Arxiu d'etiquetes: 1250

Castre, baronia de

11 Respostes

(Franja de Ponent, segle XIII – )

Jurisdicció creada el 1250, per Jaume I de Catalunya per al seu fill il·legítim Ferran Sanxis de Castre.

Ocupava un territori al sud del comtat de Ribagorça, limitat pels rius Cinca i Éssera fins a llur confluència; comprenia els termes de Bolturina, Artasona, Castre i Olvena. Les senyories d’Estada i Estadella foren pràcticament agregades a la baronia, que les limitava al sud ja des de l’època de Ferran Sanxis.

Passà successivament, per herència, als Pinós, que adoptaren el cognom Castre-Pinós, als Cervelló, barons de la Llacuna (primera meitat del segle XVII), als Alagó, senyors d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli.

Esclarmunda de Foix

7 Respostes

(Foix, França, vers 1250 – Perpinyà, 1315)

Reina de Mallorca. Filla de Roger IV de Foix i muller del rei Jaume II de Mallorca i Rosselló, amb qui es casà el 12 d’octubre de 1272 a Barcelona.

L’any 1285, fou detinguda, juntament amb els seus fills, com a conseqüència de la incursió de Pere II el Gran, però alliberada per la mediació del vescomte Ramon Folc VI de Cardona i del comte Arnau Roger I de Pallars.

L’any 1315 va rebré a Perpinyà, de mans de Ramon Muntaner, el seu nét Jaume, el futur rei Jaume III de Mallorca.

Cervera, Berenguer (I) de

1 Resposta

(Catalunya, segle XI)

Senyor de Granyanella i de Vilagrasseta. Fill d’un Dalmau que sembla el senyor de Castellfollit de Riubregós, casat amb Elisava, o un seu nét homònim.

Fou l’iniciador de la línia de Granyanella, la qual sembla que s’extingí amb els seus besnéts Berenguer (III) de Cervera (Catalunya, segle XII – després 1230) i Arnau (II) de Cervera (Catalunya, segle XIII – després 1250).

Anglesola, Pere d’ -varis-

4 Respostes

Pere I d’Anglesola  (Catalunya, segle XII – 1210)  Senyor de Miralcamp i de Mollerussa. Fill de Bernat I d’Anglesola. Fundà la branca dels senyors de Miralcamp i de Mollerussa. Apareix entre els nobles convocats a les corts de 1198. Fou el pare de Pere II i de Berenguer I d’Anglesola.

Pere II d’Anglesola  (Catalunya, segle XII – 1250)  Fill de Pere I d’Anglesola. Participà en la conquesta de València al davant d’una host i obtingué en el repartiment del regne molts béns a Albaida, per a ell i per als seus homes; fou enterrat a Poblet.

Pere d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Participà a la conquesta del regne de València. Jaume I el Conqueridor li féu algunes donacions a Albaida, Rugat i Carbonera, com a premi dels seus serveis.

Almenara -varis bio-

Deixa un comentari

Berenguer d’Almenara  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. En 1314 fou un dels assistents al casament de l’infant Alfons amb Teresa d’Entença, i un dels signants de l’acta de concessió del comtat d’Urgell.

Guillem d’Almenara  (Catalunya, segle XIII – Benifassà, Baix Maestrat, 1250)  Tercer abat de Benifassà (1248-50). Procedia de la comunitat de Poblet. Traslladà el monestir de Benifassà al seu emplaçament definitiu.

Guillem d’Almenara  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. En 1283 era un dels cent que havien de combatre a Bordeus al costat de Pere II el Gran, al desafiament amb Carles d’Anjou, encontre que fou frustrat per l’actitud del darrer.

Fabra, Miquel de

3 Respostes

(Catalunya, segle XIII – València, 1250)

Religiós dominicà. Amb un altre dominicà, fra Berenguer de Castellbisbal, acompanyà Jaume I de Catalunya a la conquesta de Mallorca i de València.

Les seves paraules enardiren extraordinàriament les tropes, fins al punt d’exercir una considerable influència moral sobre l’esperit combatiu de les forces.

Fundà els convents de l’orde dels Predicadors de Palma i de València. El 1248 intervingué, amb Ramon de Penyafort i l’arquebisbe Pere d’Albalat, en el nomenament d’un bisbe per a Lleida.

És venerat com a beat.

Cruïlles i de Peratallada, Berenguer de

2 Respostes

(Catalunya, 1250 – vers 1330)

Fundador de la branca de Calonge i Bestracà. Fill segon de Gilabert (IV) de Cruïlles i de Bestracà. El seu pare li traspassà Calonge el 1284. Es casà amb la pubilla Sibil·la de Bestracà.

Acompanyà Pere II el Gran a Sicília (1282), i el 1284 li fou confiada la custòdia del príncep Carles II d’Anjou, el Coix, i el conduí a Catalunya.

El 1306 prengué part en l’expedició de Sardenya, on adquirí diversos feus.

El 1315 succeí el seu germà Bernat en la procuració general de València.

El seu fill i successor fou Berenguer de Cruïlles i de Bestracà  (Catalunya, segle XIV – 1350), el qual fou el pare de Berenguer de Cruïlles i de Mosset.