Nom de religió de Miquel Ribot i Serra (eclesiàstic, científic, filòsof i arquitecte mallorquí, 1741-1803).
Miquel de Petra *
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Miquel i Alcaraz, Àngel
(Xixona, Alacantí, 14 octubre 1919 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1995)
Escriptor. Anà a viure a Mèxic.
És autor dels llibres de poemes Poesías (1946), Alma en flor (1948), Gozo y cantar (1953), 33 poemas (1954) i Poema para cuatro voces, i dels poemes dramàtics Ángel Francisco (1960) i Cabora (1962).
Miquel -varis bio-
Guillem Miquel (Illes Balears, segle XIV) Jurista. El 1343 era un dels representants de Palma de Mallorca que en gestionà el lliurament pacífic a Pere III el Cerimoniós.
Joan Miquel (País Valencià, segle XVI) Escriptor. Fou poeta d’inspiració religiosa. El 1532 participà en un certamen poètic celebrat en honor de la Immaculada Concepció.
Pere Miquel (País Valencià, segle XVI) Pintor. Era jueu. Intervingué activament a l’agitació revolucionària de les Germanies, amb predicacions públiques que auguraven la propera arribada del Messias. La inquisició el sotmeté a procés, però l’alliberà al cap d’un any, després que abjurà de les seves opinions.
Miquel, Dimes de
(Elna, Rosselló, segle XVI)
Lul·lista. Doctor en Sagrada Escriptura. En temps del concili de Trento es convertí al lul·lisme per influència de Joan Lluís Vileta. Regí la càtedra de teologia lul·liana a València fins que fou prohibida pels jurats el 1586.
Informà Felip II sobre els manuscrits lul·lians existents, de cara a la nova biblioteca d’El Escorial. Per les seves intervencions a favor de la causa de Ramon Llull fou empresonat a Roma.
Dirigí al mateix inquisidor general d’Espanya una Apologia lullianae doctrinae (publicada el 1913). A instància seva, Juan de Herrera escriví el seu Tratado del cuerpo cúbico.
Minyó de Montellà *
Veure> Montellà, Minyó de (bandoler català del segle XVI).
Minyana i Estela, Josep Manuel
(València, 15 octubre 1671 – 27 juliol 1730)
Historiador i eclesiàstic. Era frare trinitari calçat. Estudià pintura a Nàpols i fou professor de llatí i retòrica, però la seva dedicació principal fou la d’historiador.
Continuà la Historia de España del pare Mariana, però en llatí. És autor també de De bello rustico valentino (1752), història de València durant la guerra de Successió, de tendència clarament filipista.
Minici Natal, Luci *
Veure> Lucius Minicius Natalis (prohom romà de Barcelona, segle II).
Mínguez, Josep
(Escalante, Castella, 1683 – València, 1757)
Arquitecte. Establert d’infant a València, es formà amb el seu oncle Joan Baptista Pérez.
Obres seves són les torres de les esglésies de Sant Llorenç, de Russafa, de Campanar i l’edifici de Sant Pius V, a València, l’església de Xelva i la reforma de la de Sant Nicolau de Requena.
El seu fill i deixeble fou:
Joan Baptista Mínguez (València, 1715 – 1787) Arquitecte. Es traslladà a Madrid, on col·laborà amb Saccheti en el projecte del Palau Reial. De retorn a València, intervingué en la creació de la Acadèmia de Sant Carles, de la qual esdevingué tinent director d’arquitectura (1768) i director honorari (1775). Participà en el projecte de la Duana de València.
Mínguez, Joan
(Xàtiva, Costera, segle XVI)
Eclesiàstic. Residí a València, on fou beneficiat de la seu i catedràtic de grec a la Universitat.
És autor de l’obra Compages artificiosa totius humanae Theologiae S. Thomae de Aquino (1591).
Minguet i Albors, Lluís Maria
(València, 1850 – 1922)
Historiador i erudit. Fou fiscal municipal uns quants anys, però és conegut sobretot per la seva dedicació als estudis històrics de temàtica valenciana i per la seva presència activa en la vida cultural. Pertanyé al Liceu de València, a la Joventut Catòlica, a Lo Rat Penat i dirigí el Centre de Cultura Valenciana.
Les seves principals obres són: Las órdenes religioso-militares: caballería del Temple, El palacio del Real, La Alameda de Valencia, Convento de Santa Mónica, Sucesos memorables y edificios históricos de Valencia, Gobernadores de Valencia, San Vicente de la Roqueta i El general Elío y su tiempo.
