(Castellserà, Urgell, segle XIII)
Batlle de Castellserà. Col·laborà amb el seu senyor Ramon II de Montcada quan aquest, al costat de Jaume I, prengué part al setge de Balaguer (1228), durant la campanya contra els Cabrera, animada pels propòsits de restablir al comtat d’Urgell els drets de l’hereva legítima del comtat, Aurembiaix.
Trobant-se en greu perill Ramon de Montcada, el defensà amb un valor exemplar.
(Catalunya, segle XIV – Bonifàcio, Còrsega, Itàlia, 1430)
Cavaller. Senyor del Catllar i de Gimenells. Fill d’Antoni de Bardaixí.
Camarlenc d’Alfons IV el Magnànim, a qui serví en les campanyes de Sardenya i de Còrsega (1420) i de Nàpols (1423), restà presoner de Francesco Sforza quan aquest prengué la ciutat.
Serví a la flota de l’infant Pere d’Aragó fins al 1425 en les seves incursions a Calàbria, Àfrica i Gènova. Prengué part en la guerra contra Castella del 1429.
(Benasc, Ribagorça, vers 1365 – Barcelona, 1432)
Cavaller, jurista i funcionari reial d’origen jueu. Fou qui proposà que el problema successori, que hi havia plantejat a la corona catalano-aragonesa, el resolgués una comissió restringida i no les Corts.
Malgrat que era conegut i denunciat el fet que estava a sou de Ferran I d’Antequera, va ésser elegit compromissari per a les Corts aragoneses i, conseqüentment, participà en la reunió de Casp. També participà en les accions contra Jaume II d’Urgell i rebé part del seu patrimoni en recompensa.
Fou conseller de Ferran I i el seu fill Alfons IV el Magnànim. El 1420 succeí a Ximénez Cerdán com a justicià major d’Aragó.
(Ribagorça, segle XIV – Catalunya, després 1434)
Algutzir i conseller reial. Iniciador de la línia dels senyors d’Albesa (Noguera).
Defensà la frontera dels Pirineus contra les tropes gascones del comte d’Urgell; fou recompensat amb la vall de Solana (Sobrarb) i amb Albesa, llocs confiscats al comte d’Urgell.
La seva successió passà als Torquemada.
(Catalunya ?, segle XIII)
Jurista hebreu. Assolí un gran prestigi al seu temps. Fou anomenat el Ciceró hebreu.
Ha estat considerat antecessor del llinatge catalano-aragonès del mateix nom.
(Catalunya, segle XIV – segle XVIII)
Família de cavallers establerts a les valls de Bardaixí i de Benasc, que s’incorporaren des de mitjan segle XIV a la política i a l’administració de Ribagorça i d’Aragó.
Diversos membres d’aquesta família tingueren una actuació destacada durant l’interregne dels anys 1410-12.
La seva adhesió a la causa de Ferran I d’Antequera determinà l’ascensió fulgurant dels Bardaixí i l’ampliació de llurs possessions territorials, procedents, en part, del patrimoni confiscat a la casa d’Urgell. Un gran nombre de línies foren originades aleshores.
la Barceloneta (Gualba, Vallès Oriental) Veïnat, anomenada també Gualba del Mig, situat vora la riera de Gualba.
la Barceloneta (Begues, Baix Llobregat) Barri, situat a més d’un quilòmetre a l’oest del poble.
la Barceloneta (la Pobla de Lillet, Berguedà) Nom amb que ha estat designat el raval de les Coromines.
la Barceloneta (la Vansa i Fórnols, Alt Urgell) Veïnat, situat a la vora del riu de la Vansa.
la Barceloneta (Palafrugell, Baix Empordà) Veïnat, dins la parròquia de Llofriu, al límit amb el terme de Torrent d’Empordà.
la Barceloneta (Vallcebre, Berguedà) Veïnat, vora la carretera de Guardiola de Berguedà.
la Barceloneta (Sils, Selva) Veïnat.
la Barceloneta (Fornells de la Selva, Gironès) Veïnat.
la Barceloneta (Vacarisses, Vallès Occidental) Barri, al sud del poble.
la Barceloneta (Montblanc, Conca de Barberà) Veïnat (580 m alt) el més enlairat del poble de Prenafeta.
Veure> Club Natació Atlètic-Barceloneta (entitat poliesportiva, 1929- ).
Veure> Universitat de Barcelona (institució d’ensenyament superior, 1401- ).
(Barcelona, 1793 – Sitges, Garraf, 1851)
Frare caputxí. És autor d’escrits filosòfics en llatí i d’una antologia de sermons, en castellà, editada el 1814 i 1816.
El sermonari fou també recollit al llibre Flora oratoria, publicat pel pare Tomàs d’Arenys de Mar el 1889.
Dades dels Països Catalans 