Arxiu d'etiquetes: viles

Cubells (Noguera)

Municipi de la Noguera (Catalunya): 39,17 km2, 499 m alt, 373 hab (2016)

0noguera

Situat a la part més septentrional de la plana d’Urgell, al nord-est de la ciutat de Balaguer. El relleu és accidentat per les serres de Carbonera, de Montclar i de Bellmunt.

Els recursos del municipi es basen en la ramaderia (bestiar porcí, de llana i aviram) i l’agricultura: el regadiu, alimentat amb aigua del canal d’Urgell, si bé predomina el secà (oliveres, patates i sobretot cereals). Hi ha una cooperativa agrícola. Àrea comercial de Balaguer. La població, amb tot, ha disminuït notablement en les últimes dècades.

La vila és aturonada al cim d’un anticlinal diapíric, al sector muntanyós del terme; hi destaquen l’església romànica de Santa Maria del Castell, amb una valuosa porta, decorada amb llaceries morisques (segle XIII) i l’església parroquial de Sant Pere, amb un valuós retaule de pedra del segle XIV dedicat a Santa Úrsula i una imatge en alabastre de la Mare de Déu, del segle XIII. El castell de Cubells passà a formar part de la marca de Camarasa.

El municipi comprèn, a més, el poble de la Torre de Fluvià i el despoblat de Puigs.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Cubelles (Garraf)

Municipi del Garraf (Catalunya): 13,49 km2, 12 m alt, 14.608 hab (2016)

0garraf

Situat a la vall baixa del riu de Foix, entre els darrers contraforts de la Serralada Litoral i la costa, té una platja sorrenca de 3 km de longitud. La zona accidentada és en part coberta de bosc.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals, vinya i arbres fruiters), la indústria (sobretot de la construcció i metal·lúrgica), la producció d’energia (hi ha una central tèrmica) i el turisme. Àrea comercial de Barcelona. La població ha augmentat notablement en les darreres dècades a causa de l’immigració.

La vila, d’origen romà, és a prop de la costa, a l’esquerra del riu de Foix; hi destaquen l’església parroquial de Santa Maria, barroca; el casal dels marquesos d’Alfarràs, del segle XVII, i la casa Travé. El 1058 és esmentat ja el castell de Cubelles.

El municipi comprèn la caseria de la Palma i les antigües quadres de Gallifa, Rocacrespa, de Sant Pere (on hi havia el priorat de Sant Pere de Cubelles) i de Marmorta.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Cruïlles -Baix Empordà-

(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)

Vila (76 m alt), a l’esquerra del Daró, 3 km a l’oest de la Bisbal. Fou origen del llinatge dels Cruïlles i centre de la baronia de Cruïlles.

La vila medieval era envoltada de muralles, que es conserven parcialment, al centre de les quals s’aixecaven el castell i l’església. Del castell de Cruïlles només resta una esvelta torre mestra (dita de Santa Eulàlia), romànica (segles XI i XII).

L’església parroquial de Santa Eulàlia, esmentada el 1035, fou consagrada el 1062 pel bisbe de Girona Berenguer Guifré, i depengué del monestir de Sant Miquel de Cruïlles des del 1144. L’edifici actual, obra del segle XVIII, és d’una sola nau acabada en un absis semicircular, i al costat de tramuntana de la façana s’alça el campanar, quadrat. En procedeix el retaule de Sant Bartomeu, gòtic (segle XV), del qual resten unes taules al Museu d’Art de Girona, atribuït a un pintor anònim conegut modernament pel Mestre d’Olot.

Fou municipi independent fins el 1973, que fou agregat, juntament amb Monells, a Sant Sadurní de l’Heura. L’antic municipi comprenia, a més, el poble i antic monestir de Sant Miquel de Cruïlles, el veïnat de Sant Joan de Salelles, els antics pobles de Pastells i de Santa Àgata del Coll, el despoblat de Rabioses i el santuari de l’Esperança.

Cornudella de Montsant (Priorat)

Municipi del Priorat (Catalunya): 63,50 km2, 533 m alt, 966 hab (2016)

0priorat

Situat a la vall alta del riu de Siurana, entre el Montsant i les muntanyes de Prades, on hi ha la vall de Cornudella, al nord del coll d’Albarca. Gran part del terme és ocupat per pinedes i pasturatges.

El 1973 hi va ser construït el pantà de Siurana, que ha donat un nou impuls al regadiu, base de l’economia local juntament amb el secà (avellaner, vinya, cereals, ametller i olivera). L’avicultura i algunes activitats industrials complementen l’economia. La població va experimentar una important devallada arran del desastre de la fil·loxera i encara avui tendeix a disminuir.

La vila és a la vall, al peu dels primers relleus de les muntanyes de Prades; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, del segle XVII, amb dos campanars.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Siurana de Prades (amb església romànica i restes de l’antic castell) i Albarca, la caseria de les Moreres i el santuari de Sant Joan de Codolar, així com diverses masies d’interès.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Corçà (Baix Empordà)

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 16,29 km2, 43 m alt, 1.249 hab (2016) 0baix_empordaSituat a l’oest de la comarca, a la vall del Rissec. El terreny és accidentat pels contraforts de les Gavarres, on hi ha boscs d’espècies diverses. Els recursos econòmics del municipi es basen en la ramaderia porcina, l’avicultura i l’agricultura de secà (cereals, olivera, vinya, llegums, arbres fruiters i farratges), complementades per algunes indústries de la construcció i de la ceràmica. Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà. La vila és a la vora de la riera de Corça, afluent, per la dreta, del Rissec; conserva restes de les muralles i part de la seva estructura medieval. Hi destaquen l’església de Sant Julià i Santa Basilissa, construïda al segle XVIII sobre una primitiva església romànica i el Castell de l’Alberg, dels segles XVI-XVII. El terme, on han estat trobades restes romanes, especialment un notable mosaic a la vil·la de Puig-rom, comprèn, a més, el poble de Caçà de Pelràs, els veïnats d’Anyells i de Planils, l’antic santuari de la Pertusa i l’antic municipi de Casavells i l’agregat de Matajudaica, agregats el 1969. Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Corbera d’Ebre (Terra Alta)

Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 53,09 km2, 337 m alt, 1.080 hab (2016)

0terra_alta(o Corbera de Terra Alta)  Situat a la zona de transició entre la serra de Cavalls i la plana de l’Ebre, a la vall alta del riu Sec. La superfície muntanyosa és coberta en bona part de pinedes i pasturatges.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura, bàsicament de secà (vinya, oliveres, cereals i ametllers), hi ha molt poques ha dedicades al regadiu. Aviram. Àrea comercial de Móra d’Ebre.

La vila, d’origen islàmic, conserva una església d’estil gòtic tardà destruïda parcialment el 1938 durant la batalla de l’Ebre, que també va destruir bona part del nucli antic de la població, les ruïnes del qual es conserven al cim d’un turó, i que fou totalment abandonada a la vegada que hom construïa una població nova al peu de l’antiga.

Al terme hi ha les ermites de Santa Madrona i la del Calvari.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesPoble VellCooperativa Agrícola

Corbera de Llobregat (Baix Llobregat)

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 18,41 km2, 342 m alt, 14.168 hab (2016)

0baix_llobregat

Estès des de la serra d’Ordal fins a la riba dreta del Llobregat i el seu afluent, per la dreta, la riera de Corbera.

Convertit avui en centre de segones residències, les nombroses urbanitzacions del municipi han ocupat antigues pinedes i terres de conreu i ha portat a una important recessió de l’agricultura, que tan sols dedica unes 10 ha al regadiu i unes 50 ha al secà. L’avicultura i algunes activitats industrials completen, amb la funció residencial, l’oferta econòmica local. Àrea comercial de Barcelona.

L’actual capital del municipi és Corbera de Baix. A l’antiga capital, Corbera de Dalt, hi ha el Casal del Barons de Corbera, del segle XVI, i les ruïnes de l’antic castell de Corbera, centre de la baronia de Corbera, i on es troba l’església parroquial de Santa Maria, construïda cap al 1700 sobre el primitiu temple romànic i que conserva una imatge romànica de la Mare de Déu de la Llet i una talla gòtica de Santa Magdalena. Als voltants de l’església té lloc cada any la coneguda escenificació del Pessebre Vivent, que ha esdevingut molt coneguda i visitada.

El municipi comprèn, a més, les caseries de l’Amunt i de l’Avall.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Constantí (Tarragonès)

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 30,87 km2, 81 m alt, 6.439 hab (2016)

0tarragones

(ant: Gonstantí)  Situat en gran part a la dreta del Francolí, al límit amb el Baix Camp, al nord-est de Tarragona.

L’avicultura (molt important) i l’agricultura de regadiu (arbres fruiters, hortalisses i alfals, gràcies als regatges derivats del Francolí) i de secà (sobretot olivera i vinya) són les bases tradicionals de l’economia local. Darrerament s’ha desenvolupat força la indústria (especialment la química, a més de la tèxtil i la metal·lúrgica), afavorida pel creixement industrial de la comarca, circumstància que ha provocat un notable augment demogràfic principalment de base immigratòria. Àrea comercial de Tarragona.

La vila, d’origen romà, és assentada en un turó i ha esdevingut pràcticament una ciutat-dormitori de Tarragona; l’església parroquial de Sant Feliu fou acabada el 1668. Prop de la vila es troba el mausoleu romà de Centcelles, monument històrico-artístic.

Dins el terme hi ha també el santuari i caseria de Sant Ramon, l’antic terme i poble de les Franqueses del Codony i part de la urbanització de Sant Salvador.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesInstitut Ràdio

Centelles (Osona)

Municipi d’Osona (Catalunya): 15,18 km2, 496 m alt, 7.410 hab (2016)

0osona

(ant: Santa Coloma de Pujolric o de Vinyoles)  Situat a l’extrem sud de la plana de Vic, a la conca alta del Congost i al peu del Collsuspina. El relleu és accidentat a l’est i a l’oest i cobert de boscos de pins i alzines.

La vida econòmica del municipi es reparteix entre l’agricultura de secà (blat, blat de moro i patates), la ramaderia (porcí i aviram), la indústria, molt diversificada (tèxtil, adoberia, construcció i alimentària), i el comerç. Pedreres calcàries en explotació. Important mercat de tòfones. També és un centre d’estiueig, amb torres i xalets. Àrea comercial de Vic.

La vila es desenvolupà durant l’edat mitjana i prengué una típica forma allargassada (conserva una porta de les antigues muralles); hi destaquen l’antic palau dels comtes del Castell de Centelles, a la plaça Major, i l’església parroquial de Santa Coloma és esmentada ja el 898 dins el terme del castell de Centelles, i refeta el 1711, té una notable capella del segle XVI.

Dins el terme hi ha els veïnats del Carrer de les Falgueres, el Carrer de les Comtesses, la Llavina i el Cerdà de la Garga, diverses urbanitzacions i les ruïnes de l’església de Santa Magdalena de Vilarestau i l’antiga ermita romànica de Sant Pau de Gémenes, així com la fageda residual de Sauva Negra.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Catllar, el (Tarragonès)

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 26,43 km2, 59 m alt, 4.211 hab (2016)

0tarragones(o el Catllar de Gaià)  Situat al nord de Tarragona, a la vall baixa del Gaià, que travessa el terme. El relleu és accidentat pels darrers contraforts de la Serralada Litoral. Prop de dues terceres parts del territori no són conreades, amb gran predomini de garriga i algunes hectàrees de pinedes.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, dedicada especialment a la vinya i també amb cereals, avellaners, oliveres i garrofers, complementada per algunes petites indústries (fàbriques de teixits de cotó i paper). Central hidroelèctrica. Àrea comercial de Tarragona.

La vila és a la riba dreta del Gaià, al peu de les ruïnes de l’antic castell del Catllar; l’església parroquial, renaixentista, és dedicada a sant Joan.

El municipi comprèn, a més, els antics termes de Tapioles i de Cocons, els veïnats de la Plana i dels Masmoragues i el petit enclavament de la Quadra.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques