Arxiu de la categoria: Biografies

Magraner, Miquel

(l’Alcúdia de Carlet, Ribera Alta, segle XVIII – València, 1823)

Escriptor i frare franciscà. Escriví en castellà poesies i obres teatrals, de poc valor.

Fou cronista de la província de València.

Magnan, Valentí

(Perpinyà, 16 març 1835 – París, França, 27 setembre 1916)

Metge psiquiatre. Ensenyà a l’asil clínic de Sainte-Anne, a París, i s’especialitzà en malalties mentals.

Publicà Étude expérimentale et clinique sur l’alcoolisme (1871), Étude clinique sur la paralysie générale (1873), Des diverses formes de délire alcoolique et de leur traitement (1873), Recherches sur les centres nerveux (1876), Leçons cliniques sur l’épilepsie (1882) i Leçons cliniques sur les maladies mentales (1887).

Era membre de l’Académie de Médecine (1915).

Magentí i Chelvi, Leopold

(Alberic, Ribera Alta, 25 agost 1894 – València, 22 juliol 1969)

Compositor. Estudià amb Joaquim Turina, fins que un accident truncà la seva carrera de concertista. Fou catedràtic de piano al Conservatori de València.

És autor d’obres orquestrals (Estampas mediterráneas) i de sarsueles (La cotorra del mercat i El ruiseñor de la huerta, 1930).

Magdalena de França

(França, 1443 – 1486)

Vescomtessa de Castellbó i princesa de Viana. Filla del rei Carles VII de França.

Fou casada el 1461 amb el vescomte Gastó III de Castellbò, fill hereu del comte Gastó IV de Foix i d’Elionor d’Aragó, princesa de Viana.

Fou regent de Navarra (1479) i de Foix (1472) pel seu fill, el rei i comte Francesc I.

Maestre i Pérez, Tomàs

(Monòver, Vinalopó Mitjà, 18 maig 1857 – Madrid, 5 novembre 1936)

Metge. S’establí a Múrcia, on es distingí en la lluita contra el còlera, en l’epidèmia del 1885. El 1894 guanyà una plaça de metge forense a Madrid.

Fou catedràtic de medicina legal a la Universitat Central, director de l’Institut de Medicina Legal, Toxicologia i Psiquiatria d’aquest centre i membre de la Real Academia de Medicina.

Publicà estudis sobre dactilografia, l’al·legat Un error judicial… (1905) i una Introducción al estudio de la psicología positiva (1905), i estrenà l’obra teatral Los degenerados (1896).

Maestre i Pérez, Josep

(Monòver, Vinalopó Mitjà, 31 agost 1866 – Madrid, 26 març 1933)

Polític. Estudià medicina, i treballà en negocis de mineria a Cartagena.

Afiliat al partit conservador, fou ministre de foment (1921-22), diputat a les corts i governador del Banco de España.

Maestre i Laborde-Boix, Josep

(València, 1876 – febrer 1936)

Polític. Germà de Francesc. Afiliat al partit conservador, fou elegit regidor i després alcalde de València (1909).

Tornà a exercir aquest càrrec des de la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera fins a l’adveniment de la II República. Aleshores es retirà de la política.

Maella i Pérez, Marià Salvador

(València, 21 agost 1739 – Madrid, 10 maig 1819)

Pintor. Fou pintor de cambra de Carles III de Borbó (1774), però Ferran VII de Borbó el destituí (1815) pel fet d’haver col·laborat amb Josep I.

Excel·leixen els seus frescs del Palau Reial de Madrid, els del Pardo, els de la Casa del Labrador d’Aranjuez i les voltes de la Col·legiata de la Granja. Els seus retrats més importants són Carles III i La infanta Carlota Joaquima.

Pintor acadèmic, de dibuix correcte i color fred i suau, Maella representa la crisi estètica de la pintura espanyola de final del segle XVIII, que incorpora elements del rococó i el neoclassicisme amb poca convicció plàstica.

Maea, Josep

(València, agost 1759 – Madrid, 11 febrer 1826)

Pintor. Deixeble de l’escola de Sant Carles de Camaron. Treballà a Madrid amb Josep Piquer. Fou director de l’Academia de San Fernando (1819).

Sobresortí com a retratista (El pare Tosca, Joan de Ribera, Ferran VII, etc).

Madramany i Calatayud, Marià

(l’Alcúdia, Ribera Alta, 29 març 1746 – Palma de Mallorca, 13 gener 1822)

Erudit i advocat. Des del 1807 fou beneficiat de la parròquia de Sant Bartomeu de València. Secretari de la Inquisició a València des del 1807, i fiscal general del mateix tribunal a Mallorca des del 1819.

És autor d’un Tratado de la nobleza de la Corona de Aragón (1788).