(les Cabanyes, Alt Penedès, segle XIX – Catalunya, segle XIX)
Escriptor. Ha publicat en castellà diverses obres de divulgació sobre temes històrics i musicals.
(les Cabanyes, Alt Penedès, segle XIX – Catalunya, segle XIX)
Escriptor. Ha publicat en castellà diverses obres de divulgació sobre temes històrics i musicals.
(Barcelona, 1894 – Catalunya, segle XX)
Pintor. Ha destacat com a escenògraf i aquarel·lista.
Ha obtingut diversos premis de mèrit.
(Catalunya, segle XV)
Lul·lista. Deixeble de Jaume Gener.
A París publicà el Liber in primum Sententiarum (1484), curs de lliçons universitàries, i a Barcelona els Proverbis de Llull (1493), data en que regia en aquesta ciutat l’escola lul·liana.
(Catalunya ?, segle XVI – Tarragona, segle XVII)
Escultor. El 1615, per mort d’Agustí Benasser, continuà l’ornamentació escultòrica iniciada per aquell al sepulcre de l’arquebisbe Joan Terès, a la seu tarragonina.
També és autor del Sant Crist de la Sang, a la mateixa catedral (1617).
(Girona, segle XVIII)
Escultor i pintor. Treballà per al monestir de Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols, així com per a d’altres temples.
Fou el pare de Josep Barnoya (Girona, segle XVIII – segle XIX) Escultor. Fou deixeble de Lluís Bonifaç i Massó, a Valls. Tornà a Girona posteriorment. Entre les seves obres figura el reliquiari de Santa Cristina, a Lloret de Mar.
(Girona ?, segle XVIII)
Poeta. Autor de la Cançó nova (1791), composició de disset estrofes, que apareix al final del Parnàs català de Narcís Julià.
(Barcelona, 1865 – 1888)
Pintor. Deixeble de Simó Gómez. Estudià també a París, on residí i treballà durant anys. La seva mort prematura sembla haver frustrat un artista estimable.
Algunes obres seves foren adquirides pel Museu de Pintures de Perpinyà.
(Barcelona, 1928 – 1960)
Escriptor. Era advocat. Fou un dels fundadors i animadors de la revista “El Ciervo”. Col·laborà a d’altres publicacions.
Després de la seva mort fou publicat un recull de les seves Poesies (1962).
(Cabó / Fígols i Alinyà / les Valls d’Aguilar, Alt Urgell)
Antic terme situat entre els tres municipis, dependent de la parròquia de Gramós, situat al vessant septentrional de la serra d’Ares.
Formà un enclavament (5,64 km2) del municipi de la Ribera d’Urgellet (fins el 1968, de la Parròquia d’Hortó).
Llogaret (1.360 m alt) de l’antic municipi de Toloriu, situat a la dreta del riu de Barguja (afluent per l’esquerra del Segre, que neix al peu del Cadí).
Ha pertangut a la parròquia del Quer Foradat i a l’antic municipi de Bar.