Arxius mensuals: Març de 2020

Gelpí i Ferro, Gil

Deixa un comentari

(Tossa de Mar, Selva, 1822 – l’Havana, Cuba, 1890)

Escriptor. Residí un quant temps a Buenos Aires, on publicà Escenas de la revolución hispanoamericana (1860).

El 1864 passà a Cuba i treballà al diari “La Prensa” de l’Havana, del qual fou més tard director i propietari. Fundà també el diari “La Constancia”.

Publicà Estudios sobre la América (1864-66), Situación de España y de sus posesiones de ultramar… (1871), Los autonomistas de Cuba… (1879) i Historia de la revolución y guerra de Cuba (1887-89) (que deixà incompleta), obra en què proposava solucions per evitar la independència de les colònies.

Gelpí i Blanco, Joan

1 Resposta

(Barcelona, 1881 – 1971)

Enginyer. Fill de Joan Gelpí i Jofre.

Publicà Pluviometría y aforos (1933) i Lecciones de termicodinámica (1953) i fou professor de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona.

Gelida, Eunyec de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle X – després 1002)

(dit Bonfill)  Diplomàtic i conseller. Senyor de Gelida, Cervelló i Masquefa. Fill de Sendred de Gurb.

Els historiadors islàmics li donen el títol de comte, però devia ésser només vescomte o, en tot cas, veguer de Borrell II, pels seus castells fronterers.

Era conseller íntim del seu cosí Borrell, que el 971 l’envià d’ambaixador al califa de Còrdova al-Hakan II, juntament amb legats del vescomte de Barcelona, Guitard, per tal de refermar les paus signades el 966 i oferir-li esclaus i presents com a mostra de vassallatge per part del comte.

Retornà a Barcelona carregat de regals i amb un missatge d’amistat del califa per al comte Borrell.

Gelida, baronia de

6 Respostes

(Catalunya, segle IX – )

Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Gelida que comprenia els llocs de Gelida i de Sant Llorenç d’Hortons.

Des del segle IX pertangué als Cervelló, els quals vers el 1297 la vengueren al rei; aquest la vengué als comtes de Pallars, i aquests (1345), als Arborea. El 1367 l’adquirí el ciutadà de Barcelona Berenguer Bertran, i a mitjan segle XVI passà per successió als Erill.

Després fou creat un indivís: una meitat passà als Perapertusa, als Bournonville i als Pinós, que el 1733 la vengueren als Dalmau, i l’altra meitat passà als Despalau, als Tord i als Marimon.

Gelabert/Azzopardi

2 Respostes

(Catalunya, 1986 – )

Companyia de dansa i coreografia. Creada per Francesc Gelabert i Lydia Azzopardi, els quals començaren a treballar junts el 1980 i presentaren diverses obres coreogràfiques.

A partir de la seva creació, ha realitzat els espectacles Desfigurat (1986), Rèquiem (1987) i Belmonte (1986), que ha representat a l’estat espanyol i a l’estranger.

També ha realitzat coreografies per a òperes: La Vera Storia (París i Florència, 1986), Salomé (Zuric, 1986), Mefistòfeles (Madrid i Barcelona, 1987) i teatre: El público (Milà, 1986).

Enllaç web: Companyia Gelabert/Azzopardi

Gelabert Udalard

Deixa un comentari

(Catalunya, 1076 – 1126)

Vescomte de Barcelona. Fill d’Udalard II i de Guisla de Balsareny.

A la mort del seu pare (vers 1077), el succeí. Fou partidari de Ramon Berenguer II Cap d’Estopes, enfront de Berenguer Ramon II el Fratricida.

Durant el temps de Ramon Berenguer III, l’envigoriment del poder comtal es reflectí en un progressiu afebliment de la influència dels vescomtes.

A la seva mort fou succeït pel seu fill Reverter.

Gelabert i Usle, Francesc

1 Resposta

(Barcelona, 30 novembre 1952 – )

“Cesc Gelabert”  Coreògraf i ballarí. Autodidacte, s’inicià en la dansa en el grup d’A. Maleras, i ja el 1972 presentà les seves primeres coreografies.

Amb la ballarina L. Azzopardi formà la companyia Gelabert/Azzopardi (1986). També ha realitzat coreografies per a diverses òperes i obres de teatre.

El 1996 obtingué el premi Nacional de Dansa.

Gelabert i Rincón, Josep

Deixa un comentari

(el Morell, Tarragonès, 1859 – Llagostera, Gironès, 6 febrer 1936)

Geòleg, pintor i eclesiàstic. De petit anà a residir a Olot, on estudià belles arts amb Joaquim Vayreda i Josep Berga.

Estudià al seminari de Girona i fou beneficiat d’Olot i rector de Llagostera (1900-36).

Com a geòleg, aplegà un gran nombre de materials geològics, que es conserven al Museu-Biblioteca d’Olot. Publicà Los volcanes extinguidos de la provincia de Gerona, 1904, una Guia il·lustrada d’Olot i ses valls (1908) i articles científics.

Com a pintor, conreà el paisatge. Fundà el museu-biblioteca de Llagostera.

Gelabert i Riera, Francesc

Deixa un comentari

(Girona, segle XIX)

Metge. Batxiller en filosofia a la Universitat de Cervera. Estudià medicina a Montpeller.

És autor d’un Essai sur la topographie médicale de Gerone (Montpeller 1801). A la “Revista de Gerona” en fou publicada la versió castellana.

Gelabert i Crosa, Joan

Deixa un comentari

(Palamós, Baix Empordà, 1897 – Molinos, Pallars Jussà, 1979)

Mestre i escriptor. Practicà el magisteri i el compaginà amb les afeccions literàries.

Destacà en el conreu de la poesia i la redacció de texts gramaticals: Resum d’ortografia catalana i vocabulari ortogràfic (1931), Poemes de vida senzilla (1977), Els pronoms febles (1979), etc.