors del “Diario de Valencia” (1980).
Retirat de la vida pública a llarg dels anys 1980, el 2000 fou guardonat amb la Medalla d’Or de la Ciutat de València.
