Llogaret, a l’oest de la vila.
Llogaret.
Forma catalanitzada del nom grec d’Empúries, Emporeîon.
Els foceus hi van fundar una factoria primer (vers 580 aC) i després s’hi van establir definitivament.
(l’Escala, Alt Empordà, 27 octubre 1885 – Cassà de la Selva, Gironès, 15 juliol 1969)
Compositor, també conegut pel pseudònim Joan Calders.
Com a intèrpret a destacat a la cobla La Selvatana, de Cassà de la Selva.
En la seva producció de sardanes figuren entre les més notables les titulades Esperança, Cant a la Selva, La flor de la muntanya i Una joguina.
(l’Escala, Alt Empordà, 13 gener 1883 – Barcelona, 13 octubre 1947)
Músic. Destacà com a intèrpret de tenora. Fou deixeble del Xaxu.
Tocà a les cobles de Santa Coloma de Farners i Principal de la Bisbal, així com a la Banda Municipal de Badalona.
Fundà després la cobla Barcelona, de la qual se separaria més tard per constituir-ne una altra amb el seu nom.
Fou un gran divulgador de les sardanes de Juli Garreta.
(l’Escala, Alt Empordà, 1803 – 1878)
Polític progressista. Estudià la carrera de lleis i fou diputat a corts el 1859.
Va ésser president de la diputació provincial de Girona (1864-65) i presidí la Junta Revolucionària de l’Escala (1868).
Fou el pare de Josep Maria Maranges i de Diago.
(l’Escala, Alt Empordà, 1837 – Madrid, 1872)
Advocat i polític. Fill de Francesc Maranges i Juli. Excavador a Empúries, descobrí el mosaic del sacrifici d’Ifigènia.
Delegat per Girona al comitè central del partit progressista (1866). És autor d’una declaració dels drets humans, encarregada per la Junta Revolucionària del 1868, base de l’article primer de la Constitució del 1869.
Catedràtic de dret romà a la Universitat de Madrid des del 1870. Un recull dels seus escrits és Estudios jurídicos (1878), editat pòstumament per Giner de los Ríos.
Gràcia (Alcover, Alt Camp) Antic santuari (la Mare de Déu de Gràcia), situat a 640 m alt, a la vall de Gràcia, entre la serra Lluera i el puig de Marc, dins l’antic terme de Samuntà, construït el 1687.
Gràcia (Biar, Alt Vinalopó) Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), a l’est de la vila. La imatge que hom hi venerava, del segle XV, fou destruïda el 1936.
Gràcia (Cinctorres, Ports) Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), situat al nord-oest de la vila.
Gràcia (l’Escala, Alt Empordà) Antic monestir servita (la Mare de Déu de Gràcia), al nord de la vila, al camí d’Empúries. Fundat el 1606, damunt una ermita de la mateixa advocació, subsistí fins al 1835.
Gràcia (Llucmajor, Mallorca Migjorn) Santuari de la Mare de Déu, fundat el 1497 pel franciscà Miquel Galmés.
Gràcia (Maó, Menorca) Santuari, situat als afores de la ciutat, vora el cementiri, on es venera la Mare de Déu de Gràcia, patrona de Maó. L’edifici primitiu (hom suposa que hi havia hagut antigament un convent agustí) fou substituït el 1491 per un edifici gòtic, reconstruït el 1544 i ampliat el 1697 i durant el segle XVIII.
Gràcia (les Oluges, Segarra) Santuari de la Mare de Déu de Gràcia, proper al poble. L’edifici fou construït el 1419. Pertangué als agustins de Cervera.
Gràcia (Santa Susanna, Maresme) Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), aturonat al límit amb el terme de Pineda. Fou bastit el segle XVIII.
Gràcia (Sitges, Garraf) Santuari (la Mare de Déu de la Gràcia), actualment al sector occidental del terme.
Gràcia (Vila-real, Plana Baixa) Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), situat a la dreta del Millars, 2 km al nord-oest de la ciutat. A més de l’església i de l’oratori (on és tradició que fou trobada la imatge, gòtica, ja venerada a mitjan segle XIV), obra del segle XVII, hi ha l’hostatgeria, antic convent franciscà (1577).
(Empúries, Alt Empordà, segle V aC)
Estàtua grega trobada l’any 1909, durant les excavacions, partida en dos trossos, ara al Museu Arqueològic de Barcelona. És de marbre blanc, pentèlic.
Se’n conserven bé el cos i el cap, i resten només fragments del bastó, que li servia per a sostenir la mà esquerra, i de la serp que s’hi enroscava. Fa 2,15 m d’alçada.
És l’obra d’art grega més important trobada fins ara als Països Catalans. El déu es representat segons la forma habitual.
Segons Carpenter i Philadelphius, l’estàtua pot ésser datada vers la fi del segle V aC, datació que fou seguida per l’escola catalana d’arqueologia. Després García y Bellido ha suposat que és més tardana, d’època hel·lenística.
Sovint és citada amb el nom d’Escolapi d’Empúries.
(Barcelona, 14 juny 1923 – l’Escala, Alt Empordà, 25 juny 2021)
Musicòleg i compositor. Nebot i estudiós de l’obra de Caterina Albert i Paradís. Intèrpret dels instruments més característics de la cobla, esdevingué compositor de sardanes i investigador musical.
També ha compost diverses obres orquestrals: Concert de la Costa Brava, Fantasia i fuga, Rapsódies empordaneses, Suites clàssiques catalanes, etc.
Autor de diversos estudis de temàtica sardanística, publicà l’obra Contra la falsa sardana (1953) i fou un dels col·laboradors de la trilogia La sardana (1970).
Col·laborà a les revistes “Destino” de Barcelona i “Canigó” de Figueres.
Dades dels Països Catalans 