Arxiu d'etiquetes: viles

Castellterçol (Moianès)

Municipi del Moianès (Catalunya): 31,90 km2, 726 m alt, 2.351 hab (2016)

0moianesSituat al límit amb el Bages, entre l’altiplà del Moianès i la depressió vallesana, als vessants de la serra de Granera.

La vida econòmica local es reparteix entre l’agricultura de secà (cereals, patates), la ramaderia bovina i porcina (orientada a la fabricació d’embotits) i la indústria tèxtil, actualment, però, en crisi. El municipi és també un tradicional centre d’estiueig. Àrea comercial de Granollers.

La vila s’assenta a l’extrem meridional de l’altiplà de Moià, damunt la divisòria d’aigües entre el Llobregat i el Besòs; destaquen el nucli antic, al voltant de l’església parroquial de Sant Fruitós, i la casa natal d’Enric Prat de la Riba, convertida en museu el 1984, on són conservades les partitures de la tradicional dansa de Castellterçol. Al sud de la vila hi ha el castell de Sant Miquel, on s’assentava l’antic castell de Castellterçol, esmentat ja el 925.

El municipi comprèn l’antic poble de Sant Julià d’Uixols, l’església de Sant Llogari de Castellet i l’antic castell de la Sala, així com diversos sepulcres megalítics.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesCoral

Castelló d’Empúries (Alt Empordà)

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 42,30 km2, 17 m alt, 10.784 hab (2016)

0alt_empordaSituat a la costa sobre la badia de Roses, entre les desembocadures de la Muga i del Fluvià, en zona d’aiguamolls i llacunes, on hi ha l’estany de Castelló i la antiga salina medieval coneguda per les salines de Castelló, a l’est de Figueres.

La principal font de riquesa del municipi és el turisme, que ha omplert el terme d’urbanitzacions, com la d’Empuriabrava, de xalets de luxe. Altres activitats econòmiques són la ramaderia bovina, dedicada a la producció de llet, i l’agricultura de secà, i també de regadiu (sèquies derivades de la Muga), que produeix blat, blat de moro i userda. Àrea comercial de Figueres.

La vila és a l’esquerra de la Muga, prop de la confluència amb la Mugueta. Antiga capital del comtat d’Empúries, conserva part de les antigues muralles; hi destaquen l’església parroquial de Santa Maria, de campanar romànic i façana gòtica (segles XII-XIII); l’antiga llotja gòtica; i la Casa de la Vila, també gòtica.

El 1168 s’hi establiren els templers, que organitzaren la comanda de Castelló. El 1874 hi tingué lloc el combat conegut per foc de Castelló.

Dins el terme hi ha el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Castelló de Farfanya (Noguera)

Municipi de la Noguera (Catalunya): 52,62 km2, 358 m alt, 556 hab (2016)

0nogueraSituat al nord-oest de Balaguer, a la vall mitjana del riu de Farfanya, als contraforts de la serra Llarga. El terreny és moderadament accidentat per la serra Llarga, amb boscos d’alzines i roures i pasturatges.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, amb predomini del secà (cereals -blat, ordi- i oliveres), el regadiu (farratge, fruiters i cereals), la ramaderia (bestiar boví, porcí, aviram i conills) i la indústria agropecuària. Àrea comercial de Balaguer.

La vila, antigament emmurallada, és a la dreta del Farfanya, al peu de les ruïnes del castell de Castelló, d’origen islàmic, i de l’església parroquial de Santa Maria, gòtica (fi del segle XIV), que conserva el sepulcre d’Ermengol IX d’Urgell i dos notables retaules de pedra; dins la vila també hi destaca l’església de Sant Miquel, amb portalada romànica; i alguns casals renaixentistes i carrers porticats.

Dins el municipi hi ha l’antic terme i granja de Torredà.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Castellfollit de Riubregós (Anoia)

Municipi d’Anoia (Catalunya): 26,21 km2, 467 m alt, 165 hab (2016)

0anoiaAl fons de la vall del Llobregós o Riubregós, afluent del Segre, al límit amb la Segarra, al nord-est d’Igualada. Hi ha algunes hectàrees de pinedes i rouredes.

El municipi basa la seva economia en l’agricultura de secà (cereals, vinya i olivera), la ramaderia, la cria d’animals de granja i la fabricació de ciment. Àrea comercial de Manresa.

La vila és a la confluència del torrent Magre amb el Llobregós; l’església parroquial és dedicada al Roser; al cim d’un promontori hi ha les ruïnes del castell de Castellfollit (documentat el segle XI), destruït pel general Mina (junt amb el poble) el 1822 per haver hostatjat tropes napoleòniques, i una mica més enllà dues torres de defensa.

Dins el terme, al nord, es troba l’antic priorat benedictí de Santa Maria del Priorat (o de Castellfollit), d’origen romànic, i diverses masies i esglésies.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Castellfollit de la Roca (Garrotxa)

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 0,73 km2, 296 m alt, 970 hab (2016)

0garrotxaSituat a la confluència del Fluvià i el Turonell, al nord-est d’Olot. El terme és molt petit i pràcticament reduït al nucli de població, amb algunes zones de conreus i alzinars.

La vida econòmica del municipi es basa en la indústria tèxtil de llana, l’alimentària i adoberies, complementada per la ramaderia. Pedreres. Àrea comercial d’Olot.

El principal atractiu de la vila és la seva disposició al capdamunt d’una cinglera basàltica d’uns 50 m d’alçada (la roca de Castellfollit), tallada per l’acció dels rius sobre un corrent de lava; agrupa tota la població del municipi; la primitiva església parroquial de Sant Salvador es troba en ruïnes i ha estat substituïda per un temple modern.

L’antic castell de Castellfollit, esdevingué centre de la baronia de Castellfollit de la Roca.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Casserres (Berguedà)

Municipi del Berguedà (Catalunya): 29,46 km2, 611 m alt, 1.528 hab (2016)

0berguedaSituat a la dreta del Llobregat, entre Gironella i Puig-reig, drenat per la riera de Clarà. Hi abunden pinedes, alzinars, rouredes i pasturatges.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, que produeix cereals (blat, ordi i civada) i patates (secà): la tradicional indústria tèxtil es troba en crisi, hi ha colònies tèxtils al Guixaró i a l’Ametlla de Casserres, vora el Llobregat. Àrea comercial de Berga.

La vila és sobre una plana estructural, divisòria d’aigües de les rieres de Clarà i de Merola; conserva un bon nombre de cases medievals de pedra; l’església parroquial fou construïda el 1600Guifré I el Pelós fortificà l’antic castell de Casserres i dins el terme hi havia hagut el priorat de Sant Pere de Casserres.

Dins el terme hi ha les esglésies de Sant Pau de Casserres (segle XII) i de Santa Maria de l’Antiguitat, i el llogaret de Fonogedell, amb església romànica.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Cassà de la Selva (Gironès)

Municipi del Gironès (Catalunya): 45,21 km2, 137 m alt, 10.025 hab (2016)

0girones

(o Caçà de la Selva)  Situat al sud de la comarca, al contacte de la depressió Prelitoral amb la serra de les Gavarres, al límit amb la Selva i el Baix Empordà. El terreny, accidentat, és ocupat per pinedes, alzinars i suredes, aquestes explotades econòmicament.

La indústria surera és de fet la base de l’economia local, complementada per altres indústries i les tradicionals activitats agrícoles, predominantment de secà (cereals, vinya, oliveres i arbres fruiters), i ramaderes (bestiar boví, porcí, oví). Granges avícoles. Indústria alimentària, tèxtils, de la pell. També són explotades algunes fonts d’aigües carbòniques. Àrea comercial de Girona.

La vila és aturonada al peu de les Gavarres; hi destaca l’església de Sant Martí, d’estil gòtic tardà (segle XVI) amb elements renaixentistes a la façana, i la torre Salvana.

Dins el terme hi ha els veïnats de Serinyà, Verneda, Llebrers, Matamala, Sangosta, Mosqueroles, Mont-roig, Esclet i les Serres.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Caseres (Terra Alta)

Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 42,90 km2, 324 m alt, 253 hab (2016)

0terra_alta

Situat a la banda dreta del riu d’Algars, al límit amb l’Aragó. A l’est el terreny és accidentat per la serra de Botja, amb pinedes i pasturatges.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (ametllers, olivera, vinya i cereals), complementada pel regadiu (arbres fruiters i farratges), que s’alimenta d’aigua de l’Algars per mitjà de sèquies. Àrea comercial de Tortosa.

La vila, que agrupa tota la població del municipi, és a la riba dreta del riu d’Algars, al voltant de l’església parroquial dedicada a santa Maria Magdalena.

Dins el municipi hi ha, a més, l’antic terme d’Almudèfer, amb les ruïnes del castell, d’una torre rectangular i les restes del poblat ibèric de Gessera, excavat per Bosch i Gimpera a partir del 1915.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Cardona (Bages)

Municipi del Bages (Catalunya): 66,70 km2, 507 m alt, 4.775 hab (2016)

0bagesSituat al peu de la serra de les Garrigues, a l’extrem nord-occidental de la comarca, al límit amb el Solsonès. A la zona muntanyosa de la dreta del Cardener trobem l’anticlinal de Cardona, on hi ha grans afloraments de sals sòdiques (el salí de Cardona), explotades ja des d’època preromana. A principis del segle XX s’inicià l’explotació de les pobl_cardonasals potàssiques que generen prop d’un milió de tones anuals de mineral; el 1990 l’empresa responsable decidí tancar, amb la consegüent crisi. Part de la superfície és coberta de bosc.

A part de l’explotació de les sals, altres recursos del municipi són l’agricultura de secà, molt important al segle passat gràcies a la vinya, actualment només hi ha cereals, també cultius de regadiu (horta de Cardona) per a consum local; la ramaderia (ovina, porcina i cabrum) i la indústria, sobretot tèxtil. Àrea comercial de Manresa.

cardona_castellLa vila és en un promontori avançat entre la vall del Cardener i la clotada del salí; dalt d’un turó que domina la vila s’alcen el monestir de Cardona (segle X) i la gran fortificació del castell de Cardona (segles XII-XIII), on fou bastida la capella de Sant Ramon Nonat (1682), on, segons la tradició, morí el sant. També destaquen a la vila l’església gòtica de Sant Miquel, les antigues muralles, la plaça porxada del Mercat i el Museu de la Sal. Pel setembre s’hi celebrava un tradicional corre-bou. La vila fou seu de la comanda (o batllia) de Cardona, dels hospitalers.

El municipi comprèn, a més, el terme forà del Veïnat de Cardona, el barri i parròquia de la Coromina, les colònies mineres del Salí de Cardona i de les Colònies, el poble de Bergús, els veïnats de Tresserres i de Sant Tovà, així com diverses esglésies disperses.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesTurisme

Cardedeu (Vallès Oriental)

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 12,10 km2, 193 m alt, 18.158 hab (2016)

0valles_orientalSituat al centre de la depressió vallesana, al curs baix de la riera de Cànoves (anomenada també riera de Cardedeu), que travessa el terme. Bona part del terme és ocupat per boscos de pins, alzines i roures.

L’agricultura de secà (cereals, llegums i vinya), la de regadiu gràcies a les sèquies derivades de la riera de Cànoves (hortalisses i farratges), la ramaderia (bestiar boví i porcí) i la cria d’animals de granja fan de complement a la indústria, base de l’economia local, dedicada als teixits, plàstics, alimentària, ceràmica, fabricació de materials de la construcció i altres, com la fabricació de borregos, típics del municipi. També és un tradicional centre d’estiueig. Àrea comercial de Granollers. La població ha augmentat notablement al llarg del segle XX.

La vila és a l’esquerra de la riera de Cànoves; destaquen l’església parroquial de Santa Maria (dels segles XVI-XVII, refeta després de l’incendi de 1897), el Museu Municipal Balbey i el parc municipal dels Pinetons.

Dins el terme hi ha el poble i antic terme de Molnells i l’antiga església de Sant Salvador dels Prats, que actualment ha desaparegut.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques