(Berga, Berguedà, 1815 – Barcelona, 1885)
Escriptor i polític. Publicà en castellà un drama i un recull poètic.
Fou alcalde de Berga, secretari de la universitat barcelonina i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1856) i de la Societat Arqueològica Tarraconense (1878).
(Berga ?, Berguedà, segle XII – Barcelona ?, 1188)
Prelat. Fou bisbe de Barcelona des del 1173, succeint el famós Guillem de Torroja.
El 1174 assistí, a Saragossa, al casament d’Alfons I el Cast amb la princesa Sança de Castella.
Fou succeït pel bisbe Ramon.
(Berga, Berguedà, 18 octubre 1910 – 21 gener 1976)
Eclesiàstic i escriptor.
Publicà diversos articles sobre la qüestió nacional catalana, que foren recollits en Escrits de temps incerts (1955) i Nacionalisme català (idees i pensaments de mossèn Armengou), escrit inicialment el 1955 amb el nom de Justificació de Catalunya, però revisada i ampliada abans de ser publicada pòstumament, el 1977.
(Barcelona, 20 març 1678 – 22 gener 1755)
El seu pare fou Salvador Viladomat i Ràfols (Berga, Berguedà, 1648 – Barcelona, 1687) Pintor. Residí a Barcelona almenys des del 1671. El 1678 establí el seu taller de Sallent.
Antoni fou pintor. És el més important de l’escola catalana del segle XVIII, hereu de la tradició realista i severa del segle XVII. Es va dedicar, gairebé totalment, als temes religiosos d’esperit narratiu; entre les sèries d’aquest tema excel·leixen les escenes de la Vida de sant Francesc (1722-24) i les que decoren la capella dels Dolors de l’església de Santa Maria de Mataró, pintades vers el 1727.
Fou el pare del també pintor Josep Viladomat i Esmandia.
Germà d’Antoni fou Agustí Viladomat i Manalt (Barcelona, 1683 – 1744) Pintor i daurador. Té obres documentades com a daurador. Tenia el taller al costat del del seu germà, amb el qual col·laboraria, al carrer del Bou de la Plaça Nova.
(Berga, Berguedà, 8 juliol 1876 – Solsona, Solsonès, 23 agost 1952)
Missioner claretià. Professà el 1892 i el 1900 s’ordenà de sacerdot. Es doctorà en ambdós drets a Roma.
El 1905 anà a Madrid, on organitzà congressos, fundà revistes, promogué missions i assolí fama de polígraf.
Conseller (1922) i sotsdirector de l’Institut Claretià, promogué la creació del Temple i del Col·legi Internacional de Roma; el 1934 fou procurador de l’Institut a Roma i consultor de diversos dicasteris de la cúria romana.
Publicà El Código Canónico… aplicado a España (1918) i obres de tema religiós.
(Berga ?, Berguedà, segle XVIII – Catalunya, segle XIX)
Guerriller. El 1822 s’alçà al capdavant d’una important partida reialista.
Derrotat per Rotten, passà als afores de la Seu d’Urgell, on hostilitzà els liberals que assetjaven la ciutat, en un intent d’introduir-hi proveïments i armes.
(Berga, Berguedà, 3 octubre 1918 – Mas Letallet, Occitània, 21 maig 1981)
“Panxo” Guerriller anarquista. Membre de la CNT (1933), participà en la guerra civil i fou empresonat (1939-42); s’exilià a França.
Del 1944 al 1951 fou un dels caps del maquis, de signe llibertari, que actuà especialment a la zona del Berguedà i del Solsonès.
(Berga, Berguedà, 8 març 1920 – 20 gener 2005)
Poeta i pintor. Conegut pel pseudònim de Bernat Meix.
Com a pintor ha conreat el paisatge dins la línia cubista, amb moltes afinitats amb les obres dels cubistes-expressionistes R. de la Fresnaye i A. Lothe.
Com a escriptor ha conreat l’assaig –La prensa periódica bergadana– i la poesia –Els jornals al cos (1975), El peu al coll (1976), El nus a la cua (1978).
(Copons ?, Anoia, vers 1800 – Berga ?, Berguedà, 1839)
“el Llarg de Copons“ Guerriller. Capitost carlí. Participà en l’alçament dels Malcontents (1826-27).
Empresonat, fou enviat pel comte d’Espanya a un presidi de Ceuta. Amnistiat (1832), tornà a Catalunya i participà en la primera guerra carlina.
El 1837 obtingué un triomf important contra els voluntaris liberals de Reus.
(Berga, Berguedà, 1769 – Catalunya, segle XIX)
Inventor (dit el Maixerí). Al final del segle XVIII, inventà la màquina de filar cotó anomenada berguedana, que, amb les seves 130 pues, avantatjava la de Hargreaves, que només en tenia 40, fet que donà un gran impuls a la indústria cotonera catalana i fou utilitzada a Catalunya fins al 1870.
Dades dels Països Catalans 