Arxiu de la categoria: Biografies

Milà d’Aragó i del Milà, Joan Alfons

1 Resposta

(País Valencià, segle XVI)

Tercer comte d’Albaida i baró d’Otos. Fill de Cristòfor Milà d’Aragó.

Es casà primer amb Blanca de Coloma i de Cardona, filla dels comtes d’Elda, i després amb Joana d’Osorno (Osorio?) d’Ocampo, vídua de Miquel Sanxis de Calataiud i de Centelles, comte de Gagliano i baró de Pedralba.

Del segon enllaç fou fill seu:

Francesc Milà d’Aragó i Osorno (País Valencià, segle XVII)  Cavaller de Sant Jaume i governador de Xàtiva. Tingué per nét:

Joan Milà d’Aragó i Macip (País Valencià, segle XVII – segle XVIII)  Creat primer marquès de Sant Josep (1721). Fou l’avi de:

Josep Maria Milà d’Aragó (País Valencià, segle XVIII – 1802)  Tercer marquès de Sant Josep i baró d’Otos. Ermità, morí sense fills, després d’haver aconseguit, per sentència del 1790, el marquesat d’Albaida, del qual fou sisè titular. Els seus títols i les baronies d’Atzeneta i Carrícola passaren als De Pedro, descendents de la seva bes-tia

Tubúrcia Milà d’Aragó i Álvarez de Toledo (País Valencià, segle XVIII)  Muller de Josep Núñez. Els seus descendents heretaren els títols del bes-nét anterior.

Milà i Eixarc, Lluís del

2 Respostes

(València, vers 1500 – després 1561)

Músic, poeta i prosista. Va formar part de la cort del virrei de València i de la de Germana de Foix, vídua de Ferran II el Catòlic.

Escriví: Libro de motes y juegos de mandar (1535) i Libro de música de vihuela de mano intitulado El maestro (1536).

Milà i de Centelles -germans-

2 Respostes

Eren fills de Joan del Milà i de Geraldona de Centelles.

Joan del Milà i de Centelles  (País Valencià, segle XV – 1460)  Senyor de la baronia de Massalavés. El 1447 es casà amb Caterina de Borja i Martí, germana del papa Calixt III, i foren pares de Lluís Joan i de Pere del Milà i de Borja.

Lluís del Milà i de Centelles  (País Valencià, segle XIV)  Fundà la línia secundària de Nàpols. Fou pare de:

  • Ausiàs del Milà (País Valencià, segle XIV)  Cambrer d’Alfons IV el Magnànim. Es casà a Nàpols amb Luisa d’Alagno, germana de Lucrèzia, l’amant del rei Alfons IV. Foren pares de:

Jaume del Milà i d’Alagno (Nàpols, Itàlia, segle XIV – segle XV)  Senyor de La Scala (Calàbria). La seva descendència obtingué els feus de San Giorgio, Palestina i Palo. El seu rebesnét fou:

Jaume del Milà i Pignatelli (Itàlia, segle XVI)  Fou creat marquès de San Giorgio i fou antecessor dels prínceps d’Ardore i ducs de San Paolo.

Milà i de Borja, Pere del

4 Respostes

(País Valencià, segle XV – Itàlia, segle XV)

Conseller d’Alfons IV el Magnànim i alcaid dels castells de Tropea i Monteleone, a Calàbria. Fill de Joan del Milà i de Centelles i de Caterina de Borja i Martí, i germà de Lluís Joan.

Es casa amb Cubella del Duce i foren pares de:

Milà i de Borja, Jaume del

6 Respostes

(País Valencià, segle XV)

Baró de Carrícola, Albaida, Atzeneta i Otos. Fill del cardenal Lluís Joan del Milà i de Borja i de la seva amant Angelina Ram.

Fou declarat ric-home i creat comte d’Albaida (baronia que havia adquirit el seu pare el 1471) el 1477, en casar-se amb Elionor d’Aragó, filla il·legítima d’Alfons VI de Ribagorça, primer duc de Vilafermosa i comte de Ribagorça. Llurs descendents es cognominaren Milà d’Aragó.

Llur fill i hereu fou Cristòfor Milà d’Aragó (País Valencià, segle XVI – 1576)  Servidor de Carles I a Alemanya. Fou pare de Joan Alfons Milà d’Aragó i del Milà.

Milà i Corberan de Let, Jerònima del

1 Resposta

(País Valencià, segle XVII)

Senyora de Corberan i d’Otonel. Era filla de Cristòfor Milà d’Aragó i de Coloma, i germana de Joan Paulí Milà d’Aragó i de Borja.

Es casà amb Diego de Orense Manrique y Bernuy, senyor d’Amaya. Els seus descendents obtingueren per sentència (1829; confirmada el 1842) el marquesat d’Albaida.

Milà, el -llinatge-

2 Respostes

(País Valencià, segle XIII – )

(després Milà d’Aragó) Llinatge noble.

Té per genearca conegut Ramon del Milà (País València, segle XIII)  Fou senyor de la baronia de Massalavés des del 1247. Pare de:

Damiata del Milà (País Valencià, segle XIII)  Es casà amb el seu oncle el noble Hug del Milà (País Valencià, segle XIII), i foren pares de:

Andreu del Milà i del Milà (País Valencià, segle XIII – segle XIV)  Senyor de la baronia de Massalavés. En la guerra de la Unió lluità a favor de Pere III el Cerimoniós. Fou pare de:

Joan del Milà (País Valencià, segle XIV)  Marit de Geraldona de Centelles que foren els pares de Joan i de Lluís del Milà i de Centelles.

Miguel i Carceller, Vicent

3 Respostes

(València, 28 març 1890 – Paterna, Horta, 28 juny 1940)

Escriptor i editor. Col·laborà de ben jove en les revistes satíriques de València, i el 1912 es féu càrrec del setmanari “La Traca”, de caràcter marcadament anticlerical i eròtic, al qual aconseguí de donar una gran popularitat.

Aquest èxit fou la base d’un considerable negoci de publicacions periòdiques, moltes d’elles en llenguatge dialectal i amb ortografia castellana (“El Cuento del Dumenche”, 1914-21; “La Sombra”, 1924-26; “La Chala”, 1926- 38; “El Fallero”, 1921-36; “Nostre Teatro”, 1921-22 i 1930-32, etc.), i algunes altres en castellà, com la taurina “El Clarín” i les eròtiques “Bésame” i “El Piropo”, i sobretot, novament, “La Traca” (a partir del 1930), d’enorme difusió a tota la península Ibèrica. També en castellà, edità nombrosos opuscles de propaganda antireligiosa i polèmica.

Ni en l’aspecte literari ni en el gràfic, les seves edicions no es distingiren per llur qualitat, però tenien, en canvi, una enèrgica vivesa d’enginy, una mica groller i primari, que els proporcionava una clientela de masses.

Durant la guerra civil de 1936-39 les seves revistes continuaren en la mateixa línia popularista i republicana; en acabar el conflicte armat fou detingut, torturat, condemnat a mort i afusellat.

Miguel, Serafí Tomàs

Deixa un comentari

(Xixona, Alacantí, segle XVII – València, 1722)

Frare dominicà i escriptor. Ocupà diversos càrrecs dintre l’orde i fou examinador sinodal de l’arquebisbat de València i confessor de l’arquebisbe Joan Tomàs de Rocabertí.

Va escriure nombroses obres en llatí i castellà: Historia de la vida de Santo Domingo de Guzmán (1705), Historia de la vida de San Vicente Ferrer (1713), Constituciones de la Sagrada Orden de Predicadores, etc.

Miguel, Pere

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI – València, segle XVI)

Pintor. Era jueu. Participà a la revolta de les Germanies.

La Inquisició el processà i hagué de convertir-se al catolicisme per salvar la vida.