(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1815 – 1885)
Músic. Fou organista de la seu de Barcelona.
És autor d’una Missa de rèquiem (1854), entre d’altres obres.
Gil, Ramon
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Vilafranca del Penedès (morts a)
Gener i Bertran, Feliu
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, segle XVIII – segle XIX)
Metge. Dirigí l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i fou catedràtic a Madrid.
Gener, Pere -varis-
Pere Gener (Barcelona, segle XV – segle XVI) Marí. El 1511 fou nomenat capità de les tres galeres armades per la ciutat per combatre els corsaris africans.
Pere Gener (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1713 – 1784) Jurisconsult. Fou catedràtic a la Universitat de Cervera.
Freixas i Miret, Ramon
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1835 – 1903)
Advocat i erudit. Fou alcalde de Vilafranca (1876-79) i autor d’estudis locals.
Assolí especial fama com a coneixedor del dret català.
Copons i de Copons -germans-
Agustí de Copons i de Copons (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1675 – 1737) Segon marquès de Moja. Fill i successor de Ramon de Copons i de Grimau. Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada (1700). Gentilhome de cambra del rei, el 1702 lluità sota la bandera de Felip V de Borbó a Itàlia, on participà en la batalla de Luzzara. El 1718 fou elegit regidor del primer ajuntament borbònic de Barcelona. Es casà amb Gaietana d’Oms-Cabrera-Desbosc i de Sarriera i foren els pares de Josep de Copons i d’Oms.
Pere de Copons i de Copons (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1675 – Tarragona, 1753) Prelat. Bisbe de Girona (1726-28) i arquebisbe de Tarragona (1728-53). Fou ardiaca i canonge de Barcelona i inquisidor de Catalunya. Va iniciar i fomentar la devoció al Sagrat Cor de Jesús. Destinà una part de les rendes als pobres, i convocà quatre concilis provincials.
Bové i Trius, Francesc de Paula
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1876 – 1950)
Mestre de capella i compositor.
Autor de diverses obres corals i de música religiosa, escriví El Penedès, Folklore dels balls, danses i comparses populars (1926).
Plantada i Vicente, Mercè
(Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 4 febrer 1892 – Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 2 maig 1976)
Soprano. Gairebé especialitzada en el lied, debutà en aquest gènere el 1913, a Barcelona.
Fins al moment de les seves actuacions amb l’Orquestra Pau Casals, participà en tots els actes musicals més importants celebrats a Catalunya, tant al si de l’Associació Wagneriana com al Gran Teatre de Liceu.
Col·laborà amb directors com Lamote de Grignon, Manuel de Falla i l’esmentat Pau Casals. També cantà per a l’Associació Obrera de Concerts.
Actuà en molts indrets de l’estranger, especialment a París, i fou professora del Conservatori del Liceu de Barcelona.
Maideu i Auguet, Josep
(Ripoll, Ripollès, 3 maig 1893 – Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 8 gener 1971)
Organista i compositor. Deixeble de Lluís Romeu i Josep Colomer. Fou nomenat el 1912 organista de Santa Maria de Vilafranca del Penedès.
Compongué nombroses obres religioses i col·leccionà dos reculls de cançons populars catalanes. Intervingué en l’elaboració del Cancionero popular español.
Guasc, Pere Joan
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1553 – 1613)
Filòsof escolàstic. Religiós dominicà, fou mestre de teologia del convent de Girona (1601), a Valladolid (1605) i a la universitat de Tarragona (1607).
Escriví Commentaria in Aristotelis Dialecticam et in Universam Aristotelis i Quaestiones philosophicae aristotelico-thomisticae.
Frexas, Josep
(Barcelona, segle XIX – Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, octubre 1879)
Compositor i escriptor. Autor de l’òpera La figlia del deserto, estrenada al Liceu de Barcelona el 1854, obra que fou rebutjada tumultuosament pel fet d’haver-se sabut que l’autor, de pocs coneixements musicals, n’havia encarregat l’harmonització a altres músics.
Publicà en defensa seva una Historia… de la ópera titulada “La figlia del deserto” (1854). Deixà també una Missa de glòria i un Stabat Mater. Escriví també El socialismo y la teocracia (1853), on atacava Donoso Cortés.
Dades dels Països Catalans 