(Alacant, segle XIX – 1890)
Escriptor. És autor d’un llibre poètic titulat El romancero de la Santa Faz (1879), l’apèndix del qual conté anotacions històriques d’interès.
Mingot i Valls, Marià
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Mingot, Teodosi
(País Valencià, 1551 – 1590)
Pintor. Fou deixeble de Francesc Ribalta. Completà la seva formació a Itàlia, amb Carducci. De tornada al país col·laborà amb Jeroni Cabrera. Treballà per a la cort espanyola.
Mimbela i Morlans, Manuel de
(Fraga, Baix Cinca, 13 juny 1661 – Guadalajara, Mèxic, 14 maig 1721)
Prelat i frare franciscà. Treballà a les missions de Mèxic, on fou definidor de la província de Zacatecas. Més tard, a Madrid, fou procurador general de les províncies de Nova Espanya.
Tornat a Amèrica, fou nomenat primer bisbe de Panamà. Més tard ho seria successivament d’Oaxaca i de Guadalajara.
Millàs i Casanoves, Manuel
(València, 6 gener 1845 – 6 gener 1914)
Autor teatral. Estudià lleis a València. Fou un dels fundadors de la societat La Antorcha (1869) que, més tard, esdevingué l’Ateneu Científic i Literari.
Fundà el “Diario Mercantil” de València (1870), on hi col·laborà especialment amb poesies, que escrivia en castellà i apareixen sota l’epígraf de Notas de mi vida.
També escriví sarsueles i obres teatrals, com Ni rei, ni cavall, ni sota, Els microbis, Bous de cartó i Por ir al baile, totes de 1884.
Millás, Juan José
(València, 31 gener 1946 – )
Escriptor. Des de la seva primera novel·la Cerbero son las sombras (1975), mostrà un gran interès per revelar l’imprevisible dins la vida quotidiana i, alhora, la dimensió familiar de l’insòlit.
Les seves obres principals són El desorden de tu nombre (1988), La soledad era esto (1989, premi Nadal), Volver a casa (1990), Primavera de luto y otros cuentos (1992), Tonto, muerto, bastardo e invisible (1995) i El orden alfabético (1998).
Millà i Santos, Rafael
(Alcoi, Alcoià, 22 setembre 1891 – Ivànovo, Rússia, 28 agost 1952)
Tipògraf i polític. Organitzador de la Societat Tipogràfica (Sindicat d’Arts Gràfiques d’Alacant), el 1914 ingressà a les Joventuts Socialistes. El 1920 s’afilià al Partit Comunista i el 1921 visità l’URSS com a delegat de la Secció Espanyola de la Internacional Comunista.
Dirigí “Mundo Obrero”, i fou, breument, secretari general del PCE. Presidí la UGT d’Alacant, i el 1936 fou elegit per presidir el Consell Municipal d’aquesta ciutat.
Milian i Boix, Manuel
(Morella, Ports, 1 juny 1908 – 4 abril 1989)
Eclesiàstic, arxiver i historiador. Ha estat director del Centre d’Estudis del Maestrat i del seminari de Vinaròs. Membre de l’Institut Espanyol d’Història Eclesiàstica de Roma, fou arxiver i cronista de Vinaròs i director del Museu de Morella.
Entre els seus molts treballs i escrits cal esmentar El fondo “Instrumenta Miscellania” del Archivo Vaticano. Documentos referentes a España (803-1782) (1969) i Guigon Flandin, curial de Benedicto XIII (1976).
Milego i Inglada, Sadurní
(Alacant, 27 juliol 1850 – Godella, Horta, 9 maig 1929)
Pedagog. Estudià a Madrid dret i filosofia i lletres. El 1870 fou nomenat catedràtic de literatura de l’institut de Las Palmas i, posteriorment, de Toledo i de València. Col·laborà amb Giner de los Ríos, Salmerón i Azcárate a la creació de la Institución Libre de Enseñanza.
Col·laborador de l’almanac de “Lo Rat Penat” del 1880, dirigí les revistes “El Nuevo Ateneo” (Toledo, 1879-90) i “La Enseñanza Nacional” (València, 1904-08).
Entre les seves obres destaquen: Estudios, ensayos y disertaciones filósofico-literarias, Manual de Lengua Española, etc.
Fou el pare de Julio Milego Díaz (Toledo, Castella, 1884 – Madrid, 1981) Escriptor. Publicà, entre altres obres, Emilio Castelar. Su vida y su obra (1906), El problema catalán. (¿Separatismo o regionalismo?) (1916) i El general Barrera (De Cataluña al 10 de agosto) (1936), aquestes dues últimes al servei d’una ideologia hostil a les reivindicacions catalanistes.
Milego, Antoni
(País Valencià, segle XIX)
Escriptor. Era llicenciat en filosofia i lletres. Conreà la poesia en català durant els primers anys de Lo Rat Penat.
Dirigí el diari de València “El Mensajero”, i col·laborà a d’altres publicacions periòdiques.
Fou catedràtic a Cadis (Andalusia).
Milà d’Aragó i de Coloma, Cristòfor
(País Valencià, segle XVI – 1632)
Quart comte d’Albaida. El 1605 fou creat primer marquès d’Albaida. Fou comanador de Silla a l’orde de Montesa.
Tingué, entre d’altres fills, Jerònima del Milà i Corberan de Let, i:
Joan Paulí Milà d’Aragó i de Borja (País Valencià, segle XVII – 1673) Segon marquès d’Albaida. Es casà (1638) amb la pubilla Marianna Peris Sabata de Calataiud i Mateu, i foren pares de:
Eiximén-Peris Milà d’Aragó i Sabata de Calataiud (País Valencià, segle XVII – 1690) Tercer marquès d’Albaida. Es casà amb Miquela Mercader i de Palafox, comtessa de Bunyol. Fou succeït en el marquesat pel seu fill:
Eiximèn-Peris Milà d’Aragó i Mercader (País Valencià, segle XVII – 1732) Quart marquès d’Albaida. Per successió materna també fou el setè comte de Bunyol. Fou el pare de:
Francesc de Paula Milà d’Aragó i Bellvís de Montcada (País Valenciá, segle XVIII – 1787) Cinquè marquès d’Albaida (gran d’Espanya des del 1771) i vuitè comte de Bunyol. Morí sense successió.
